L'empresa catalana afronta amb garanties d'èxit l'ampliació de la UE

query_builder   21 abril 2004 12:23

event_note Nota de premsa

L'empresa catalana afronta amb garanties d'èxit l'ampliació de la UE

Aquesta afirmació es basa en l’estudi "La indústria catalana davant l’ampliació Europea", que edita el Departament de Treball i Indústria

"L’EMPRESA CATALANA AFRONTA AMB GARANTIES D’ÈXIT L’AMPLIACIÓ DE LA UE"

Aquesta afirmació es basa en l’estudi "La indústria catalana davant l’ampliació Europea", que edita el Departament de Treball i Indústria

La metal·lúrgia, la química, i l’alimentació són sectors industrials catalans que preveuen un bon comportament davant l’ampliació de la UE el proper 1 de maig d’enguany. Aquest és un dels resultats de l’estudi "La indústria catalana davant l’ampliació Europea" que ha editat el Departament de Treball i Indústria.

Aquest estudi, que avui ha presentat el Conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, analitza l’impacte que suposarà l’ampliació de la UE sobre la indústria catalana, a través de l’anàlisi de 14 sectors i 53 subsectors diferents.

Segons els autors de l’estudi, els professors Jordi Gual de l’IESE i Lluís Torrens de l’Escola Superior de Comerç Internacional, la indústria catalana es troba en una situació competitiva en relació amb els països que s’incorporen a la UE. L’increment progressiu de la quota de mercat, el creixent pes dels sectors de tecnologia mitjana-alta i aquells que ocupen personal més qualificat així ho demostren.

Els autors del llibre basen les seves tesis en els efectes de l’ampliació, que ja s’han començat a notar a causa de la progressiva eliminació de barreres aranzelàries amb els països candidats, que es va iniciar el 1994. Durant aquest període, l’empresa catalana ha augmentat la seva quota de mercat a Europa —la indústria catalana, dins el context de la UE, ha passat de l’1,43% de la producció el 1994 a l’1,63% el 2001— en un context on s’han incorporat nous competidors procedents de l’Europa central i de l’est, on s’ha dut a terme la implantació del mercat únic i la introducció de l’euro.

Zones complementàries

Segons el Conseller Rañé, Catalunya i els països de l’ampliació constitueixen dues zones més complementàries que no pas substitutives. En aquest sentit, l’estudi assenyala el creixent protagonisme a l’economia catalana de sectors de tecnologia mitjana-alta i destaca la gran oportunitat que tenen les empreses per participar en aquests nous mercats.

L’estudi també marca un conjunt de sectors especialment sensibles al procés d’ampliació: la maquinària d’oficina, el material elèctric i electrònic, i el material de transport. En aquest sentit, segons el Conseller Rañé, aquests han de ser sectors prioritaris a l’hora de posar en pràctica la nova política industrial que ja ha començat a aplicar el Departament de Treball Indústria.

Aquesta nova política es basarà en tres eixos prioritaris: formació, innovació i internacionalització. I comptarà amb instruments clau que ja s’estan implementant:

> L’Agència Catalana d’Inversions. Des d’aquesta agència es pretén potenciar l’atractiu de Catalunya per a la localització d’activitats intensives en recursos tecnològics i incrementar en la indústria catalana la presència de fases i sectors econòmics claus. Així, els seus objectius són:

1. Promoure la implantació a Catalunya de noves activitats empresarials d’acord amb la situació socioeconòmica i als factors de competitivitat propis de Catalunya.

2. Recolzar la creació de noves empreses, així com la consolidació i expansió de les existents.

3. Incrementar el nivell de competitivitat internacional de les empreses catalanes a través de la promoció i recolzament d’aliances estratègiques, acords de transferència de tecnologia i “joint-ventures” entre empreses catalanes i estrangeres

> La Xarxa de Centres Tecnològics. La creació d’aquests centres és fonamental per a superar el dèficit d’infrastructures tecnològiques catalanes i per avançar en l’articulació del sistema català d’innovació. Per tant, cal consolidar una xarxa de centres tecnològics especialitzats en funció de l’entorn sectorial i territorial, amb criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, que absorbeixin innovació i la transfereixin a les empreses amb un enfocament clarament sectorial.

> L’Observatori de Prospectiva Industrial. Aquest Observatori serà l’encarregat de dissenyar una metodologia útil per a la diagnosi i l’acció pública. S’analitzaran els sectors susceptibles de perdre potencial competitiu, bé sigui pel creixement de la competència exterior, bé sigui per la incorporació de normatives mediambientals més estrictes. Aquesta anàlisi s’ha de combinar amb un seguiment de l’evolució dels sectors i de les empreses per tal d’anticipar-se a canvis en la seva evolució i poder orientar les mesures de suport, fonamentalment en l’àmbit de la innovació i la transferència de tecnologia.

En aquest sentit, el conseller Rañé ha afirmat que l’Administració en col·laboració amb els agents socials i econòmics ha d’anticipar-se a possibles transformacions industrials i actuar com a antídot de les mateixes. L’Observatori de Prospectiva Industrial és l’instrument adient per aquesta tasca.

El Conseller ha insistit en la necessitat d’invertir en recerca, desenvolupament, innovació, formació i infrastructures, a fi de garantir una situació competitiva sostinguda al llarg del temps. I, al mateix temps, ha assenyalat que les empreses catalanes hauran d’aprendre a treballar en mercats més grans, tant des del punt de vista econòmic com territorial.

Les exportacions creixen un 154%

Les exportacions catalanes arreu del món, durant el període 1994-2001, han crescut un 154% en termes corrents, en front del 93% dels països de la UE (excepte Espanya). L’estudi assenyala que la participació catalana en les vendes comunitàries als països candidats és d’un 1,06% (any 2001), un percentatge força alt tenint en compte la distància geogràfica que separa el Principat dels països candidats.

Durant el període 1993-2002, Catalunya ha passat de ser una economia receptora neta d’inversions industrials a ser emissora neta. Els sectors industrials que més inverteixen en els països candidats són els de l’alimentació, les arts gràfiques, i la indústria química. Segons el Conseller, Catalunya ha de fer esforços per invertir més en els 10 nous països membres.

Pel que fa a les transformacions industrials, l’estudi aposta per una evolució gradual de l’economia catalana, des de sectors intensius en baixa tecnologia i mà d’obra poc qualificada, cap a sectors amb més valor afegit i amb una més bona formació dels treballadors.

Els deu països que a partir de l’1 de maig entraran a formar part de la UE són  Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Txèquia i Xipre. En una propera ampliació s’hi podrien incorporar Bulgària, Romania i Turquia.

1  

Imatges

Foto acte

Foto acte 106