Catalunya ha d’accelerar el desplegament de la banda ampla i lluitar contra la fractura digital si vol aconseguir que tota la població s’integri a la Societat del Coneixement, segons es desprèn de les dades de l’Enquesta a les llars sobre equipament i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya (2003) de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), fets públics aquest dimarts.

Aquestes dades han estat elaborades per l’Observatori de la Societat de la Informació de la STSI i l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Aquesta enquesta s’emmarca dins de l’operació global que fa l’INE seguint les pautes EUROSTAT/Eeurope2005 que permet fer comparatives oficials a nivell europeu. A l’enquesta de desembre de 2003 es va utilitzar una mostra de 3.300 llars.

Per a calibrar l’impacte definitiu del progrés o canvis en els usos de les TIC, un factor important és analitzar quin és el comportament en el seu ús diari entre la població major de 15 anys. Un 90%, segons el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (78%, segons TNS) veia la televisió diàriament, un 66,6% feia servir el mòbil, un 30,1% utilitzava l’ordinador i un 19,6% es connectava a internet a finals de 2003.

L’equipament de les TIC a les llars catalanes, molt condicionada no tant per factors territorials com per la presència de fills i d’uns ingressos superiors als 1.200 euros, és homologable a la mitjana de la Unió Europea dels 15, excepte en el cas de connexió a Internet que amb el 34,6% es situa prop de nou punts per sota. Cal recordar que les darreres dades de la UE i de l’Estat espanyol són de maig de 2003 mentre que les de Catalunya són de desembre de 2003. En qualsevol cas, les llars catalanes amb Internet a maig de 2003 era del 33,1%, més de set punts per sobre de la mitjana estatal.

Catalunya ha duplicat l’accés de les llars a la banda ampla entre desembre de 2002 (7,7%) i desembre de 2003 (13,4%), tot i que l’objectiu eEurope de la Comissió Europea de dotar de banda ampla la meitat de les llars de la UE l’any 2005 és llunyà hores d’ara. Si fa no fa el que passa en el conjunt de la UE15 que es situa en un 12%.

Telefonia mòbil, l’autèntic motor

Una de les dades més destacades és el grau de penetració del telèfon mòbil a les llars catalanes (82,2%), un punt per sobre de la mitjana UE15 i un 12% més en relació al 2002. En aquest sentit cal dir que la meitat de les llars ja tenen més d’un mòbil.

L’ús prioritari ve donat per l’enviament de missatges curts SMS (58,8%), seguit a molta distància per la informació en temps real (37,3%), i serveis relacionats amb agenda, avisos, alarmes, despertador...(23,8%). L’enviament de SMS frega el 100% entre els joves de 15 a 30 anys.

Ja hi ha més llars amb ordinador que sense

Per primera vegada a la història ja hi ha a Catalunya (55,1%) més llars amb ordinador que sense. Un 15% de les llars catalanes tenen més d’un ordinador. D’altra banda un 9,1% de les llars ja té ordinador portàtil. El parc d’ordinadors domèstics al nostre país supera els 1,8 milions d’unitats.

Entre 2002 i 2003 no hi ha hagut un increment en l’ús de l’ordinador. El 30,1% de la població utilitza diàriament l’ordinador, percentatge que puja al 41,5% setmanalment en el darrer trimestre de 2003. Dels que ja són usuaris habituals d’ordinador un 50,7% en fan ús diari i un 19,2% setmanal.

Dels usuaris que a desembre de 2003 feien anar l’ordinador, un 85,5% l’utilitzaven com a processador de textos, un 58,9 % per a fulls de càlcul i un 50,3% per a veure fotos, vídeos o escoltar música, com a principals aplicacions. Aquests percentatges, però, baixen respectivament a un 41,2%, 28,4% i 24,2% quan es parla del conjunt de la població i no d’usuaris habituals.

Internet s’estabilitza però falta banda ampla

En relació a la penetració d’Internet a les llars del Principat s’arriba al 34,6 %. D’aquestes, sis de cada deu llars disposen de tarifa plana i si s’observa pel total de llars s’arriba al 20,9 %. A Catalunya (32%) un terç de les llars es connecta a través d’ADSL i la resta (60%) bàsicament per mòdem encara, restant només un petit tant per cent que ho fa via cable o altres.

Pel que fa a l’ús, en el darrer trimestre de 2003 l’enquesta reflectia que un 39,6% dels catalans s’havien connectat a internet, gairebé tres punts per sobre de la mitjana de la UE15 (37%) que reflecteix dades del mes de maig del mateix any. Tot i així l’ús diari del 19,6% representa un estancament des de maig de 2002.

Els usuaris que han afirmat utilitzar internet als darrers tres mesos de 2003, quan van ser enquestats ho feien per a consultar el correu (83,6 %), buscar informació (76,3%), escoltar música i veure vídeos (41,1%) i comprar (17,3%), percentatge que es situa en el 7,4% si es parla de tots els catalans.

D’altra banda un 26,2% dels internautes feia servir banca electrònica i un 31,8% ha comprat alguna vegada per internet, un increment espectacular ja que al 2002 només ho feia el 19,2%.

Es dóna la paradoxa que Catalunya és un dels països europeus amb més empreses usuàries d’internet (95,7%), amb un potencial de venda important doncs, però amb un percentatge de penetració entre la població encara insuficient que minva el potencial de compra.

Amb tot, força internautes han fet pagaments a través d’internet ja que a maig de 2003 el 54,4% havien comprat amb targeta de crèdit i a desembre el tant per cent pujava ja al 66,1%, convertint-se de llarg en el mitjà preferit. Tot i així la despesa anual que fan els internautes electrònicament no és encara gaire elevada, 369 € de mitjana, uns diners que sobretot es dediquen a fer reserves turístiques i d’espectacles.

La fractura digital amenaça la Societat del Coneixement

Una de les amenaces que posa entrebancs al desenvolupament de la Societat del Coneixement a Catalunya és la fractura digital, bé sigui per motius socioeconòmics o territorials, si bé en aquest darrer cas no s’acusa tant.

És determinant la presència dels fills a casa, de manera que quants més n’hi ha de més equipament TIC es disposa. És a partir de tres membres per llar quan els percentatges de penetració de les TIC són més elevats. S’arriba a multiplicar per quatre el percentatge de presència d’ordinador i internet si la llar té un o quatre membres i duplicar-se en el cas del mòbil. I el mateix succeeix amb el nivell d’ingressos. El llindar a partir dels 1.200 € d’ingressos mensuals per llar esdevé el punt d’inflexió.

En les cases on hi entren menys de 750 € mensuals, només una de cada deu té ordinador, quan són set de cada deu les que tenen aquest equipament si ingressen entre 1.200-2.500 € i un 90% si superen aquest import.

Si s’observa la situació des d’un punt de vista territorial, les comarques gironines són les que presenten percentatges més baixos, seguit de les de Lleida, Tarragona i Barcelona. Una evolució de menys a més que també es dóna segons el nombre d’habitants del municipi, amb una penetració de les TIC inferior en els de menys de 10.000 habitants.

El fet de ser dona distancia aquest col·lectiu respecte dels homes en pràcticament vint punts en utilització setmanal d’ordinador (32,7% contra 51,1%) i internet (25,6% contra 41%) i en deu punts en telefonia mòbil (61,9% contra 71,1%).

Tenir més de 40 anys incideix igualment. Especialment acusada és la situació de la població major de 55 anys, entre la qual l’ús setmanal d’ordinador a finals de 2003 era del 8,3% i el d’internet del 4,3% quan entre els joves de 15 a 24 anys arriba al 81,2% i al 73,8%, respectivament.

Uns percentatges, aquests darrers, molts similars als de la població amb estudis superiors, quan la que no té estudis, o en té de primaris, amb prou feines fa servir ordinador i internet. Aquesta situació es repeteix entre les mestresses de casa.

En definitiva, el perfil de l’usuari TIC català és el d’un home, de les comarques barcelonines, majoritàriament jove i estudiant i/o amb ingressos alts.

Correus en català i webs en castellà

D’acord amb l’Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003, el 21,4% dels usuaris habituals d’internet tenen la seva pàgina inicial en català, el 66,2% en castellà i el 12,4% en altres llengües.

En relació però a la redacció de correus electrònics s’observa un equilibri en la utilització del català i del castellà. Els que escriuen en català o més en català són un 33,7% i els que escriuen en castellà o més en castellà són un 34%. Els que escriuen per igual en ambdues llengües són un 15,4%.

Ara bé, la situació inferior del català en els correus electrònics només es dóna a l’àmbit metropolità de Barcelona i s’iguala al castellà al Camp de Tarragona, mentre que a la resta del territori nacional la llengua pròpia i oficial del nostre país és netament superior. Pel que fa a les webs visitades, el 37,2% d’usuaris ha visitat pàgines en català, el 83,4% en castellà i el 31,8% en anglès.

En aquest sentit és especialment preocupant la involució del percentatge d’usuaris que visiten webs en català ja que l’any 2001 arribava gairebé al 49%, com d’altra banda ha passat amb l’anglès, mentre que el castellà s’ha mantingut estable.

La llengua de les webs de les empreses és, a dia d’avui, majoritàriament en castellà. Sobretot a les microempreses (93%) d’entre 1 i 9 treballadors. Per contra, la presència del català a les webs empresarials augmenta a mida que les empreses tenen una dimensió més gran. Així més del 60% de les grans empreses tenen la web en català (61,7%).

Alfabetització digital i desplegament de la banda ampla

Per tal de lluitar contra la fractura digital i afavorir l’entrada de Catalunya a la Societat del Coneixement el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Oriol Ferran, ha declarat que “amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans al marge de la situació socioeconòmica i territorial i afavorir el creixement econòmic en les properes setmanes presentarem al Pla d’Alfabetització Digital i el Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions”.

Per a consultar l’informe complet el podeu descarregar a: http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/observatori/estadistiques.htm