El conseller Homs presenta al Parlament un estudi pioner que mostra com la despesa social d’aquestes entitats financeres es diversifica i beneficia un 75% de la població catalana

El conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Francesc Homs, ha presentat aquest matí a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament de Catalunya les conclusions d’un estudi sobre l’obra social de les caixes catalanes. És la primera vegada que es redacta un informe d’aquestes característiques a Catalunya i el Govern es compromet a garantir-ne la continuïtat i a actualitzar-lo en un període màxim de cinc anys. Encarregat pel Departament d’Economia a la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i elaborat per l’escola de negocis Esade, el document posa de manifest el caràcter no lucratiu d’aquestes entitats financeres tan arrelades a Catalunya i el paper que han jugat a l’hora de millorar el benestar de la societat catalana. “Les caixes han contribuït  a desenvolupar el benestar de la societat catalana. I ho han fet sense cap ingerència política, fet que ha garantit que l’obra social revertís sobre tots els ciutadans i que, a més, ha assegurat el creixement eficient d’aquestes entitats”, ha dit Homs. Així, en vint anys les deu caixes de Catalunya han destinat 1.495 milions d’euros a l’obra social. Els 159,18 milions d’euros que es van invertir en aquest àmbit l’any 2000 han significat multiplicar per 7,1% l’import del 1980.

D’altra banda, l’estudi també deixa palès que l’esforç en obra social que fan les caixes amb seu social a Catalunya és superior al de les entitats de la resta de l’Estat. Les caixes obligades per llei a dedicar un mínim d’un 50% del seu excedent anual a reserves, i la resta de beneficis els poden destinar, en el percentatge que cada entitat cregui convenient, a l’obra social. Així, en els darrers nou anys, les caixes catalanes han invertit en obra social una mitjana del 28,2% dels seus excedents, molt per sobre del 25,8% de les entitats espanyoles.

A més, l’informe també mostra com l’any 2000, el conjunt de recursos destinats a l’obra social per les caixes d’estalvis de Catalunya representava un 24’7% del total de diners invertits en iniciatives benèficosocials per les entitats espanyoles. D’aquesta manera, el pes de l’obra social de les caixes catalanes duplica el d’altres comunitats autònomes rellevants en l’àmbit financer com la de Madrid (12,9%) o el Pais Basc (12,1%).

El creixement de la dotació per a l’obra social de les deu caixes catalanes va créixer anualment un 3% des del 1983 fins al 2000. En aquest cas, el percentatge que quantifica aquest augment a les entitats de les resta de l’Estat es situa per sobre, al 6,5%. No obstant això, a partir del 1995 les entitats catalanes han renovat l’esforç, i els recursos han augmentat de mitjana un 14,4% cada any, quatre punts per sobre de la taxa mitjana de creixement de les caixes amb seu social en altres comunitats autònomes.

Se’n beneficia un 75% de la població catalana

A Catalunya, l’obra social de les caixes té un paper important en el desenvolupament de la cultura i d’alguns serveis socials. Així, l’estudi apunta que en els últims sis anys s’han beneficiat de les accions finançades per l’obra social d’aquestes entitats 4.700.000 persones, el que equival a un 75% de la població catalana.

Les caixes catalanes, a més, han estat capaces d’anticipar-se a les necessitats de la societat catalana. Mentre a la dècada dels vuitanta les administracions invertien essencialment en millorar la xarxa assistencial sanitària, les caixes van optar per destinar part dels seus excedents a l’àrea cultural. Així, les inversions en programes culturals van passar d’un 27% del total de l’obra social el 1980, a un màxim del 59% el 1995. Actualment, però, aquestes entitats financeres han diversificat el destí dels recursos en obra social i alguns entitats han optat fins i tot per especialitzar-se en ajuts per desenvolupar la recerca o per impulsar programes de millora del medi ambient, entre d’altres.

Els percentatges també mostren aquesta tendència actual a la diversificació: el 2000, l’obra cultural representa baixa fins al 46% i, en contrapartida, les actuacions en matèria assistencial han passat del 13 al 28% des del 1995 fins al 2000. En aquesta línia d’anticipar-se a les demandes socials i fer valer el seu compromís amb els ciutadans, les àrees en què actualment s’orienta l’obra social de les caixes catalanes són: serveis educatius, culturals i de lleure, col·laboració amb centres d’ensenyament i universitats per promoure activitats divulgatives conjuntes, conservació i restauració d’obres d’art i edificis històrics, preservació de la natura i promoció del desenvolupament sostenible.

A més, l’estudi assenyala una tendència que a poc a poc s’imposa a l’hora d’invertir els recursos destinats a l’obra social, com és la gestió compartida. Les entitats opten per gestionar els projectes de forma conjunta amb altres institucions públiques i privades que necessiten finançament o que coneixen de prop les inversions reals que cal fer en matèria social, cultural, assistencial o de recerca. El 2000, es gestionava un 27% del total de la despesa en obra social utilitzant aquest model basat en la cooperació.

Llibertat per fixar les inversions en obra social

L’estudi, dirigit pel professor Pere Puig Bastard, fa notar que el model legislatiu català estableix la no ingerència de l’Administració en la gestió de les caixes i que respecta la seva autonomia. També en matèria social, tot i que en aquest àmbit la Generalitat pot exercir una tasca orientadora apuntant mancances i prioritats. Així, la Generalitat ha signat diversos convenis amb les deu caixes d’estalvis catalanes per cobrir determinades demandes socials, així com per fixar els àmbits en què cal desenvolupar l’obra nova. El Departament d’Economia, respectant la llibertat de cada entitat a l’hora de fixar les inversions concretes, també aprova els acords de distribució de l’excedent líquid que pren cada caixa.

En aquesta línia, la Generalitat fa sis anys que signa el conveni per a l’obra social amb les deu caixes catalanes i que aquest 2003 representa 16.200.000 milions d’euros. Les caixes han incrementat any rera any l’aportació a aquest conveni i des del 2000 fins avui l’augment registrat és del 27,3%. Amb aquest acord, les entitats es comprometen a destinar part dels seus recursos en obra social a promoure activitats culturals i educatives; a atendre col·lectius amb necessitats assistencials com la gent gran, les persones discapacitades o els malalts; i, finalment, a implementar plans integrals a barris amb carències socials