Com a exemples de la necessitat d’un nou Estatut, Mas ha dit que el nou marc jurídic ha de permetre que Catalunya decideixi la gestió d’infraestructures com de les línies ferroviàries de la Pobla, Lleida-Manresa o Vic-Puigcerdà “perquè en la situació actual podem intentar convèncer Madrid perquè faci els deures”. En aquest àmbit també ha reclamat la necessitat de poder orientar, seleccionar i regular la immigració que arriba o la possibilitat de tenir veu en òrgans internacionals.

Mas ha lamentat que quan arriba una majoria absoluta a Madrid es faci una reculada en matèria d’autogovern. Malgrat aquest fet, però, valora positivament l’actual situació de l’economia catalana tot i el moment d’incertesa que es viu en l’àmbit internacional i ha afegit que el gran repte de l’economia del país és ara la innovació. En aquesta línia de valoracions, ha conclòs “el nostre full de ruta ha estat un bon full de ruta i ara el que cal és reforçar-lo perquè tots els sectors econòmics en puguin treure profit”.

El conseller en cap també és partidari “de treure tot el suc possible a la Constitució en matèria d’autogovern i posar el motor al màxim de revolucions sense passar la línia vermella”. També ha assegurat que “demanar un nou Estatut no és radicalitzar-se sinó portar Catalunya tan lluny com sigui possible”. “L’objectiu, -ha afegit- no és donar l’esquena a Espanya, sinó de no deixar d’implicar-s’hi”. També ha afirmat que a Catalunya hi ha d’haver un Govern amb llibertat d’acció capaç de negociar amb tothom i amb les mans lliures per influir a Espanya.