Abans de donar el senyal d’arrencada de la tuneladora que perforarà el subsòl, el conseller Mas ha descobert una lona on s’ha mostrat per primera vegada la mascota de la L9. Posteriorment, ha batejat la tuneladora que ha rebut el nom de Besi.

Concurs per trobar la mascota

El departament de Política Territorial i Obres Públiques va convocar un concurs entre els estudiants de les escoles de disseny de Catalunya per trobar la mascota de la Línia 9. El jurat estava integrat per representants de les federacions d’associacions de veïns de Badalona i L’Hospitalet de Llobregat, el president del FAD, Juli Capella, publicistes, dissenyadors i dos representants de la Generalitat. S’hi van presentar 52 candidatures que optaven a dos primers premis de 1.500 € i cinc càmeres digitals per als cinc finalistes  Finalment, les dues candidatures guanyadores són obra del mateix dissenyador, Gorka Aizpurua, estudiant de l’Escola Eina. El jurat ha valorat la idea d’unió de les persones dels dos extrems de la línia, el Besòs i el Llobregat, i el seu aspecte modern i innovador.

La tuneladora Besi

Els noms de les dues grans tuneladores de la L9 fan referència a aquesta connexió entre els dos extrems de la regió metropolitana de Barcelona. Així, la tuneladora que ha entrat avui en funcionament s’ha batejat amb el nom de Besi, diminutiu de Besòs, que és la zona on comença a tunelar. D’aquí unes setmanes es batejarà l’altra gran tuneladora de la línia amb el nom de Llobri, diminutiu de Llobregat, que és la zona on aquesta tuneladora acabarà la seva excavació.

Característiques tècniques

Diàmetre d’excavació: 11,95 metres

Longitud total: 130 metres

Pes total: 2.152 tones

Velocitat cap de tall: 3,7 rotacions per minut

Avanç de perforació previst:  5-10 metres/dia

La tecnologia que utilitzen aquestes tuneladores permet excavar i revestir el túnel a la vegada. Mentre la roda frontal (cap de tall) gira, el material que s’extreu surt a l’exterior (boca del túnel) mitjançant una cinta transportadora. A mida que va avançant, la tuneladora va col·locant les peces que recobreixen el túnel, les dovelles, i va formigonant. Les dovelles, que es fabriquen a la mateixa obra, arriben a través d’un tren. La utilització d’aquest tipus de procediment redueix molt el temps d’execució dels treballs, a la vegada que minimitza els assentaments i les sobreexcavacions ja que té molt limitada l’àrea de treball.

La L9 compta amb dues grans tuneladores que són les encarrregades de fer la part principal de la infraestructura. Una ha estat construïda per una empresa alemanya i l’altra per una empresa francesa. Donades les seves grans dimensions, van arribar per carretera les peces petites i per vaixell les més grans.

La línia més llarga d’Europa

La nova línia 9 que està construint la Generalitat de Catalunya serà la línia de metro més llarga d’Europa amb gairebé 43 quilòmetres. Tindrà un tronc comú i dos ramals a cada extrem. Constarà d’un total de 46 estacions, de les quals 16 seran punts de correspondència amb altres modalitats de transport, les línies de TMB, FGC i els serveis de rodalies de RENFE. Al llarg del recorregut també connectarà amb la futura línia d’alta velocitat, la Fira de Barcelona i la futura ciutat judicial.

D’extrem a extrem, la L9 permetrà unir amb metro Badalona i l’aeroport d’El Prat i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona Franca.

La demanda prevista s’ha calculat en uns 90 milions de passatgers anuals. La inversió total se situa prop dels 2.248 MEUR. Es preveu que s’acabi el 2007.

La L9 cobrirà les necessitats de transport públic de zones d’alta densitat amb importants deficiències de servei, com és el cas dels barris de Badalona i Santa Coloma, la part alta de Barcelona (els barris de Sarrià i Pedralbes), l’Hospitalet de Llobregat, la Zona Franca, el Prat de Llobregat  i l’aeroport.

Dades L9

- Longitud: 42,600 km

- Nombre d’estacions: 46

- Inversió total:2.248 MEUR

- Tràfic de viatgers: 90 milions de viatgers/any

- Període de construcció: 2002-2007