El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, ha comparegut davant la comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament de Catalunya per exposar les prioritats d’actuació del seu departament. Durant la seva intervenció, el conseller s’ha referit als quatre punts següents:

Situació econòmica i perspectives de l’economia catalana per al 2004

El conseller ha començat la seva intervenció subratllant que “l’economia catalana gaudeix de bona salut” com ho demostren les primeres estimacions que fa el Govern per al tancament del 2003 i de cara al 2004. Així, l’Executiu català preveu que aquest any l’economia catalana creixerà un 2,8%. Els indicadors també apunten que el 2003 el PIB català es va situar en el 2,2%, cinc dècimes més que l’any anterior. Aquestes previsions es troben en consonància amb el comportament de l’economia espanyola. Pel que fa a l’Estat espanyol, l’any 2003 el PIB va créixer un 2,3% i les previsions per a aquest any el situen en el 3%. L’economia catalana es mostra de nou més dinàmica que la mitjana de la Unió Europea. L’OCDE apunta que la zona euro tancarà el 2003 amb un creixement del 0,5% i preveu que el 2004 aquesta xifra se situarà a l’1,8%. Així, l’economia catalana haurà crescut el 2003 1,7 punts per sobre de la mitjana de la zona euro, un diferencial que serà, aquest 2004, d’un punt. L’augment de l’activitat econòmica es traduirà en la creació de llocs de treball. El Govern preveu que el 2004 els llocs de treball s’incrementin en un 1,8%.

L’economia catalana té capacitat per afrontar el futur amb bones condicions si sap adaptar-se al repte de la internacionalització, potenciant els seus factors d’atracció i impulsant les polítiques adients per millorar la seva productivitat. En aquest sentit, es propiciarà un acord estratègic pel foment de la productivitat entre organitzacions empresarials, sindicats i el mateix Govern. El conseller ha posat de manifest un conjunt de línies d’actuació per incrementar el nivell de productivitat de l’economia catalana: infrastructures en transport, comunicacions i telecomunicacions; formació del capital humà; inversió tecnològica, tant en els sectors tradicionals com en els més moderns (TIC, aeronàutica, biomedecina i serveis avançats), inversió en R+D+I; finançament de projectes empresarials i capital risc; internacionalització de l’empresa catalana; clima favorable a l’activitat empresarial.

El conseller Castells ha destacat que si Catalunya vol mantenir el lideratge econòmic que ha tingut fins ara, ha de pensar la seva activitat en un marc més ampli. Per això ha apuntat que Catalunya ha de ser el motor del projecte de l’Euroregió, un territori que inclou les regions de Midi-Pyrénées, Languedoc Roussillon, Catalunya, València, Aragó, i Balears, i que actualment agrupa uns 17 milions d’habitants.

Situació financera de la Generalitat i línies mestres de l’elaboració del Pressupost de la Generalitat per al 2004

Durant la seva compareixença, el conseller Castells també ha fet referència a la situació financera de la Generalitat. Ha presentat el procés d’elaboració de l’informe economicofinancer i d’avaluació de la gestió, que està portant a terme una unitat especial del Departament d’Economia i Finances, dirigida per l’Interventor General. Aquesta tasca serà supervisada per una Comissió d’Experts independents que, com ja es va anunciar, estarà presidida per Antoni Serra Ramoneda. Aquest informe ha de permetre oferir una informació fiable i veraç sobre les finances de la Generalitat a 31 de desembre del 2003.

El Conseller ha fet tres comentaris relatius a la situació pressupostària: que l’exercici 2003 l’endeutament experimentarà un increment significatiu respecte al 2002, que l’exercici 2004 començarà amb una important despesa plurianual compromesa, i que serà significatiu el volum de traspàs de despesa entre exercicis. Tot això condueix a un marge estret pel pressupost del 2004.

Finançament de la Generalitat

Pel que fa al finançament autonòmic, Castells ha insistit en la necessitat imperiosa de revisar el sistema actual. Ha explicat que, un cop renovada la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat, aquesta s’adreçarà a la part estatal de la Comissió per manifestar la seva voluntat de procedir a iniciar les negociacions per una revisió del sistema.

Concreció d’alguns eixos de l’acord de Govern

La part final de la intervenció del Conseller ha concretat algun dels aspectes inclosos en l’acord per a un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya.

Suport a l’economia productiva i a les pimes.

Potenciar l’ICF com una eina fonamental per impulsar projectes empresarials viables que tinguin un interès estratègic per a la nostra economia.

Contribuir a consolidar empreses i operadors en sectors estratègics. Catalunya necessita tenir empreses de primera divisió en sectors estratègics.

Estudiar la viabilitat de reservar a les pimes un 25% de les licitacions que duu a terme la Generalitat.

Establir línies de crèdit, en part a través de l’ICF o establint fórmules de cooperació amb les entitats financeres, per finançar el capital circulant de les pimes, oferir microcrèdits i potenciar determinades activitats d’economia social.

Desenvolupar inciatives perquè les empreses adoptin, per elles mateixes, mesures que tendeixin a potenciar la responsabilitat social de l’empresa

Entitats financeres i assegurances

Catalunya disposa, actualment, d’un sector financer potent, vertebrat per les caixes d’estalvis, peça essencial del sistema financer català. El conseller ha constatat el bon funcionament del model de caixes català, i la necessitat de preservar-lo, i donar-li la màxima estabilitat.

Fiscalitat

El Govern no preveu cap increment de la pressió fiscal. No obstant això, sí que estudia algunes reformes en alguns impostos, de cara a impulsar la seva eficiència i equitat. En aquest sentit, per exemple, es procedirà a una reforma de l’impost de successions incrementant el seu mínim exempt, de manera que, deixant al marge del pagament de l’impost un 80% dels actuals contribuents, la pèrdua recaptatòria no se situarà més enllà del 6%.

Reformes institucionals

El conseller ha assenyalat la importància de procedir a una reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes, per tal de donar-li el prestigi que li correspon i dotar-la dels mitjans suficients per poder fer tasques d’avaluació de la gestió del pressupost de la Generalitat. Tasca que té un destinatari preferent: el Parlament.

També es procedirà a reforçar els mecanismes d’avaluació i control interns de l’execució del Pressupost.

Barcelona, 3 de febrer del 2004