Medi Ambient presenta el nou Pla general de política forestal

query_builder   9 desembre 2004 13:09

event_note Nota de premsa

Medi Ambient presenta el nou Pla general de política forestal

Es tracta d’una proposta d’objectius per als boscos de Catalunya per als pròxims 10 anys i una proposta d’eines per assolir-losEl document base, que es debatrà fins a finals de gener, s’ha fet amb els agents implicats a tots nivells en l’àmbit forestal

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, el director general del Medi Natural, Ramon Luque, i el subdirector general de Boscos i Gestió de la Biodiversitat, Ignasi Rodríguez, han presentat aquest matí el nou Pla general de política forestal (2005-2014).

El Pla general de política forestal és un pla territorial sectorial que té com a objectiu establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals, i assegurar la conservació dels ecosistemes forestals i les seves funcions ambientals, així com el desenvolupament sostenible i els seus valors socials i econòmics.

Els punts més importants del nou Pla es poden establir en el decàleg següent:

1. Únicament amb la incorporació dels aspectes forestals en tots els graus de presa de decisions es pot garantir l’adequada protecció d’aquesta infraestructura bàsica del país. Això vol dir integrar la planificació forestal en la planificació territorial i urbanística. A fi d’aconseguir aquest objectiu amb garanties, el nou Pla general de política forestal tindrà la consideració de pla territorial sectorial.

2. En els darrers anys, els terrenys forestals han deixat de ser uns espais destinats a la producció d’una sèrie de matèries primeres (fusta, principalment) per passar cada cop més a subministrar a la societat una diversitat de béns i serveis. No podem, per tant, pensar que el Pla general de política forestal ha de limitar-se a regular els usos tradicionals del bosc. Ha d’abordar, amb voluntat d’innovació, la totalitat de les activitats i els usos que es desenvolupen en les forests; ha de preveure com pot col•laborar la gestió forestal en la fixació de carboni, com pot millorar el nostre balanç energètic, de quina manera podem recolzar-nos en aquests terrenys per millorar la sostenibilitat del territori. El Pla, per tant, ha de tenir un clar caràcter estratègic, sense oblidar, evidentment, proposar mesures concretes per canviar les tendències negatives que s’han pogut detectar, i sense deixar tampoc d’esmerçar esforços en les línies de treball començades en els darrers anys que han donat resultats positius.

3. En aplicació del nou Pla s’elaborarà un Model de gestió del risc d’incendis forestals de Catalunya que analitzi les causes estructurals dels incendis i proposi mesures de prevenció vinculades a la gestió forestal i silvopastoral.

4. En els ecosistemes forestals mediterranis, garantir l’activitat humana és el primer pas per disminuir-ne el risc d’incendis. Per això es donarà molta importància a fomentar les diferents funcions productives del bosc. Això significa fomentar una indústria de transformació adaptada a la producció potencial dels nostres boscos, i també potenciar la recerca de nous usos per als productes forestals.

5. En el nou Pla general de política forestal s’impulsaran els Contractes territorials d’explotació com a eina idònia per assolir una bona entesa entre l’Administració pública i els gestors dels terrenys forestals, i aplicar-hi codis de Bones Pràctiques que garanteixin la sostenibilitat de la gestió.

6. Un dels objectius prioritaris serà la consolidació del patrimoni públic forestal, i la millora de la gestió dels terrenys forestals públics, per la importància que bona part d’aquests terrenys tenen en l’estabilització de conques, conservació de la biodiversitat o prevenció de l’erosió. Així, doncs, la gestió que es faci als terrenys forestals de titularitat pública ha de servir com a exemple de Bones Pràctiques.

7. La falta de rendibilitat directa dels aprofitaments forestals, i, alhora, la indubtable aportació del sector forestal a l’equilibri territorial i dels boscos com a actiu de producció d’activitats econòmiques directament vinculades a la qualitat del paisatge, com el turisme, fan necessari estudiar l’establiment de mesures fiscals complementàries que garanteixin el finançament adient per promoure la gestió sostenible dels terrenys forestals i la seva conservació. La retribució de les externalitats o beneficis indirectes que la propietat forestal ofereix a la societat en forma de qualitat del paisatge, conservació de la biodiversitat o regulació atmosfèrica, entre d’altres, justifica plenament que la societat hi dediqui un esforç econòmic, ja que alhora demanda aquests serveis, per compensar la falta d’ingressos directes dels aprofitaments forestals atesa la competència dels mercats internacionals. D’altra banda, s’establiran els mecanismes adients per crear fons de finançament estables en el temps en correspondència a la temporalitat a mitjà i llarg termini de les actuacions forestals.

8. Un objectiu prioritari de la nova política forestal és, evidentment, garantir que la gestió que es faci dels nostres boscos sigui sostenible. L’assoliment d’aquest objectiu porta necessàriament a dotar-nos d’òrgans consultius en què estiguin representades totes les “veus” que tenen alguna cosa a dir  sobre la planificació i gestió forestal. De la mateixa manera, també es vol crear noves fórmules de gestió per facilitar la participació de la societat civil en la preservació i gestió dels boscos.

9. La competitivitat dels mercats externs, així com les noves demandes terciàries envers els boscos i els seus productes i serveis, fan imprescindible establir línies d’innovació tecnològica i recerca aplicada per fer front als principals reptes del sector, tant des de la perspectiva tradicional, la millora tecnològica dels aprofitaments i productes forestals, com, per exemple, la valoració de les externalitats, els models integrals de gestió del territori o la regulació dels usos recreatius. Conscients del capital humà i tecnològic en temes forestals ja existent a Catalunya, es pretén establir un Programa marc de recerca que tingui la interdisciplinarietat i la coordinació com a eixos inspiradors.

10. Però tots els compromisos i les noves línies de treball que vulguem plantejar en el Pla no serviran de res si no se n’estableixen mecanismes de seguiment adequats. El nou Pla general de política forestal serà un  document fàcilment auditable, mitjançant la determinació d’indicadors qualitatius i quantitatius de seguiment i la creació d’una comissió específica intersectorial que n’avaluï el compliment.

L’octubre de 1994 va ser aprovat l’actual Pla de política forestal, amb una vigència de 10 anys: de 1995 a 2004. Des de llavors, la figura dels plans forestals com a element estratègic per a la política forestal ha anat adquirint una gran importància. En aquests moments, molts països europeus redacten els plans forestals d’acord amb la seva estructura institucional. Dins de l’àmbit estatal, la major part de comunitats autònomes han desenvolupat plans de molt diferent naturalesa, i també s’han aprovat l’estratègia i el pla forestal estatals.

La participació és un element primordial en el nou Pla i des del començament del procés de redacció ha estat present; s’ha incentivat la participació activa i la incorporació d’opinions d’experts, dels tècnics de l’Administració, dels agents socials relacionats amb el sector forestal i del públic en general en diferents fases.

Els principis

Una sèrie de principis orientadors han presidit la redacció del Pla. Es pretén que el Pla general de política forestal (2005-2014) sigui:

• Integral: un pla que integri les diferents actuacions al voltant de l’espai forestal català (més del 60% de la superfície del país), i que cerqui la màxima coherència.

• Eficaç: capaç de respondre als nous reptes plantejats, identificant-los, analitzant-ne les causes, determinant les estratègies a emprendre, i també els actors implicats i els mitjans necessaris.

• Participatiu: que involucri tots els sectors i grups socials afectats perquè aportin els seus coneixements i propostes, i contribueixin a la definició de la política forestal.

• Equitat participativa: cal modular la participació social de manera que se n’optimitzin les aportacions sense distorsions de naturalesa geogràfica o de capacitat econòmica.

• Tècnic: basat en els avenços del coneixement i l’experiència acumulada.

• Subsidiari: que estableixi el paper tant de la societat civil com de l’Administració i del mercat, d’acord amb els reptes plantejats, la realitat del món forestal i les noves tendències politicoinstitucionals.

• Ambiental: amb reconeixement de la gestió forestal sostenible i multifuncional com a l’objectiu central del Pla, que ha d’incorporar els elements de tota gestió ambiental (normalització, certificació, millora contínua, avaluació ambiental estratègica, indicadors, auditories periòdiques, etc.).

• Transversal: cal abordar tots els aspectes que incideixen en els boscos amb independència de la seva situació administrativa actual.

• Proactiu: les actuacions incloses en el Pla han de reflectir allò que la societat catalana vol per als terrenys forestals de Catalunya al segle XXI i no ser una resposta a agents i impactes externs.

• Conceptual: la rapidesa dels canvis i el marge d’aplicació durant la seva vigència fan recomanable que el Pla no arribi a concrecions excessives.

• Realista: atesa la naturalesa dels terrenys forestals i les limitacions de recursos externs, cal que les actuacions previstes s’ajustin a la realitat.

• Auditable: l’eficàcia de qualsevol política no es pot mesurar més que amb indicadors concrets que permetin seguir objectivament l’evolució dels recursos emprats i els resultats obtinguts.

L’octubre de 2002, l’Administració forestal va iniciar el procés d’elaboració del segon Pla general de política forestal (PGPF). En la redacció d’aquest Pla, s’ha potenciat sobretot el caràcter holístic, integral, coherent amb altres polítiques i participatiu, sempre tenint en compte els principis orientadors exposats.

La metodologia

Durant la fase d’anàlisi i diagnòstic del PGPF, es van constituir un equip de redacció, coordinat pel subdirector general de Boscos i Gestió de la Biodiversitat i integrat per un tècnic de la Direcció General del Medi Natural, un altre del Centre de la Propietat Forestal i dos especialistes del món de la recerca i la investigació aplicada (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya); i un panel d’assessors constituït per un grup reduït d’experts forestals en els diferents àmbits del sector. Aquest panel es compon de persones de diferent formació, àmbit de treball i procedència geogràfica amb una experiència pràctica contrastada en el sector forestal.

Es van fer 5 sessions de treball moderades per un equip de professionals en processos participatius, assistits per l’equip redactor. La diagnosi sorgida d’aquest procés es va divulgar entre un ampli nombre d’institucions relacionades amb els boscos i es van recollir i integrar els comentaris que se’n van fer.

Per redactar les propostes d’actuació es van tenir en compte la diagnosi elaborada pels experts, les actuacions planificades i realitzades en el PGPF anterior, els indicadors de gestió forestal sostenible a escala regional, les declaracions i els manifestos elaborats per diferents institucions, els processos internacionals i els documents de planificació d’altres països i comunitats autònomes, a més del marc legislatiu i programàtic general.

Sobre una primera base de programació, l’estiu de 2004 es van dur a terme al voltant de 30 entrevistes a tècnics i coneixedors de diferents àmbits que van anar enriquint la proposta amb les seves aportacions fins a arribar a un document que definia una proposta d’estratègia estructurada en 5 programes, 24 temes, 70 objectius i 204 eines.

El mes d’octubre de 2004, es va tornar a reunir el grup d’experts per treballar sobre el document, que de resultes d’aquella reunió va passar a tenir 75 objectius i 312 eines.

Un cop validada aquesta proposta pel panel d’experts, es va fer arribar als tècnics de la Direcció General del Medi Natural, dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, dels Parcs, del Centre de la Propietat Forestal i d’altres persones relacionades amb la recerca aplicada. Aquest procés va enriquir el document amb 1 nou tema, 2 nous objectius i 13 eines, amb la qual cosa es va arribar a l’actual Esborrany de programes i eines que es distribuirà entre ajuntaments, associacions, organitzacions i entitats relacionades amb el sector forestal perquè puguin donar la seva opinió.

El document que avui s’ha presentat recull, doncs, la proposta d’objectius per als boscos de Catalunya per als pròxims 10 anys i una proposta d’eines per assolir-los. S’organitza en 5 programes, 25 temes, 77 objectius i 325 eines. Si bé hi ha una estructura jeràrquica que va de programa fins a eina, ni els programes, ni els temes, ni els objectius, ni les eines estan ordenats per importància o prioritat.

1  

Imatges

Superfície forestal de Catalunya

Superfície forestal de Catalunya 140

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined