Gairebé vuitanta-quatre anys després de l’assassinat de Lluís Companys, l’Estat espanyol ha reconegut, per primer cop i de manera oficial, que va ser represaliat, condemnat i afusellat per ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya i per la seva militància i ideologia.

El ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha fet arribar al Departament de Justícia, Drets i Memòria la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal que en deixa constància. El text especifica que Companys va ser condemnat “per haver estat advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per haver estat fundador d’Esquerra Republicana, per haver proclamat la República el 14 d’abril de 1931, i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament, per haver ocupat la Presidència de la Generalitat”.

El text declara “il·legals i il·legítims, tant el Tribunal Regional de Responsabilitat Polítiques de Barcelona, com el consell de guerra sumaríssim” que van jutjar a Lluís Companys, així com qualsevol altre jurat o òrgans penals o administratius que s’haguessin constituït per imposar condemnes o sancions per raons polítiques.

En aquest sentit, afegeix que el president “té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”. En conseqüència, el Ministeri declara “il·legítimes i nul·les qualsevol condemna, sanció o resolució dictada contra Lluís Companys i Jover” per raons“polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra d’Espanya o la dictadura posterior”.

El passat mes de novembre, el Consell Executiu va aprovar l’acord de Govern que activava el procediment per demanar al govern espanyol la formalització de la nul·litat de les sentències imposades al president de la Generalitat, Lluís Companys, una de les quals el va condemnar a la pena de mort. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va insistir que, més enllà del gest institucional, s’havia de concretar en l’emissió del certificat de nul·litat i la seva inscripció als expedients judicials de les causes que es van instruir contra Lluís Companys.

En paral·lel a l’aprovació de l’acord de Govern, la Direcció General de Memòria Democràtica va emetre un ofici adreçat al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica perquè, d’una banda, engegués les mesures necessàries per incloure la nul·litat als expedients judicials corresponents i, de l’altra, emetés la declaració de reconeixement i reparació personal en favor de Lluís Companys i Jover.

Antecedents

La Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, reconeix el dret a obtenir la declaració de reconeixement i reparació personal, que es preveu per a aquells que van ser condemnats i sancionats durant la guerra civil i la dictadura per part de tribunals franquistes per motius polítics, ideològics o de creença.

Amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’han dut a terme altres actuacions per aconseguir una declaració de reconeixement que permeti avançar en la restitució de la figura del president Lluís Companys i Jover: el juliol de 2009, arran de la sol·licitud presentada per la seva neta amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, el ministeri competent en memòria democràtica va emetre una declaració de reconeixement i reparació personal en favor de Lluís Companys i Jover. En aquesta declaració, deixava constància que va patir violència per raons polítiques i ideològiques i que va ser injustament condemnat a mort en compliment de la sentència imposada per un consell de guerra il·legítim, que es va desenvolupar sota l’acusació de delicte de rebel·lió i que va determinar la seva execució.

Tot i l’avenç que s’havia assolit amb aquest reconeixement simbòlic, es va considerar que la declaració com a “il·legítima” de la condemna, d’acord amb la terminologia emprada en la coneguda com a “Llei de memòria històrica” de 2007, no era suficient, i es van estudiar i iniciar altres vies per restituir la figura del president de la Generalitat de Catalunya. Nou anys més tard, el 21 de desembre de 2018, el Consell de Ministres va aprovar l’acord proposat pel Ministeri de Justícia, pel qual es va emetre una nova declaració de reconeixement i reparació personal en favor de Lluís Companys i Jover, que havia de servir per completar la declaració anterior. Ambdues declaracions s’han considerat manifestacions insuficients per aconseguir la plena restauració de l’honor de Lluís Companys.