Set de cada 10 conflictes de parella que es sotmeten a mediació familiar a Catalunya acaben amb un acord satisfactori per a les dues parts, evitant d’aquesta manera un conflicte judicial que pot agreujar encara més les diferències familiars.

El director general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, Xavier Muñoz i Puiggrós, i la directora del Centre de Mediació Familiar de Catalunya, Anna Vall, han donat a conèixer avui aquestes dades en el decurs de la “Primera Jornada de la Mediació Familiar a Catalunya: una experiència per avançar”, en el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Aquesta jornada es celebra gairebé tres anys de l’entrada en vigor de la Llei de Mediació Familiar de Catalunya.

Segons el Centre de Mediació Familiar de Catalunya, que depèn de la direcció general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, un 77’20 per cent dels processos de mediació portats a terme a Catalunya han finalitzat amb un acord satisfactori per a les parts en conflicte.

Les sol·licituds de mediació que han arribat al Centre durant els més de dos anys de funcionament de la llei han estat de 406.

Al finalitzar cada mediació, el mediador lliura a les parts implicades un qüestionari per tal que opinin sobre la validesa d’aquest procés i el paper del mediador. El resultat d’aquestes enquestes ha estat que el 92 per cent valora l’experiència com a “molt bona”, un 5% com a “bona” i un 3% van preferir no contestar.

La majoria de peticions de mediació han arribat a través dels serveis d’orientació jurídica (SOJ) habilitats pels diferents col·legis d’advocats de Catalunya i procedeixen directament de les parts implicades en un conflicte familiar, quan la menys una de les parts té dret a la justícia gratuïta o bé han estat derivades pels jutges.

El ritme de sol·licituds arribades directament al Centre de Mediació Familiar i les derivades pels jutges han mostrat un lent però progressiu augment.

Els responsables del Centre de Mediació Familiar admeten que aquestes dades, tot i que són satisfactòries, són modestes i suposen un repte encoratjador “per a tots aquells convençuts que la cultura de la mediació és el futur i que, poc a poc, s’implantarà i consolidarà a Catalunya, tot promovent una forma pacífica de resoldre els nostres conflictes a través del diàleg i de la comprensió mútua”.

La mediació és un procés totalment voluntari i, en molts casos, les peticions arriben quan ja existeixen certs graus de dificultat d’enteniment entre les parts en conflicte. Malgrat tot, hi ha hagut casos de processos de mediació que han acabat en la reconciliació de la parella, encara que aquests són excepcionals.

Catalunya disposa en l’actualitat d’un total de 1.397 mediadors homologats pel Departament de Justícia que són especialistes dels camps de la psicologia, l’educació, el treball social, la pedagogia i el dret.

El Centre de Mediació Familiar

De la mà del director general de Dret i Entitats Jurídiques, Xavier Muñoz Puiggrós, i d’Anna Vall, el Centre de Mediació Familiar ha estat objecte d’una important transformació d’objectius i continguts amb la finalitat de promoure la confiança de la mediació entre la ciutadania.

La mediació es planteja com a una eina alternativa o complementària a la via judicial per a resoldre els conflictes sorgits en l’àmbit familiar

La mediació familiar és un mètode de resolució de conflictes que complementa a la via judicial mitjançant la intervenció d’una tercera persona, el mediador, que és una peça clau en tot el procés. Té com a objectiu propiciar que les parts arribin a acords que facin possible una solució vàlida per a tots, més ràpida, més econòmica i beneficiosa. El mediador és designat per les parts, per l’autoritat judicial o pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya.

La mediació la poden demanar les persones unides en matrimoni, les que constitueixen una unió estable de parella i les que, sense ser-ho, tenen fills en comú i, d’altra banda, les persones que tenen un conflicte per raó d’aliments o d’institucions tutelars.

La majoria dels processos de mediació que arriben dels Serveis d’Orientació Jurídica dels col·legis d’advocats i els derivats pels jutges són gratuïts per a les parts en conflicte i és el Departament qui es fa càrrec de les despeses del procés.

Per tenir accés a la mediació gratuïta és necessari que els ingressos econòmics, al menys d’una de les dues parts, no siguin superiors com a màxim al doble del salari mínim interprofessional.

En els casos en què les parts en conflicte tinguin disponibilitat econòmica i vulguin sotmetre’s voluntàriament a la mediació són els propis cònjuges els que han de pagar la tasca del mediador al 50%.