El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, ha presentat aquest matí a la Fundació Universitat Rovira i Virgili de Tarragona els mapes de capacitat acústica de tots els municipis i nuclis urbans de Catalunya, elaborats pel Departament de Medi Ambient.
Aquestes propostes de cadastre inclouen un total de 3.061 mapes. Tots estan a disposició dels municipis, en format paper o digital, a la seu de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Fins el moment ja s’han lliurat un total de 609 mapes que comprenen la totalitat dels municipis de les comarques de la Garrotxa, el Tarragonès, la Vall d’Aran, l’Urgell i el Pla de l’Estany; 11 municipis de la demarcació de Girona; 5 de la demarcació de Lleida; 54 de la de Barcelona i 10 de la de Tarragona.
L’octubre de 2002 va entrar en vigor la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, que atorga tot un seguit de competències als ens locals en aquesta matèria. Una de les principals que preveu la Llei és l’aprovació i publicació, abans de l’octubre de 2005, del mapa de capacitat acústica –conegut com a “cadastre acústic”– de tots els municipis i nuclis urbans de Catalunya. El mapa de capacitat acústica és l’eina que estableix els objectius de qualitat acústica del territori.
El nou marc legal, doncs, permet d’incorporar aquest objectius de qualitat no només en l’àmbit legislatiu sinó també en el planejament urbanístic. Així, els constructors hauran d’adequar les noves edificacions als objectius establerts. En funció de la seva realitat sonora, cada municipi ha de definir la capacitat acústica dels seus diferents barris, zones residencials, zones industrials, zones de lleure, etc.
Els mapes de capacitat acústica integren dos conceptes: el primer consistent en conèixer els emissors i l’estat inicial acústic del territori en base a un estratègia de presa de mostres i el segon en definir les zones de sensibilitat acústica en base a l’ús urbanístic i als valors d’immissió existents.
La llei preveu, com a mínim, tres zones de sensibilitat acústica, i una de soroll, la qual cosa permet tipificar amb suficiència els escenaris acústics de la major part dels municipis catalans. Les zones es defineixen:
Zona de sensibilitat acústica alta, que comprèn aquells sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll com els àmbits residencials tranquils on no hi ha més trànsit que el de la gent que hi viu, els patis tranquils d’interiors d’illes edificades, etc.
Zona de sensibilitat acústica moderada, que comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll on es troben serveis, petites activitats, àrees comercials i d’habitatge urbà travessades per les vies de trànsit de desplaçament intern de la ciutat, etc.
Zona de sensibilitat acústica baixa que admet una percepció elevada del soroll com les zones industrials, zones lúdiques com àrees de discoteques i bars, les grans artèries viàries de l’àmbit urbà, els àmbits perifèrics urbans amb grans infraestructures, etc.
Zones de soroll o de servitud acústica, sectors del territori afectats per la presència d’infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.
Si en l’àmbit del territori es declaren altres zonificacions previstes a la Llei, com les Acústiques de Règim Especial, o d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica, el Mapa de capacitat acústica les haurà de contemplar. Si el municipi vol un major nivell de detall pot subdividir les zones de sensibilitat establertes en la Llei.
Zones acústiques de règim especial, són àrees on es produeix una contaminació acústica per la presència de nombroses activitats, bars, zones lúdiques que generin enrenou. Si són objecte de declaració seran contemplades en els mapes de capacitat acústica.
Zones d’especial protecció de la qualitat acústica, són sectors del territori que per les seves característiques especials es consideri convenient conservar una qualitat acústica especial, (espais d’interès natural, patrimoni cultural, residència aïllada, etc..)
