La mediació penal entre acusats i víctimes de delictes, una de les vies alternatives a la presó que el Departament de Justícia vol potenciar,   va registrar l’any passat a Catalunya un important creixement. 

El 2003  es van registrar 234 demandes de mediació penal sobre un total de 765 comptabilitzades des de l’inici del programa el 1988.  D’aquests 765 casos de mediació penal, s’han resolt amb èxit per acord entre víctima i acusat un total de 529, el que representa gairebé un 70 % del total.

La majoria de demandes de mediació continuen procedint dels organismes judicials encara que és cada cop més significativa la demanda dels acusats, aconsellats pels seus advocats.

Un 10% de les mediacions penals es van fer per iniciativa de la pròpia víctima, percentatge que és pot considerar baix però que s’explica perquè en la nostra societat encara no hi ha una cultura arrelada de la mediació.

D’altra banda, un 77 per cent dels processos de mediació es porten a terme abans de la sentència, si bé l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 7/2003, de mesures de reforma pel compliment íntegre i efectiu de les penes, ha marcat l’inici d’un augment de demandes de mediació penal amb posterioritat a la sentència i fa previsible un increment futur en la fase d’execució de la pena.

Quant al sexe, un 59% de les persones acollides al programa de mediació penal són dones, encara que la diferència de gènere no és un element significatiu i quant a l’edat, un 67% dels participants en el programa es concentra en la franja entre els 18 i els 47 anys.

Si les víctimes són menors de 18 anys la mediació es realitza amb autorització dels pares o representants legals i existeix un protocol específic (en aquesta franja d’edat el percentatge de casos de mediació durant  el 2003 va ser del 7%) .

En la majoria dels processos, els implicats són assessorats pels seus advocats, limitant-se els casos en que aquests no participen (35% l’any 2003) a les faltes, procediments en els quals no és imprescindible la seva assistència.

En el cas de delictes, sempre és imprescindible, com a mínim, que la part imputada estigui representada per un advocat, per tal que doni el seu assentiment a l’inici de la mediació.

Tipus de delicte

Els tipus de delicte més significatius amb els quals s’ha treballat la mediació penal l’any passat han estat els següents:

• Un 30% de mediacions s’han fet en casos de delictes contra el patrimoni (robatoris, robatoris amb força i robatoris amb intimidació).

• Un 27% han estat en casos de delictes i faltes de lesions.

• Un 25% han estat faltes i delictes contra la llibertat (amenaces, coaccions... )

També destaca durant l’any passat sis casos de violència domèstica en què es va aplicar la mediació penal.

Aquest darrer any s’ha anat consolidant tres moments processals en els quals s’ha sol•licitat l’inici de la mediació entre imputat i víctima:

• Previ a la sentència (abans de la sentència)

• Prèvia a l’execució de sentència (un cop dictada la sentència però abans de l’inici de l’execució)

• En execució de sentència, majoritàriament en situació de privació de llibertat (ingrés a un centre penitenciari)

El procés de mediació afavoreix la responsabilització dels imputats o penats i una participació activa de la víctima, que té l’oportunitat de ser reparada pels danys i perjudicis ocasionats de la manera que ella consideri més adient dins del marc de garanties i legalitat existent.

Declaracions del Conseller de Justícia sobre la Mediació Penal.

En el decurs de la inauguració d’aquesta Jornada, el conseller de Justícia, Josep M. Vallès, ha destacat la importància de trobar solucions alternatives a l’ingrés a presó, com és el cas de la Mediació Penal.

“Un dels grans eixos de  la política del Departament de Justícia és explotar totes les possibilitats que tenim i orientar la nostra acció cap a la reinserció i la reeducació”

El conseller també ha destacat la greu situació que travessen actualment els centres penitenciaris catalans, amb una població reclusa de 7.793 interns.

Josep M. Vallès ha dit que “tenim unes presons molt congestionades, en les que hi ha molts ingressos i poques sortides i en conseqüència no hi ha les condicions adequades per la funció que tenim encomanada que és la reeducació i la reinserció, i si no trobem alternatives, no només d’ubicació sinó de formes de tractament , no estarem complint la nostra obligació”.

(En el Web del Departament hi trobareu les declaracions enregistrades del conseller de Justícia sobre la Mediació Penal i sobre la congestió a les presons).