L'Institut Català de la Dona i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament donen suport a les propostes de pau per al conflicte txetxè [Actualitzada]

Una russa i una txetxena treballen conjuntament per a la pau

query_builder   9 març 2004 17:30

event_note Nota de premsa

L'Institut Català de la Dona i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament donen suport a les propostes de pau per al conflicte txetxè [Actualitzada]

Una russa i una txetxena treballen conjuntament per a la pau

La presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, i el director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, David Minoves, s’han reunit avui amb Elena Vilenskaya, representant del grup de mares dels soldats de Sant Petersburg, i Natalia Estemerova, representant del grup Memorial de Grozni, i representants de l’ONG catalana Dones x Dones, per tal d’informar-se sobre el paper de les dones en el conflicte txetxè i establir possibles canals de col·laboració.

Des del govern català es vol fomentar la cultura de la pau que estan impulsant les entitats de dones en països en conflicte, així com les organitzacions que els donen suport des de Catalunya. 

Elena Vilenskaya va crear el 1990 l’organització Mares dels Soldats Russos de Sant Petersburg, organització  que denuncia els atacs als drets humans i s’oposa a què els seus fills, soldats de les forces armades russes, siguin obligats a participar en els conflictes amb el poble txetxè. Les denúncies i les crítiques a l’Exèrcit i al govern rus han suposat numeroses amenaces i pressions per a Vilenskaya i la seva organització.

Natalia Estemerova forma part del grup Memorial, que és una de las poques organitzacions de drets humans que funcionen encara a Txetxènia, proporcionant al món informació essencial sobre les violacions de drets humans que es cometen en aquesta república russa.

El conflicte de Txetxènia

A principis de la dècada dels 90, i amb la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Txetxènia va seguir el camí independentista d’altres zones de l’antiga URSS. 

Txetxènia però tenia un alt valor geoestratègic i econòmic. A més a més, des de Rússia es veia com un precedent que podia ésser nefast per a la resta de zones que encara restaven dins la nova Federació Russa. Aquesta situació derivà immediatament en un enfrontament entre el règim txetxè, autoproclamat independent, i la Federació Russa.

Actualment, després de deu anys i de dues guerres sagnants, la República txetxena es troba oblidada per la "comunitat internacional". L’economia està esfondrada o i les lluites internes entre els diversos "senyors de la guerra" han afeblit el poder polític. La població està esgotada i hi ha hagut diverses onades de refugiats cap a les repúbliques veïnes.

Barcelona, 9 de març de 2004

1  

Imatges

Fotografia de la reunió

Fotografia de la reunió 1190