La presidenta de l'Institut Català de la Dona exposa la diagnosi sobre les actuacions per a les dones que pateixen situacions de violència en el període 1999-2003

query_builder   27 octubre 2004 18:00

event_note Nota de premsa

La presidenta de l'Institut Català de la Dona exposa la diagnosi sobre les actuacions per a les dones que pateixen situacions de violència en el període 1999-2003

"A Catalunya encara no s’ha desenvolupat un autèntic model d’intervenció i atenció integral a les dones que es troben en processos de violència"El nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones (2005-2007) acull, per primera vegada, l’experiència de les pròpies dones que han patit alguna forma de violència

La presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, compareix avui davant la Comissió Permanent de Legislatura per als Drets de les Dones per exposar l’avaluació a Catalunya de l’estat de la situació de l’abordatge de les violències contra les dones, i anunciar les línies estratègiques del nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones (2005-2007), que és un dels eixos que configuren el V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones (2005-2007).

Diagnosi 

Des de l’Institut Català de la Dona s’ha elaborat una diagnosi sobre la  implementació de l’abordatge integral de la violència contra les dones, perquè només a partir d’un coneixement rigorós de la realitat es pot configurar una intervenció que sigui realment transformadora.

En una primera etapa s’han dut a terme reunions de treball amb les entitats referents dels serveis que ofereix l’Institut Català de la Dona de forma directa amb l’objectiu de conèixer els paràmetres d’intervenció dels diferents organismes, així com establir pautes de seguiment i millora de les seves actuacions. També s’han fet visites a diversos territoris de Catalunya per tal de conèixer directament els protocols existents, l’estat dels recursos específics per a dones i la xarxa social femenina respecte aquest tema.

Durant aquesta primera etapa de la diagnosi s’ha pogut constatar, en relació als recursos d’atenció, una manca de definició del que s’entén per atenció integral, dificultats d’accés i de derivació per part dels ens locals, manca de coordinació amb els serveis socials i manca de serveis especialitzats, des d’una perspectiva integral.

En una segona etapa de la diagnosi s’han dut a terme reunions de treball amb representants de tots els cossos policials presents a Catalunya, amb jutgesses i jutges, la Fiscalia, els Col·legis d’Advocats, Consells Comarcals, la Diputació de Barcelona, i diversos municipis de Catalunya.

En aquestes reunions s’ha constatat que, si bé s’ha avançat en alguns instruments legals, com són les mesures cautelars i d’allunyament o les mesures de seguiment postdelictual, el tractament jurídic de la violència està marcat per la notorietat de la intervenció penal, oblidant que la major part de les violències exercides contra les dones no es denuncia ni es fa pública.

Així mateix es fa evident que les mancances de les polítiques públiques que fins al moment s’han desenvolupat contra la violència envers les dones a Catalunya radiquen en la concepció d’aquestes polítiques. A Catalunya encara no s’ha desenvolupat un autèntic model d’intervenció i atenció integral a les dones que es troben en processos de violència.

L’anàlisi de la realitat s’ha completat amb els documents elaborats per l’Associació de Dones Juristes i Tamaia-Associació de Dones contra la Violència Familiar, que, des d’una perspectiva sociojurídica i des de l’estudi dels recursos socials d’atenció    a les dones, han acabat de perfilar els aspectes fonamentals de l’estat de la qüestió a Catalunya. Són els següents:

- Hi ha hagut un escàs seguiment de l’avaluació estadística de les violències contra les dones. Fins al moment no s’han elaborat estadístiques pròpies de Catalunya en matèria de violència contra les dones. Hi ha una necessitat d’establir criteris mínims, consensuats, per poder quantificar la incidència real de la situació. A més, la majoria de les dades es refereixen majoritàriament als casos de violència familiar, creant una gran mancança d’informació sobre altres manifestacions de la violència contra les dones.

- Ha faltat una comprensió global de les problemàtiques que envolten les diferents formes de violència que possibilitaria que es deixin de donar situacions de victimització secundària. Els diferents sectors professionals posen de manifest la manca de recursos dedicats a aquest tema, com la formació especialitzada continuada als i les professionals, així com una bona coordinació que faciliti una atenció de qualitat.

- No hi ha hagut una definició dels programes d’intervenció i els recursos que s’hi destinen, i això es tradueix en la seva dispersió, que, en general, no ha donat les respostes necessàries als diferents processos de les dones que estan en situació de violència.

- La pervivència de molts estereotips i creences sobre "dones maltractades" ha generat una falsa imatge social sobre les dones que es troben en situacions de violència i també sobre la seva vulnerabilitat. Malgrat que l’anterior Pla parla de violència de gènere, només s’aborda la violència domèstica o familiar, oblidant la resta de violències a les quals poden ser exposades les dones pel fet de ser dones, la violència sexual, l’assetjament sexual i moral, les mutilacions genitals, els delictes relatius a la prostitució forçada i al tràfic de persones, la violència econòmica, la violència derivada dels conflictes armats, etc.

D’altra banda hi ha molts col·lectius de dones que no accedeixen als recursos generals i són invisibilitzats, com per exemple, les immigrants, les dones amb disminució psíquica i/o física, les dones amb toxicomanies, les dones de zones rurals o pobles petits, i el col·lectiu de les treballadores del sexe.

 - La insuficiència de recursos i la manca d’un model que els adeqüi a les necessitats i processos de les dones fa que es constitueixin, per si mateixos en obstacles per a la recuperació.

- Hi ha una insuficiència de les mesures de recolzament econòmic, mesures imprescindibles pels col·lectius de dones més vulnerats socialment.

- Malgrat la creació a Catalunya d’alguns mecanismes de coordinació, mitjançant els protocols, la majoria tenen un àmbit delimitat per adreçar-se a professionals de la sanitat o limitats geogràficament. Malgrat els avenços realitzats, la coordinació interinstitucional a Catalunya no està prou desenvolupada. De fet, un informe del Síndic de Greuges de l’any 2002 destacava que el Protocol d’actuació no funcionava prou bé "per marca de coordinació entre les institucions implicades".

Conclusió

L’anàlisi de tota aquesta realitat permet concloure que hi ha una evident dèficit de models d’intervenció que considerin les violències contra les dones en tota la seva complexitat i que, per tant, és molt important establir un model d’intervenció eficaç, adequat a les diferents situacions i realitats territorials, que tingui en compte:

- Definició d’un model conceptual que permeti dissenyar models d’intervenció integrals.

- Estabilitat de recursos, programes i serveis.

- Atenció a la diversitat de dones i qualitat en les respostes.

- Establiment d’una veritable coordinació entre els diferents operadors a nivell de tot Catalunya.

- Delimitació de competències institucionals.

- Contextualització territorial.

- Potenciació de la prevenció i la sensibilització.

- Establiment de sistemes d’anàlisi i avaluació continuada dels models establerts per reajustar-los a noves realitats.

- Formació especialitzada i continuada dels i de les professionals

També cal constatar la manca d’una Llei catalana que actuï a partir de les seves competències.

Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones (2005-2007)

Aquest Programa conceptualitza la violència contra les dones a partir de totes les formes en què es pot manifestar: psicològica, física, sexual, en l’entorn domèstic o familiar, laboral o públic, i dibuixa un nou marc per definir models d’intervenció que contemplin l’adequació i el respecte a les necessitats de les dones maltractades en els diferents moments del seu procés, així com la qualitat en l’atenció i el foment de la sensibilització social.

Les intervencions en el tema de la violència no poden obviar el sistema que la sosté i legitima, i, per aquest motiu, s’ha elaborat un programa suficientment específic, però que situa les mesures contra les diverses violències en el marc general de les intervencions adreçades a totes les dones, configurant el sisè eix del Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones.

L’objectiu finalista d’aquest Programa és treballar per a l’assumpció dels paràmetres de la cultura de la pau en les relacions personals i socials.

Posar fi a la vinculació entre masculinitat i violència és una estratègia de pau que incumbeix a tots els homes, no només als que exerceixen pràctiques brutals.

El projecte de cultura de la pau i d’educació per la pau ha de passar per col·locar la vida en el centre de la cultura i de la política, i per a tal efecte, cal posar atenció en el què secularment han pensat, dit, i fet les dones. 

Criteris estratègics d’actuació del Programa

El model d’actuació que es defineix en aquest Programa parteix d’uns criteris o principis que volen donar respostes a la realitat específica de les violències envers les dones:

- Abordatge de la violència envers les dones en el seu conjunt, des d’una perspectiva estructural.

- Transversalitat, coordinació i cooperació institucional.

- Integralitat.

- Participació del conjunt d’actors socials i corresponsabilització.

- Accessibilitat i proximitat de les intervencions contra la violència vers les dones, tot contemplant la diversitat dels col·lectius femenins de Catalunya.

- Qualitat de la resposta.

- Coneixement de la realitat.

Línies estratègiques

El Programa pretén disminuir la incidència de les violències contra les dones a Catalunya, i es desenvolupa en quatre línies estratègiques:

- Atenció, amb l’objectiu de definir i desenvolupar models d’atenció integral, mitjançant una xarxa de serveis de qualitat.

- Coordinació i cooperació, amb l’objectiu d’establir les estructures de coordinació i cooperació per a la prevenció, detecció i intervenció.

- Prevenció i sensibilització, amb l’objectiu de promoure estratègies de prevenció i sensibilització en tots els àmbits.

- Recerca i coneixement de la realitat, amb l’objectiu de convertir la informació en coneixement per tal de poder planificar estratègies que tinguin un impacte real sobre la realitat.

El Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones (2005-2007) ha recollit les aportacions que han sorgit en les diverses reunions de treball realitzades i que han format part de la diagnosi (cossos policials, fiscalia, jutgesses i jutges, col·legis d’advocats, consells comarcals, municipis, etc.).

El Programa parteix del propòsit de situar en relació de coherència l’anàlisi  de la problemàtica i el model d’actuació per fer-hi front. Per això es va constituir, per a la seva elaboració, una comissió assessora formada per persones expertes, professionals amb reconeguda experiència i representants de les diverses entitats de dones que aborden les diferents violències contra les dones. Aquest Programa també reconeix i parteix de l’experiència de les pròpies dones que han passat per diverses formes de violència.

Les aportacions recollides pels diversos col·lectius han configurat l’espina dorsal d’aquest Programa, que actualment es troba en una fase d’espera de noves aportacions, per part, tant de les entitats de dones, dels organismes municipals i supramunicipals. Les més de 2.000 entitats que participen en aquest procés tenen temps per a fer noves aportacions fins el 15 de novembre.

2  

Fitxers adjunts

Dades ordre protecció víctimes

Dades ordre protecció víctimes
XLS | 36

Dades violència contra les dones

Dades violència contra les dones
XLS | 35