DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA
Susana Marín Dios, directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya
Nascuda a Sabadell l’any 1975
Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1999). Ha desenvolupat una àmplia trajectòria en l’àmbit jurídic de l’administració pública, amb una carrera com a funcionària del Cos d’advocacia de la Generalitat de Catalunya i de l’Escala de funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.
Des de juliol de 2018 exerceix com a advocada en cap del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment, ha ocupat càrrecs de responsabilitat com a advocada a la Direcció General d’Assumptes Contenciosos del Gabinet Jurídic (2017-2018), cap del Servei de Règim Local del Departament de Governació (2011-2017) i subdirectora general d’Assistència Jurídica i Règim Local (2013-2015). La seva experiència professional es complementa amb el paper com a secretària general de l’Ajuntament de la Roca del Vallès (2007-2009).
Ha impartit docència en col·laboració amb institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
DEPARTAMENT DE TERRITORI, HABITATGE I TRANSICIÓ ECOLÒGICA
Isaías Táboas, nou president d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU (Infraestructures.cat)
Nascut a València l’any 1958.
Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1983), diplomat en Funció Gerencial en l’Administració Pública per ESADE (1990) i diplomat en Direcció de Marquèting per EADA (1996), entre altres diplomatures.
Táboas liderarà la gestió de les actuacions de projecció, construcció, manteniment i modernització de tota mena d’infraestructures i edificacions públiques. Dins d’aquesta gestió, s’inclouen les infraestructures públiques de regadius, així com les de l’àmbit rural de Catalunya.
Al llarg de la seva activitat professional, ha desenvolupat funcions de lideratge. Té una àmplia experiència en la gestió de situacions de crisi i capacitat de treball amb una visió transversal per alinear interessos diversos cap a objectius compartits. Ha format part dels consells d’administració de més de vint empreses de l’àmbit públic i privat.
Entre altres responsabilitats, ha estat secretari d’Estat de Transports (2010-2011); president de Renfe (2018-2023); secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2006-2011) i director del gabinet del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (2004-2006). Actualment (des de juny de 2024), exercia com a secretari general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
DEPARTAMENT DE SALUT
Josep Manuel Pomar Reynés, director gerent de l’Institut Català de la Salut
Nascut a Palma (Mallorca) el 1956.
És un professional amb una àmplia experiència en el sector sanitari. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (1982), diplomat en Mètodes Estadístics Aplicats a Ciències de la Salut per la Universitat de Barcelona (1986), té el màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona (1994) i el Diploma Avançat de Gestió Sanitària per l’Escuela Andaluza de Salud Pública de Granada (1996).
En l’àmbit professional, ha estat director gerent de l’Hospital Universitari Son Espases, l’hospital de referència de les Illes Balears (2017-2023). Ha ocupat la direcció gerència del Complejo Asistencial de Málaga i de la Fundación Purísima Concepción a Granada (2013- 2017). També ha estat director general del Servei de Salut de les Illes Balears (Ibsalut) des de 2007 fins al 2011, període durant el qual va gestionar vuit hospitals públics, atenció primària i emergències de Balears.
Pomar també ha estat director de Consultoria del Consorci Sanitari i Social de Catalunya (2004-2007); director gerent de l’Hospital Son Llàtzer de Palma (2002-2003); director de Salut Pública de les Balears (1999-2001); director gerent d’Atenció Primària a les Balears (1993-1998) i sotsdirector d’Atenció Primària també a les Balears (1990-1993). Té experiència com a consultor en el desenvolupament de projectes estratègics d'innovació, transformació tecnològica, gestió sanitària i desenvolupament organitzacional.
Ha estat president de la Fundació SIGNO, una entitat no lucrativa que promou la innovació i l’atenció sanitària basada en valor, i president del jurat dels Premis Professor Barea, guardons anuals que reconeixen l’excel·lència en diverses modalitats, com la transformació de processos i el progrés tecnològic, l’avaluació de resultats en el sector salut, la gestió i l’impacte mediambiental, el desenvolupament professional i l’experiència del pacient.
Ha exercit la docència en el Programa de Desenvolupament Directiu d’Andalusia (EASP). També forma part del Consell Editorial de la revista Gestió Clínica i Sanitària, del grup d’experts del projecte THINK & ACT (EIT Health), de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i de la Sociedad Española de Economía de la Salud.
DEPARTAMENT D’EMPRESA I TREBALL
Laura Freixas Arnay, directora general de la Inspecció de Treball
Nascuda a Girona el 1977.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Girona (UdG), ha desenvolupat la seva activitat professional a la Inspecció de Treball a Girona i també en l’àmbit de les mediacions i arbitratges en conflictes laborals i sindicals.
Des del 2012 i fins ara ha estat la cap de la Inspecció Territorial de Treball de Girona de la Inspecció de Treball de Catalunya. L’any 2023 va ser designada àrbitra del Cos Laboral d'Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya i també ha treballat, des del 2010 i fins a l’actualitat, com a àrbitra en els procediments d’impugnació d’eleccions sindicals.
Anteriorment, entre 2010 i 2011, havia exercit com a cap d’àrea territorial de la Inspecció Territorial de Treball de Girona. Prèviament, va ser durant tres anys (des del 2007 al 2010) inspectora de Treball i Seguretat Social a Girona (Administració de l’Estat), des d’on va ser transferida a la Generalitat l’any 2010. Va iniciar, l’any 2005, la seva carrera a l’Administració com a inspectora de Treball i Seguretat Social de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (Administració de l’Estat) a les Illes Balears.
També ha participat en diverses jornades i formacions sobre inspecció de treball, riscos laborals, mediació i negociació i altres matèries relacionades.
DEPARTAMENT D’UNIÓ EUROPEA I ACCIÓ EXTERIOR
Clelia Colombo Vilarrasa, directora general de l’Acció Exterior
Nascuda a Barcelona l’any 1976
Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona i doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la Universitat de Barcelona. També té un màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (TISA, Universitat de Barcelona), un màster en Investigació Sociològica (Universitat Autònoma de Barcelona) i un diploma d’Estudis Avançats en Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona).
Des de 2021, Colombo ha exercit com a cap del Servei de Prospectiva i Estratègia a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on s’ha dedicat a l'anàlisi i a la prospectiva per impulsar solucions innovadores per a la Metròpolis Barcelona.
Prèviament, entre 2019 i 2021, va dirigir el projecte europeu de Qualitat de l’FP Dual al Ministeri d'Educació i Formació Professional. Paral·lelament, fins al 2022, va treballar com a avaluadora de projectes europeus per al Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació (SEPIE), en col·laboració amb el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Entre 2016 i 2019, va ser responsable de projectes d’ocupació i formació a Barcelona Activa, on va participar en la monitorització de polítiques públiques d'ocupació, l'anàlisi de dades i la gestió de projectes. Anteriorment, entre el 2013 i el 2016, va treballar com a investigadora al Centre Comú d’Investigació (JRC, per la sigla en anglès) de la Comissió Europea.
En la seva trajectòria també destaca l’etapa com a directora de la Unitat de Promoció i Desenvolupament del Servei d'Ocupació de Catalunya, entre 2011 i 2013, on va desenvolupar plans estratègics d'ocupació. Des del 2008 fins al 2011, va ser tècnica de projectes europeus en innovació democràtica per a la Generalitat de Catalunya, dissenyant i coordinant projectes de participació ciutadana a escala nacional i internacional.
Colombo té una àmplia experiència en el camp de la investigació, sobretot en relació amb la conciliació laboral i familiar i l’e-justícia. A més, té una sòlida trajectòria docent, ja que ha exercit com a professora consultora a la Universitat Oberta de Catalunya i ha impartit classes en diversos màsters i postgraus de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona.
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ
Sandra Torras Noguer, directora general de Boscos i Gestió del Medi
Nascuda a Girona l’any 1983.
Enginyera de forests i enginyera tècnica agrícola, ha cursat també estudis relacionats amb seguretat i salut laboral i de direcció d’obra forestal i ambiental a Catalunya. S’ha especialitzat en la formació relacionada amb els Plans d’Autoprotecció però també s’ha format en àmbits més financers i de bases de dades.
Des de l’any 2015, es dedica a l’assessoria tècnica, ambiental i paisatgística planificant treballs forestals en finques privades i redactant plans de prevenció d’incendis forestals d’àmbit municipal de les comarques gironines i millores forestals en finques públiques i privades.
Torras liderarà i coordinarà les polítiques vinculades a la gestió dels boscos, la prevenció d’incendis forestals, les espècies cinegètiques i la pesca continental.
DEPARTAMENT DE CULTURA
Xavier Fina i Ribó, director general de Promoció Cultural i Biblioteques
Nascut a Barcelona l’any 1965
És llicenciat en Filosofia (UAB) i màster en gestió cultural (UB). Des de 1989 treballa al sector de la investigació i de la consultoria cultural. Durant prop de deu anys va treballar al Centre d’Estudis de Planificació (CEP) i el 1998 va crear ICC, Consultors Culturals. Des de la seva creació, ICC ha realitzat centenars d’estudis i serveis d’assessorament, fonamentalment per a administracions públiques.
Ha estat professor associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 2005 és professor de gestió i polítiques culturals a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)
També imparteix o ha impartit docència en diferents postgraus, màsters i cursos a la Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull i Universitat Pompeu Fabra, així com en altres universitats i propostes formatives nacionals i internacionals. Ha estat coordinador acadèmic del màster en gestió cultural de la Universitat de Barcelona.
Amb diverses publicacions sobre polítiques culturals, va formar part de l’Oficina del Comissionat per al Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya encapçalada pel doctor Josep Maria Bricall. Ha estat membre de la comissió sobre el Sector audiovisual en el marc del Pla estratègic metropolità de Barcelona. Va participar en l’elaboració de l’informe La política cultural en España, coordinat pel Real Instituto Elcano per encàrrec del Consell d’Europa / ERICarts. Va ser responsable de continguts de les jornades de debat Interacció 2015.
Ha estat director de continguts de l’Observatori Basc de la Cultura, amb el qual col·labora des de la seva creació l’any 2006.
Té diverses publicacions sobre polítiques culturals, entre les quals es pot destacar el capítol sobre polítiques culturals del llibre col·lectiu coordinat per Ricard Gomà i Joan Subirats Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya, publicat el 2019 per Galàxia Gutenberg.
Ha format part del grup d’experts que van emetre un dictamen sobre el projecte de Llei de Drets Culturals de Catalunya. Actualment, formava part del comitè d’experts que assessora el Ministeri de Cultura per a l’elaboració del Pla de drets culturals.
És comissari de la Biennal de Pensament de Barcelona “L’endemà de tot” d’enguany.
Ha estat col·laborador de diferents mitjans de comunicació (diari Ara, Catalunya Ràdio, BTV, TV3, RAC1, TVE).
