- El Decret d’aprovació, amb una vuitantena de mesures i prop de 400 actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la salut de les persones, també estableix el Pla d’acció a curt termini per alts nivells de contaminació atmosfèrica i la normativa per assolir els objectius de qualitat de l’aire
El Govern ha aprovat, via Decret, el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, que estableix 84 mesures i 386 actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la salut de les persones de tot Catalunya, i que executaran la Generalitat, les administracions locals, els gestors d’infraestructures, les empreses i la ciutadania en general. Els àmbits d’aplicació de les actuacions són:
- El transport terrestre i la mobilitat.
- Els sectors industrial, energètic, domèstic, institucional i comercial, el ramader i agrícola.
- La planificació territorial i urbanística.
- El transport marítim i aeri i la comunicació.
- La recerca i la investigació.
El pla, fruit dels acords presos a la Tercera Cimera de la Qualitat de l’Aire, de 18 de març de 2022, ha seguit tots els tràmits de participació i informació pública previstos per llei i ha rebut al·legacions, moltes de les quals han estat acceptades i incorporades en la redacció definitiva. El document no es limita a establir mesures per a les zones que presenten superacions dels límits de contaminants, com en plans anteriors, que es reduïen a l’àmbit de la conurbació de Barcelona, sinó que s’orienta a millorar la qualitat de l’aire i la salut de tota la ciutadania de Catalunya. Així doncs, l’àmbit d’aplicació el constitueix tot el territori, tot i que determinades mesures s’apliquen només a les zones amb superacions.
Millora de la salut i del medi ambient
El pla busca reduir les emissions de contaminants amb una important influència sobre la salut de les persones i tendir als nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), seguint la línia de la Comissió Europea (CE), que ha tramitat una nova directiva relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa, pendent de ratificació final. Aquesta nova directiva estableix uns valors límit de qualitat de l’aire molt més restrictius que els actuals.
A més, també compleix els requeriments de dues sentències judicials (del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 12 de desembre de 2022, i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 22 de desembre de 2022) perquè s’assoleixin els objectius establerts a la normativa comunitària i estatal per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3) en aquelles zones on s’han produït incompliments. En definitiva, les mesures i accions que s’executaran estan orientades a reduir els contaminants NO2, òxids de nitrogen (NOX), partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5), benzo(a)pirè (BaP) i O3.
Mobilitat més neta
Tenint en compte que el transport motoritzat és la principal font de contaminació de l’aire a les ciutats i a les grans aglomeracions, sobretot per l’NO2,les mesures sobre el transport terrestre i la mobilitat tenen un important pes en el pla. D’aquesta manera, en zones amb superacions s’incorporen mesures sobre la mobilitat generada per noves instal·lacions i plans urbanístics, la mobilitat dels centres de treball i l’estacionament de vehicles en nuclis urbans. També s’estableixen mesures addicionals per corredors de mobilitat estratègics i es regulen les Zones de Baixes Emissions (ZBE).
El Pla estableix que els projectes de ZBE hauran d’incorporar:
- El cronograma d’implementació previst per cada municipi.
- La superfície mínima d’aquestes àrees (que pot ser d’implantació progressiva).
- El contingut dels projectes.
- Les restriccions de l’accés de vehicles.
També regula el sistema de seguiment de l’evolució de la qualitat de l’aire i el Registre català de vehicles autoritzats. Per a la implantació de les ZBE, el Pla de la Generalitat preveu mesures de suport als ens locals, com ara l’elaboració d’una ordenança tipus, la plataforma digital de suport municipal per a la gestió electrònica de les autoritzacions excepcionals d’accés de vehicles, una campanya de sensibilització o una guia per a l’avaluació de la qualitat de l’aire per als ens locals.
Nous límits per a la indústria
En el cas de la contaminació per O3, en la seva formació contribueixen altres contaminants (precursors) que predominantment són els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils (COV), a més de la radiació solar i el transport de masses d’aire. Les grans aglomeracions urbanes i industrials són les principals emissores de gasos precursors d’ozó mitjançant el trànsit, la indústria i les activitats portuàries i aeroportuàries, entre d’altres. Els precursors són transportats per fluxos de massa d'aire des de les aglomeracions urbanescap a les àrees suburbanes i rurals, on se solen produir episodis de contaminació per ozó.
És per això que, en l’àmbit de la indústria i l’energia, s’estableixen:
- Valors límit d’emissió per als COV, un contaminant no regulat a la normativa actual per a la majoria de sectors.
- Nous valors límit per a activitats que no els tenien regulats fins ara, com els forns crematoris de restes humanes.
- Valors més restrictius per a determinades activitats.
També es revisaran les autoritzacions ambientals associades a grans focus emissors com els forns de ciment, les incineradores, els forns de fabricació de vidre, les refineries, les grans instal·lacions de combustió de potència superior als 50 MWt i la indústria química orgànica de gran volum.
El nou pla conté, a més:
- Un pla de vigilància del Camp de Tarragona, amb un pressupost de més de 3 milions d’euros.
- La implementació d’un pla d’acció a curt termini en casos d’alts nivells de contaminació atmosfèrica, incloent-hi nous contaminants com el benzè (C₆H₆)
- La millora dels sistemes d’informació de la qualitat de l’aire a la ciutadania i del sistema de modelització de la qualitat de l’aire.
- La revisió de l’impost d’emissions generades per instal·lacions industrials.
- Plans de mobilitat d’accés als aeroports.
- L’aplicació del Pla quinquennal de millora de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).