La consellera de Justícia i Interior, Núria de Gispert, ha dit que “aquest projecte marca el que vol Catalunya: una Ciutat de la Justícia moderna i més competències per al Tribunal Superior i per al Govern català”. De Gispert ha destacat el “consens” que ha assolit el projecte i ha assegurat que contribuirà a “respondre als ciutadans en el món de la Justícia amb una resposta àgil i transparent”.

Mas i De Gispert han presidit la col•locació de la primera pedra de la futura Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, que serà la més gran construïda fins ara al món. A l’acte, hi ha assistit també l’alcalde de l’Hospitalet, Celestino Corbacho, a més de diverses personalitats del món jurídic i judicial, com ara el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Guillem Vidal.

El complex judicial més gran del món

La Ciutat de la Justícia es construirà en els terrenys de l’antiga Caserna de Lepant, entre els termes municipals de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, cosa que permetrà concentrar en un sol punt els òrgans judicials d’aquestes dues ciutats. La seva ubicació és d’una excel•lent accessibilitat, ja que se situa en la via de comunicació directa amb l’aeroport, i amb accés a través dels Ferrocarrils de la Generalitat i la Línia 9 del metro.

La Ciutat de la Justícia tindrà una superfície construïda de 280.000 m2, 195.000 m2 sobre rasant destinats a usos judicials i complementaris, i 85.000 m2 sota rasant destinats a usos judicials i aparcament, la qual cosa suposarà, pràcticament, triplicar l’actual espai de l’Administració de justícia a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.  Així mateix, s’ha previst també una reserva de 20.000 m2 construïts per a necessitats futures. S’hi traslladaran més de 200 jutjats de Barcelona i de l’Hospitalet, així com l’Audiència de Barcelona, la Fiscalia, els serveis tècnics associats i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya continuarà ubicat al Palau de Justícia, al carrer Lluís Companys.

L’estructura acollirà també tots aquells serveis auxiliars i de suport que contribueixen a facilitar i millorar la tasca de l’Administració de justícia i a fer més fluida la seva relació amb els ciutadans (biblioteques, serveis de normalització lingüística, assistència social, justícia gratuïta, arbitratge i mediació, col•legis professionals...). A la Ciutat de la Justícia hi treballaran diàriament més de 3.500  persones (magistrats, fiscals, secretaris judicials, metges forenses, oficials, auxiliars, agents, perits, serveis de seguretat, serveis de manteniment, personal de neteja, etc.), tindrà uns 15.000 visitants diaris i hi haurà un aparcament amb capacitat per a uns 1.800 vehicles.

Els antecedents del projecte

Actualment, a Barcelona els diferents òrgans judicials estan ubicats en 17 edificis, repartits en diverses zones de la ciutat. Aquesta dispersió dificulta el funcionament de la justícia i és un obstacle per al desenvolupament de les reformes estructurals, organitzatives i funcionals que està experimentant l’Administració de justícia i també per a la seva projecció de futur. La necessitat de nous espais, les transformacions que comporten les noves lleis processals, la reorganització de l’oficina judicial, el repte de consolidar les noves tecnologies i la necessitat de millorar l’eficiència en el funcionament de la justícia han estat les raons bàsiques que han impulsat el Govern de la Generalitat a dur a terme aquest gran projecte.

Per tal de garantir l’arquitectura i l’encaix urbanístic del projecte es va encarregar a Gisa la realització d’un concurs d’idees, al qual es van presentar un total de 23 equips d’arquitectura. El jurat, amb participació de la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i els col•legis professionals d’arquitectes, advocats, procuradors dels tribunals i graduats socials, va resoldre, al març del 2000, que la proposta guanyadora era la presentada per David Chipperfield Architects i b 720 arquitectura.

D’altra banda, el Govern de la Generalitat va adjudicar el passat juliol per concurs públic a l’empresa concessionària URBS IUDEX ET CAUSIDICUS, el contracte de concessió d’obra pública per a la construcció, manteniment i explotació de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta empresa concessionària està formada per la unió d’empreses Ferrovial, FCC, OHL, COPISA i EMTE. La inversió prevista per a l’execució de les obres és de 266 milions d’euros, aproximadament.

Un dels objectius prioritaris del Govern de la Generalitat en matèria d’Administració de justícia ha estat, des de les primeres transferències l’any 1990, dur a terme un pla de renovació integral dels edificis judicials. Dins d’aquest pla de renovació, encara no finalitzat, les actuacions més rellevants a Catalunya han estat la construcció de nous edificis judicials a Vic, Mataró, Reus, Sabadell, Blanes, Gavà, Puigcerdà, Audiència de Lleida, La Seu d’Urgell, Figueres, Arenys de Mar i Amposta. D’altra banda, a Barcelona, que concentra més del 60 % de l’activitat judicial de Catalunya, el Departament de Justícia i Interior ha posat en funcionament 5 edificis judicials nous: els jutjats de vigilància penitenciària i de menors, la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Jutjat Degà, els jutjats contenciosos administratius i els jutjats de família i estat civil.