Un estudi pioner a Europa de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) i de l’Hospital de Sant Pau apunta que hipertrofia del cor (cor més gran del normal) i no la malaltia coronària és la causa més freqüent de la mort sobtada d’origen cardíac entre adults a l’àrea mediterrània.
L’IMLC ha estat l’impulsor de l’anomenat “Projecte Eulàlia” d’estudi de la mort sobtada a Espanya, amb la col•laboració d’especialistes de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i dels instituts de medicina legal d’Andalusia, Múrcia i Navarra, així com l’Institut Nacional de Toxicologia.
En l’actualitat, al món es produeixen més de 16 milions de morts anuals per malalties cardiovasculars i als països més industrialitzats aquestes malalties són les responsables de més del 40% de totes les morts.
Dins del capítol de les morts cardíaques, la meitat són sobtades. Segons l’OMS, la mort sobtada en adults va dels 19 als 159 casos per 100.000 habitants/any en homes i entre 2 i 35 casos per 100.000 habitants/any en dones.
A l’Estat espanyol, es produeixen aproximadament 20.000 morts sobtades d’origen cardíac l’any, si bé menys de la quarta part d’aquestes reben aquest diagnòstic als butlletins estadístics de defuncions. A EE UU aquesta xifra puja a gairebé 400.000 persones l’any.
El Projecte Eulàlia al detall
Per portar a terme el projecte s’han practicat 100 autòpsies a Catalunya, 54 a Sevilla i una a Múrcia a víctimes de mort sobtada i s’ha analitzat les dades epidemiològiques de 84 casos (67 homes de 15 a 52 anys) i 17 dones (de 12 a 61 anys), i anatomo-patològiques de 76 casos (62 homes i 14 dones d’entre 15 i 54 anys).
Les principals conclusions parcials de l’estudi són dues:
1.- a nivell epidemiològic: les víctimes de la mort sobtada han estat majoritàriament homes, fumadors, sense una història clínica prèvia de malaltia coronària, encara que amb una elevada incidència d’hipertensió coneguda, però no sempre tractada. Les morts han ocorregut, amb freqüència, en el domicili de la víctima quan aquesta estava descansant o fent un exercici lleuger i sense cap mena d’avís.
2.- a nivell anatomo-patològic: s’ha detectat una alta prevalència de cors hipertròfics, mentre que només en un 47% dels casos s’ha observat la presència de malaltia coronària com a causa subjacent (la meitat amb signes de síndrome coronària aguda) , xifra inferior a la manifestada a estudis precedents de països anglosaxons. Això podria suggerir que l’anomenada hipertròfia ventricular esquerra (el ventricle esquerra del cor és el que impulsa la sang) i no la malaltia coronària comú és la causa més freqüent de mort sobtada d’origen cardíac a l’àrea mediterrània).
Aquest estudi, segons les primeres dades provisionals, aporten com a novetat una destacada diferència respecte dels països anglosaxons, on més del 80% dels casos de mort sobtada s’associen a la cardiopatia isquèmica, és a dir malalties de les artèries coronàries que donen lloc a infarts o angines de pit.
“El projecte Eulàlia” posa de manifest que moltes de les morts sobtades no són producte dels popularment dits infarts sinó d’altres factors com la hipertròfia dels cors, és a dir cors més grans per a la constitució física de cada persona (en condicions normals i per una constitució física mitjana el cor ha de pesar entre 300 i 350 grams).
Segons les primeres dades d’aquest estudi, cal destacar el pes dels cors estudiats, amb una mitjana en els homes de 492+/-118 grams i en les dones de 459+/-132 grams. Els autors del projecte han catalogat com a cors hipertròfics un 56% en homes i un 57% en dones.
La majoria de les morts sobtades analitzades dins d’aquest projecte es van produir entre les 8 del matí i les 4 de la tarda i, en un 42% dels casos, es van registrar al propi domicili de la víctima quan aquesta descansava o feia un exercici lleuger.
Generalment no es van registrar símptomes previs que indiquessin una afecció mortal si bé en aquells casos en els quals es van presentar, el dolor toràcic va ser el més freqüent.
Quant als factors de risc cardiovasculars clàssics, un 40% de les víctimes eren hipertenses, un 16% diabètics i un 30% presentaven “hiperlipidemia” (grasses a la sang, com el colesterol).
També destaca que un 50% eren fumadors actius i un 19 % exfumadors i només en 9% constava l’antecedent d’haver estat diagnosticats d’una malaltia coronària.
Segons es desprèn de l’estudi, a la incidència de la mort sobtada d’origen cardíac a l’Estat espanyol és de les més baixes dels països industrialitzats de l’entorn la qual cosa es pot explicar, en part, por una menor incidència de la cardiopatia isquèmica (infarts o angines de pit).
Aquesta conclusió posa de manifest una situació més favorable de l’Estat espanyol respecte dels països del nord d’Europa i EEUU i unes característiques de les malalties cardiovasculars que poden ser diferents.
Tant el director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), Josep Arimany, com el catedràtic i cap de la societat catalana de cardiologia de l’Hospital de Sant Pau, Antoni Bayés de Luna, han subratyat avui la gran importància per a la població de controlar els seus hàbits i també de sotmetre’s a controls periòdics, en especial de la tensió, així com fer una vida saludable per evitar morts sobtades.
El doctor Bayés de Luna ha parlat de l’existència, en la seva opinió, d’una “cultura mediterrània” que va més enllà de la dieta mediterrània i que consistiria en afrontar la vida amb més alegria i plenitud, la qual cosa també marca una diferència respecte dels països anglosaxons.
L’estudi Eulalia, segons han explicat avui en roda de premsa, ja ha rebut el suport i el reconeixement d’eminents experts en la matèria de tot Europa i que ja s’han interessat per conèixer els primers resultats presentats avui a l’opinió pública a Barcelona.
A banda que aquest projecte continuarà endavant per arribar a unes conclusions definitives, després de l’anàlisi d’unes 400 autòpsies, Arimany ha anunciat l’inici d’un estudi paral•lel, també pioner a Europa, sobre el pes dels cors i d’aquest manera establir per primera vegada un barem o registre científic, fins ara inexistent.
