El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, acompanyat pel conseller del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, el Secretari d’Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carlos López Blanco, i el rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Gabriel Ferraté, ha inaugurat la nova seu de l’institut de recerca de la UOC, l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute, http://www.uoc.edu/in3/index.htm).

Aquest mes d’octubre s’han complert vint mesos des de la col·locació de la primera pedra de l’edifici de l’IN3. El nou edifici s’aixeca al Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels (Baix Llobregat). La nova seu, dissenyada per l’arquitecte Xavier Farré Riba, disposa d’un total de 3.685 m2 de superfície construïda. Té tres plantes i en destaca la transparència, la utilització de la llum natural i l’obertura dels espais que el conformen.

Durant l’acte d’inauguració el president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha volgut destacar la significació d’actes com el d’avui en el que es culminen iniciatives en l’àmbit de la recerca ─i en aquest cas de les seves infrastructures─ que constitueixen la base necessària per a que Catalunya sigui un referent i un pol d’atracció per a investigadors d’arreu del món. En aquest sentit iniciatives com el projecte ITER a Vandellós, el sincrotró al Parc Tecnològic del Vallès, o el propi nucli de centres de recerca del Parc Mediterrani de la Tecnologia, en el que s’ubica l’IN3, serien exemples de la capacitat i del potencial de Catalunya en el panorama internacional de la recerca.

Malgrat tot, Pujol ha demanat a l’empresa privada més "atreviment" en recerca i desenvolupament, tot i que ha justificat aquesta manca d’inversions en el fet que "el teixit empresarial no és prou fort i per això les empreses necessiten més ajuts". Pujol  ha destacat igualment que el pressupost català destinat a R+D, que en aquests moments és el 1,2 del PIB, continuarà creixent per apropar-se al dels països més avançats d’Europa.

Tot i reconèixer que la millora del sistema de finançament català ha permès que la Generalitat hagi duplicat el pressupost del DURSI en els darrers quatre anys, Pujol ha manifestat en presència dels exministres de Ciència i Tecnologia Ana Birulés i Josep Piqué que si les xifres no són millors és per culpa del Govern central "que no ens ha volgut traspassar més competències en universitats i recerca, com la UNED", ha afegit.

Per la seva banda, Gabriel Ferraté, rector de la UOC, ha subratllat la importància estratègica de la recerca per a una institució universitària jove com la Universitat Oberta de Catalunya. "És la recerca d¿una universitat el que determina, de fet i en bona mesura, la qualitat de la seva docència, i la utilitat social dels coneixements i productes que transfereix a la societat, els dos components essencials de la missió d’una universitat. Des d’aquesta nova seu de l’institut ens dedicarem a l’estudi dels efectes i les transformacions, dels usos i de les aplicacions de les TIC sobre les persones, les organitzacions i la societat en general, a descriure i interpretar els canvis que es produeixen en la societat de la informació i del coneixement, i a la recerca orientada a la resolució de problemes específics i a la innovació i transferència de productes i serveis per transferir-los a la societat."

La nova seu de la UOC, pensada per a oferir un espai de treball a 300 persones un cop a ple funcionament, disposa de despatxos, una sala d’actes per a 120 assistents, sales de reunions i cuina. Des de la perspectiva d’accessibilitat als recursos de la xarxa, l’edifici ha estat dissenyat amb un concepte "sense fils" (wireless) que permet una mobilitat completa pel conjunt de l¿edifici i amb la possibilitat d’accés sense fils i amb un ordinador portàtil des de qualsevol àrea del complex. Addicionalment, el nou edifici disposa de tots els serveis i recursos comuns disponibles al Parc Mediterrani de la Tecnologia (restauració, aparcament, biblioteca o caixers).

El cost de les obres de construcció i adequació del nou edifici ha estat de 7,8 milions d’euros, cofinançats per la Generalitat de Catalunya, mitjançant una aportació de 5,35 milions del DURSI, i els Fons Feder de la Unió Europea.

L’IN3 i la UOC

Amb un pressupost anual que en aquest exercici de 2003 supera els 4,3 milions d’euros, l’IN3 disposa d’una xarxa de més de cent investigadors, la majoria dels quals forma part de l’equip docent de la mateixa universitat. En aquests quatre anys des que es va crear, l’IN3 ha participat en més de 200 projectes de recerca, en els quals ha actuat com a líder o bé col·laborant amb un centenar d’institucions educatives i de recerca i amb empreses a 35 països.

Els eixos de la recerca a l’IN3 s’estructuren entorn de les àrees de formació en línia (e-learning) i societat en xarxa (network society).

L’IN3, com a reflex de la vocació interdisciplinària i de recerca en xarxa que el caracteritza, té una comissió científica, presidida pel professor Manuel Castells, de la qual formen part investigadors i professionals de referència en les seves respectives àrees de coneixement. Entre els membres d’aquesta comissió hi ha els professors William Mitchell, degà de l’Escola d’Arquitectura i Urbanisme del MIT; Tony Bates, director d’educació a distància i tecnologia de la divisió de formació contínua de la Universitat de la Colúmbia Britànica; Martin Carnoy, professor d’Educació i economia de la Universitat de Stanford; Cecilia Castaño, professora d’Economia aplicada de la Universitat Complutense; Vinton G. Cerf, vicepresident de WorldCom i dissenyador dels protocols originals d’Internet el 1973; Miguel Ángel Lagunas, director de l’Escola de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya; Josep Laporte, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Robin Mansell, titular de la Càtedra Dixon sobre Internet i Nous Mitjans de Comunicació de la London School of Economics; Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, i Emilio Ontiveros, professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Madrid.

El Parc Mediterrani de la Tecnologia

El Parc Mediterrani de la Tecnologia, situat a Castelldefels, és un projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya amb la voluntat d’englobar projectes de formació, de recerca i de transferència de tecnologia. Un dels objectius és aconseguir que aquest espai es converteixi en un nucli de referència per a les àrees d¿investigació i de transferència tecnològica en l’àmbit del mediterrani. El Parc acollirà centres de recerca + desenvolupament + innovació tecnològica (R+D+IT) d’empreses d’alta tecnologia.