Justicia instarà el nou govern espanyol a retirar els recursos d'inconstitucionalitat contra 3 lleis civils catalanes [Actualitzada]

Prop de 8.000 adhesions en defensa del dret civil català

query_builder   6 abril 2004 12:00

event_note Nota de premsa

Justicia instarà el nou govern espanyol a retirar els recursos d'inconstitucionalitat contra 3 lleis civils catalanes [Actualitzada]

Prop de 8.000 adhesions en defensa del dret civil català

El Departament de Justícia instarà el nou Govern de l’Estat que retiri els recursos d’inconstitucionalitat que al seu dia va interposar el Govern del PP contra la Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya; la Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació, i contra la Llei 19/2002, de 5 de juliol, de drets reals de garantia, aprovades pel Parlament de Catalunya.

El Departament de Justícia instarà el nou Govern de l’Estat que retiri els recursos  d’inconstitucionalitat que al seu dia va interposar el Govern del PP contra la Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya; la Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació, i contra la Llei 19/2002, de 5 de juliol, de drets reals de garantia, aprovades al Parlament de Catalunya. De la primera llei del Codi civil de Catalunya, el Govern del PP també va demanar-ne la suspensió, però a principis de novembre de l’any passat, el Tribunal Constitucional va aixecar la suspensió i des del gener d’enguany ja es pot aplicar, encara que hi ha pendent la resolució del Tribunal Constitucional contra el recurs presentat per l’Estat.

El recurs d’inconstitucionalitat presentat contra la primera llei del Codi civil català és transcendental, ja que estableix la base per reunir i harmonitzar, en un sol codi, tota la legislació de Catalunya en matèria civil feta fins ara, a la qual s’aniran incorporant les lleis que es vagin aprovant. El Codi està estructurat en sis llibres que fan referència a les fonts del dret, la prescripció i la caducitat, la persona i la família, les associacions i les fundacions, les successions, els drets reals i les obligacions i els contractes. A la vegada, el Codi civil de Catalunya es preveu com un codi obert, per facilitar-ne l’adaptació permanent a les necessitats socials.

Els recursos presentats pel Govern del PP

Els arguments per a la impugnació de les lleis del Govern del PP no es basaven en el contingut normatiu material, sinó en motius de competència. Es partia d’un plantejament previ molt restrictiu de l’abast de la competència de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar el dret civil català. El Govern del PP considerava que la regulació efectuada excedeix les competències atribuïdes a la Generalitat a l’art. 9.2 de l’Estatut d’autonomia, quant a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català, i que vulnera la competència exclusiva de l’Estat sobre legislació civil, d’acord amb l’art. 149.1.8 de la Constitució.

Els arguments donats al recurs pel Govern ataquen la competència legislativa catalana amb la pretensió, com es recorda reiteradament al llarg del recurs d’inconstitucionalitat, de la unitat jurídica d’Espanya, i es reitera la afirmació, ja feta en els recursos anteriors, que el dret civil de Catalunya respecte a l’ordenament jurídic espanyol és un subordinament o un subsistema, argument aquest que resulta contrari a l’esquema competencial que ordena la Constitució.

 Els recursos contra lleis en matèria de dret civil no són una novetat. L’any 1987 el Govern de l’Estat va interposar un recurs contra la Llei 9/1987, de successió intestada, i l’any 1991, contra la Llei 7/1991, de filiacions. Davant la resposta radical del món jurídic català en contra d’aquests recursos, el Govern de l’Estat  els va retirar el mateix any 1991.

Prop de 8.000 adhesions en defensa del dret civil català

Al novembre de 2003, en un acte que es va celebrar al Col•legi d’Advocats de Barcelona, el món jurídic català, a través de diverses entitats representatives, com els col•legis d’advocats, procuradors, notaris, registradors, universitats, etc., va signar el Manifest en defensa del dret civil català, amb motiu d’aquests recursos rebutjant qualsevol plantejament reduccionista de la competència exclusiva que, d’acord amb l’article 149.1 8a de la Constitució, reconeix en matèria de dret civil a Catalunya l’article 9.2 de l’Estatut.

Des que es va posar en marxa la signatura d’adhesió al Manifest en defensa del dret civil català, s’han recollit més de 7.800 signatures, entre institucions i ciutadans. Qualsevol ciutadà s’hi pot adherir a través dels col•legis professionals o bé del web www.manifestdretcivil.org.

El Parlament de Catalunya, capdavanter en tasques legislatives a tot l’Estat espanyol

L’any 1980, la Generalitat de Catalunya va assumir les competències que li atribueix l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia, pel que fa a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català. D’aleshores ençà, s’ha dut a terme una extensa tasca legislativa.

En els darrers anys, el Parlament de Catalunya ha elaborat més de 40 lleis en l’àmbit civil, amb més d’un miler d’articles, algunes de les quals s’han refós en dos grans textos legals: el Codi de successions de 1991 i el Codi de família de 1998. La Generalitat ha avançat d’una manera molt significativa en les necessitats de la societat civil d’avui. Per exemple, en el matrimoni s’han aprovat lleis que milloren la posició del cònjuge en relació amb la llar familiar, el titular no la pot vendre ni hipotecar sense el consentiment de l’altre; amb el divorci o la separació, es té dret a una compensació pel treball a la llar o en el negoci de l’altre; i amb la successió, tant si és intestada, en la qual el cònjuge hereta, si no hi ha fills i n’és l’usufructuari universal, si n’hi ha; com si és testada, en la qual s’han afeblit els drets dels fills. S’ha reconegut les situacions d’unió estable de parella, heterosexuals o homosexuals, amb una legislació que les equipara al matrimoni, fins i tot en relació amb l’impost de successions i que ha estat imitada per altres comunitats autònomes.

Respecte a la relació entre pares i fills, s’han equiparat el fills nascuts dins i fora del matrimoni i també pel que fa a la determinació de la filiació. En la protecció de les persones discapacitades, s’ha fet una aposta legislativa per la família: s’han regulat lleis que afecten la tutela,  autotutela, adopció i acolliment de persones grans.

En matèria de propietat, el Parlament ha regulat les servituds, els drets de garantia i els d’adquisició preferent, amb una normativa pionera a tot l’Estat. L’usdefruit també ha estat regulat tenint en compte els fons d’inversió o les participacions de capital de les empreses.

Finalment, les lleis de fundacions i associacions han modernitzat institucions sense ànim de lucre de la societat civil en benefici de la col•lectivitat.

1  

Fitxers adjunts

declaracions del conseller de Justícia, Josep M. Vallès

declaracions del conseller de Justícia, Josep M. Vallès
WAV | 2023