El responsable de la Coordinació Territorial de Joventut, Carles Pasqual, va destacar que era la primera vegada que la Secretaria General de Joventut organitzava aquesta jornada arreu de Catalunya i la primera vegada que, a petició de la Coordinació Territorial a les Terres de l’Ebre, es descentralitzava la seva celebració.

Pasqual  va presentar, acompanyat de Joan Vianney M. Arbeloa, cap del servei territorial d’Arquitectura i Habitatge, el programa de desenvolupament de la jornada, que va tenir com a destinataris alcaldes i alcaldesses, regidors/es d’Urbanisme i Joventut i tècnics municipals en aquestes matèries.

Els objectius principals de la celebració d’aquesta jornada eren:

  -  Avaluar la situació dels joves en relació a l’habitatge en el bienni 2002-2003

- Definir les variables que marquen l’emancipació dins del col·lectiu jove

- Conèixer i valorar el marc de competències en matèria d’habitatge

- Presentar les noves mesures del Govern en matèria d’habitatge jove

- Exposar les accions concretes en habitatge de la Secretaria General de Joventut

- Fomentar el treball transversal i la implicació de tots els agents socials.

Desenvolupament de la jornada:

19.00 h Presentació, a càrrec de Carles Pasqual, coordinador territorial de Joventut a les Terres de l’Ebre

19.15 h Presentació de l’estudi “Els joves catalans i l’habitatge 1999-2003”, encarregat per l’Observatori Català de la Joventut, a càrrec de Ruth Sunyol, directora de l’estudi (Institut DEP Consultoria Estratègica)

 19.45 h Programes de la Generalitat en matèria d’habitatge jove, exposaran aquestes  línies Joan Vianney M. Arbeola i Carles Pasqual

20.45 h Conclusions i tancament de la jornada, a càrrec del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó.

LA GENERALITAT IMPULSA UN PLA D’ACTUACIONS PER MILLORAR L’ACCÉS DELS JOVES A L’HABITATGE

La Generalitat de Catalunya portarà a terme un conjunt de grans actuacions per afavorir l’accés dels joves a l’habitatge en els propers anys. Aquestes actuacions, que formen part del Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 impulsat pel Govern català, s’han dissenyat tenint present la realitat sociològica actual dels joves catalans i la seva relació amb l’habitatge, reflectida a l’estudi Els joves catalans i l’habitatge 1999-2003, encarregat per la Secretaria General de Joventut a través de l’Observatori Català de la Joventut.

Segons aquest estudi, el 39,3% dels 1.563.000 joves d’entre 20 i 34 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l’habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l’encariment de la vida (25,2%), de l’atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%).

Del total de joves, el 58,2% (910.000 aproximadament) resideix a la llar d’origen i el 41,8% (653.000 joves) estan emancipats. Entre aquests darrers, el 32% estan emancipats amb el cònjuge o la parella (amb una mitjana d’edat de 30 anys) i el 9,8% estan emancipats en altres situacions (amb una mitjana d’edat de 27,6 anys).

Des de l’any 1999, el percentatge de joves de 20 a 34 anys emancipats ha disminuït en un 6,9%. Si l’any 1999 el 48,7% dels joves estava emancipat, l’any 2003 la xifra va caure fins el 41,8%.

Voluntat d’emancipació

En conjunt, el 53% dels joves no emancipats de 20 a 34 anys (xifra que representa entorn als 482.300 joves) mostren la voluntat de canviar d’habitatge i afirmen que ho farien si poguessin. La motivació dels joves no emancipats per canviar d’habitatge està relacionada amb la idea de compartir la vida amb una altra persona (el 75,5%).

D’altra banda, el 84,6% d’aquests joves amb voluntat d’emancipar-se afirmen que els principals motius per no canviar d’habitatge tot i tenir-ne necessitat són de tipus econòmic: el 61,5% per manca de recursos econòmics, el 17,5% pel preu elevat dels habitatges, i el 5,6% per la inestabilitat laboral o per la manca de feina.

El 61,9% dels joves no emancipats afirma que canviaria d’allotjament davant la possibilitat d’accedir a un habitatge assequible. Per aquests joves, l’hipotètic preu mitjà assequible seria de 299,2 € al mes.

Joves emancipats

En conjunt, 3 de cada 4 joves catalans emancipats de 20 a 34 anys viuen en habitatges de propietat (el 74,9%), mentre que 1 de cada 4 s’allotja en un habitatge del que no és propietari (el 24,7%).

Per a gairebé 8 de cada 10 joves emancipats (exactament per al 78,1%), l’habitatge on viuen els suposa un cost econòmic fix mensual que ascendeix als 470 € de mitjana, sobretot pel pagament de la hipoteca (7 de cada 10). Per al pagament d’aquesta despesa el 16,7% dels joves emancipats afirma tenir dificultats econòmiques. D’altra banda, els joves emancipats necessiten més d’una font de recursos econòmics per fer-hi front (l’11,5% reben l’ajut econòmic familiar per poder fer-se càrrec de la hipoteca o del lloguer).

Pla d’actuacions del Govern català

D’acord amb la realitat juvenil en relació a l’habitatge que reflecteix l’estudi Els joves catalans i l’habitatge 1999-2003, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d’actuacions per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge. Aquest conjunt d’actuacions, que s’emmarca dins del futur Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007, estan orientades especialment a afavorir l’emanciapció dels joves catalans, una de les principals prioritats del Govern català en matèria de joventut per a la present legislatura.

Aquest pla recull les grans actuacions que permeten abordar, des d’un punt de vista integral, els condicionants que dificulten l’accés dels joves a l’habitatge:

1. Suport als serveis d’Habitatge Jove (Borses Joves d’Habitatge i Oficines d’Habitatge Jove)

Els serveis d’Habitatge Jove tenen com objectiu principal posar en contacte els propietaris dels habitatges amb els joves que volen llogar-los, en condicions avantatjoses per ambdues parts.

 Els principals avantatges que oferiran als joves són:

 - Intermediació gratuïta a càrrec de l’Administració entre el propietari i el llogater.

- Orientació sobre els diversos aspectes a tenir present a l’hora de llogar o comprar un habitatge (costos dels  processos, formes de pagament, revisions de renda, desgravacions fiscals, etc.)

 - Informació sobre els recursos existents: ajuts públics, crèdits, hipoteques, habitatges de protecció oficial, autoconstrucció, cooperatives per a joves, etc.)                

- Assessorament sobre els procediments legals corresponents (registre de la propietat, cèdul·la d’habitabilitat, contractes, escriptures, etc.)                

 Els principals avantatges que oferiran als propietaris són:

 - Assegurança de caució (cobreix els possibles impagaments de lloguer durant el primer any)                

 - Assegurança multirisc (cobreix els possibles desperfectes de l’habitatge durent el temps de vigència del contracte)

El Govern català es proposa com a objectiu tenir en funcionament 70 Borses Joves d’Habitatge durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves) .

Aquesta xifra suposarà pràcticament multiplicar per 5 el nombre de Borses Jove d’Habitatge existents a finals de l’anterior legislatura (n’hi havia 15) i incrementar-les en un 450%. És previst que a través d’aquestes 70 Borses Joves d’Habitatge a finals del 2007 s’hagin signat prop de 3.500 contractes de lloguer d’habitatges i que s’hagi proporcionat allotjament a aproximadament 7.600 joves.

Igualment, es portaran a terme altres 2 accions relacionades amb les Borses Joves d’Habitatge:

Intensificar l’activitat de captació dels pisos per incorporar-los a les Borses, sempre que respectin els criteris d’acceptació: principalment, el preu raonable que demani el propietari i l’estat de l’habitatge

 Interconnectar les diferents Borses Joves d’Habitatge (gestionades per la mateixa Generalitat o bé pels consells comarcals o pels ajuntaments a través de conveni, segons els casos), de manera que els joves puguin conèixer les ofertes d’habitatge de tot el país des de qualsevol punt del terrotori.

2. Crèdits per a l’emancipació

El govern català estudia la viabilitat d’implantació d’una línia de crèdit per a l’emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l’autoocupació i ajuts per accedir a l’habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats.

a) Concessió de crèdits per a complementar l’entrada del 20% per a  la compra d’habitatges protegits)   

 b)  Concessió de crèdits per a la rehabilitació d’habitatges de lloguer.

 c) Concessió de crèdits per a la rehabilitació d’habitatges de compra.

 3. Construcció d’habitatges protegits

El Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 s’ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D’aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l’administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut  pels privats. D’aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d’això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d’ entre 18 i 35 anys.

De les converses mantingudes amb ajuntaments en els cent primers dies de Govern, es pot establir una primera programació de 2.400 habitatges de protecció oficial per joves, un 40% dels quals es troben fora de la Regió Metropolitana de Barcelona.

 D’altra banda, per atendre una demanda de joves amb ingressos suficients per accedir a habitatges amb un preu superior al de la protecció oficial, s’està estudiant l’establiment d’una figura de protecció, anomenada de “preu assequible”,  amb un nivell de preus entre mig del protegit i el lliure. L’accés a aquests habitatges podria comptar amb finançament convingut amb entitats financeres.

En tots els casos d’habitatge de protecció, les noves normatives del Pla pel dret a l’Habitatge introduiran l’obligació de qualificació permanent dels habitatges i el sistema d’adjudicació a través de llistes municipals de sol·licitants, amb dret de tempteig i retracta en favor de l’administració.

El Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 també inclou una mesura per a l’ajut al pagament del lloguer al qual podran accedir els a joves.

4.Experiències pilot d’accés dels joves a l’habitatge

Durant el període 2004-2007 el Govern català impulsarà un conjunt de programes pilot, encamiades a trobar noves fórmules que contribueixin a facilitar l’accés dels joves a l’habitatge.

Les experiències pilot previstes són les següents:

 - Masoveria Urbana: programa que té com a objectiu l’establiment de contractes entre propietaris i joves en els quals la contrapestació fonamental és la progressiva millora de l’habitatge per part dels joves, dels quals aquests disposen per un temps. El programa preveu ajuts de fins a 6.000 € per habitatge condicionats a l’establiment de convenis previs amb els ajuntaments dels municipis. 

 - Convivència intergeneracional: Pisos que persones de la tercera edat comparteixen amb joves.

 - Autorehabilitació de l’habitatge: programa d’inserció laboral i social de joves amb dificultat a través de la rehabilitació del propi habitatge. El programa preveu subvencions de fins 12.000 € per habitatge.