NOVA LLEI DE SERVEIS SOCIALS DE CATALUNYA

El Departament de Benestar i Família elaborarà una nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels serveis socials. Aquesta nova llei, que substituirà la de 1985, també ha de permetre avançar cap a un model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials.

Aquesta nova Llei definirà:

-           Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació.

-           La cartera de prestacions socials que es deriven dels drets que regularà la Carta dels Drets Socials de manera que quedin legalment reconegudes amb  caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a drets subjectius.

-           Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització de manera que es faci efectiu el principi de subsidiarietat.

-           La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada.

-           El finançament adequat per arribar a la mitjana europea en despesa social, en percentatge del PIB català.

Alhora aquesta llei, reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través de la concertació i/o els contractes-programa, així com a través de clàusules socials en la contractació de les administracions públiques. S’aplicaran orientacions generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat en la prestació del servei.

D’altra banda, també és imprescindible que doni un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes d’espera dels serveis socials.

Aquesta nova llei reforçarà i farà representatius els diferents òrgans de participació (món local, sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació continuada.

El marc de debat del projecte de Llei previ a la presentació al Parlament serà el Consell Assessor dels Serveis Socials. En aquest sentit, aquest mes de febrer  es posarà en marxa una comissió d’experts. A la tardor hi ha d’haver un primer esborrany que s’enviarà al Consell per al seu estudi i debat.

Carta de Drets Socials

S’establirà una Carta dels Drets Socials on es concretaran en un catàleg les prestacions tècniques i econòmiques que es consideren de caràcter “bàsic mínim” de les “complementàries”. Pel que fa a les responsabilitats es concretarà la “responsabilitat pública” i la implicació de les diferents administracions. També s’establiran els deures de la persona atesa i l’abast de les obligacions familiars. La regulació dels drets i els deures de les persones destinatàries i usuàries dels serveis socials es detallaran amb rang de llei, en un termini no superior a dos anys,  per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya.

Ordenació dels serveis socials

El Departament de Benestar i Família organitzarà el sistema de serveis socials a través d’un nou mapa d’oferta pública i privada.

Modificarà l’ordenació dels serveis socials, des dels requisits mínims dels equipaments, potenciant els aspectes de la qualitat assistencial, fins a les mesures de control, inspecció i seguiment dels aspectes qualitatius. Cal que a partir d’uns mínims que garanteixin la dignitat dels atesos s’articulin formes que permetin la diversitat, la innovació, la flexibilitat, l’optimització dels recursos i l’adaptació als territoris i les seves característiques socioeconòmiques.

Finançament dels serveis socials

El finançament del sistema és un element clau del canvi, ja que les prestacions de serveis socials comporten costos importants.

El Departament complirà la resolució del Parlament de Catalunya, sobre la política social i de benestar d’abril de 1999 que fixava que el Govern destinaria  almenys el 4% del total del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials, amb l’objectiu d’atendre la demanda creixent en aquest sector. El pressupost de Benestar i Família al 2003 va representar un 3,7 % del total, no va arribar al 4% aprovat pel Parlament, i, a més, va representar només un increment del 0,3% respecte al pes del de l’any 2002.

El Departament mantindrà el rigor i la disciplina pressupostària com una prioritats. L’objectiu final és optimitzar la despesa corrent per alliberar el major nombre de recursos financers i poder-los destinar a polítiques socials. Actualment s’estan portant a la pràctica mesures de racionalització i optimització dels llocs d’alts càrrecs del Departament, reducció del número d’eventuals, reducció de les despeses protocol·làries i de representació.

Entendre, resoldre i ordenar els compromisos adquirits pel Govern anterior ja sigui en forma de despesa plurianual o de deute a 31 de desembre és un altre de les prioritats del Departament en matèria pressupostària. Els resultats de l’auditoria ajudaran a determinar el grau real de disponibilitat dels nous pressupostos.

S’establirà un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (4% del PIB català), definint i fent transparents les aportacions de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació de les persones usuàries en els serveis de copagament.

El govern ha sol·licitat al Consell Consultiu un dictamen previ a la possible interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat d’un article i d’una disposició addicional de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2004 relatius a les fonts de finançament i als programes a disposició de l’IMSERSO i el 0,52% de l’IRPF, atenent fonamentalment a la no territorialització d’aquests programes i conceptes pressupostaris i la seva possible afectació a les competències de la Generalitat de Catalunya.

La consellera de Benestar i Família - igual que els departaments corresponents de 8 governs autònoms de l’Estat - ha adreçat aquests dies una carta al ministre de Treball i Afers Socials demanant-li una convocatòria urgent de la Conferència Sectorial d’Afers Socials davant la retallada del Plan Concertado i de la invasió de competències.

Revisió del IV Pla d’Actuació Social

Es posposarà uns mesos la posada en marxa del quart Pla d’Actuació Social ja que l’anterior, tot i la seva aportació valuosa, es va aprovar sense el vot favorable de la FMC, UGT i CCOO i sense la necessària planificació pressupostària.

POLÍTIQUES DE FAMÍLIA

La política familiar del Departament integrarà tots els nous models familiars per aconseguir el reconeixement d’aquelles famílies que, acceptades ja per la nostra societat, han vist els seus interessos poc reconeguts. Aquest és el cas de les famílies monoparentals o de les famílies integrades per gais i lesbianes.

Aquest any es renovarà l’ordre d’atorgament d’ajudes a les famílies amb fills menors de 3 anys i de sis, si són nombroses. En la convocatòria d’aquest any les famílies monoparentals tindran el mateix tracte que les famílies nombroses, i per tant s’ampliaran els ajusts de 0 a 6 anys per a aquestes famílies .

Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei de Suport a les famílies, on es contemplaran els ajuts, prestacions i mesures que s’hi estableixen.

Quant a la gestió dels ajuts, aquest any no se n’externalitzarà la gestió, fet que suposarà un estalvi aproximat d’uns 695.000 euros.

Avançar en la igualtat de gais i lesbianes

S’efectuaran les modificacions normatives escaients per eliminar les traves d’accés a l’adopció a les famílies gais i lesbianes.

És revisarà el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció, segons les recomanacions de la Unió Europea.

S’equipararan les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.).

Es crearà un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers aquest col·lectiu, especialment pel que fa als drets individuals, en l’àmbit educatiu, laboral i sanitari.

Pla de conciliació de la vida familiar i laboral

S’adoptaran mesures per conscienciar sobre la necessitat d’un repartiment paritari de les tasques familiars i per aconseguir empreses familiarment responsables.

Malgrat les limitacions competencials, es promouran mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’àmbit del mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits.

Es promourà la reducció de la jornada per a homes per a l’atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents.

Lluita contra la violència familiar

Es posarà en funcionament el Fons de Garantia per l’impagament de les pensions fixades per sentència judicial de separació, nul·litat o divorci. És un mecanisme privilegiat de lluita contra la violència indirecta contra les dones i els infants, i per eradicar la feminització de la pobresa.

Es reforçaran i crearan “Punts de Trobada” per a les dones que pateixen violència en el compliment del règim de visites. S’establiran mecanismes de control i supervisió d’aquestes relacions paternofilials, a banda de permetre que les famílies en conflicte tinguin un espai “neutral” per poder resoldre els conflictes, salvaguardant els infants.

S’incrementaran les places en cases d’acollida i pisos pont per a dones maltractades. S’assegurarà la protecció a les víctimes i s’exigiran i potenciaran altres recursos interdepartamentals o el compliment de les ordres de protecció, especialment per als infants.

Es tractarà de manera específica la violència que pateix la gent gran per avançar en el coneixement de la situació i en el disseny de dispositius de detecció i resposta en les situacions de maltractaments que es donin, ja sigui en el medi familiar o bé en l’institucional.

Es revisarà la prestació econòmica “Viure en Família” per tal que sigui un instrument clau en les polítiques d’atenció a les persones amb dependència a fi que puguin viure en el seu entorn sòcioafectiu habitual i modelar els serveis d’atenció comunitària de la dependència.

ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

Es renovarà el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència amb Dificultats Socials.

Es reconvertirà l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció amb un treball definit de control i difusió dels drets dels infants i dels temes relacionats amb infància, amb una gran connexió amb la tasca de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. Aquest òrgan analitzarà també les necessitats específiques i territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya.

Reestructuració de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA)

El Departament de Benestar i Família reestructurarà de la DGAIA per tal de dur a terme una tasca de prevenció que eviti les situacions d’alt risc, amb una estreta coordinació amb les Administracions locals.

S’implementarà un programa de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar  i d’acord amb els departaments d’Ensenyament i Sanitat, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen.

Es crearà la figura de l’educador al medi, professional especialitzat, que pugui fer el seguiment de les mesures de protecció: d’atenció a la pròpia família i d’acolliment en família extensa

Es revisarà la deficitària dotació econòmica que perceben les famílies biològiques i acollidores extenses, les quals suposen actualment dues de les mesures de protecció mes emprades.

En coordinació amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) es crearà una borsa de persones acollidores per atendre necessitats temporals en relació als menors adolescents i la seva posterior inserció socio-laboral.

S’adequarà la tipologia de centres existents a les necessitats actuals de la població. El tipus de població de menors desemparats ha canviat en els darrers anys; per tant s’augmentaran les places de centres d’educació intensiva per adolescents de 16 a 18 anys i les places destinades a menors amb problemàtiques de salut mental.

Creació d’un centre per a menors amb problemes de drogodependències on participi també Sanitat.

Creació dins de la DGAIA d’una àrea de suport al jove amb dificultats socials. Aquesta àrea permetrà dedicar una actuació especial al jove adolescent que s’ha trobat en situació de risc social i que la seva perspectiva de futur passa necessàriament per treballar la seva autonomia personal ja que el seu nucli familiar no li pot oferir el recolzament que necessita per fer front a la seva vida com adult.

Es modificarà la Llei de mesures de protecció dels menors desemparats.

Es durà a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals, pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica).

Es dedicarà una atenció especial als i les immigrants menors d’edat.

Acolliment i adopció

L’ICAA potenciarà l’acolliment amb família aliena dels menors que la DGAIA consideri que poden ser acollits, una vegada dictada la mesura per part d’aquest organisme. Serà prioritat fomentar els acolliments i adopcions nacionals.

L’ICAA afavorirà les adopcions nacionals i vetllarà per la preparació de les famílies que volen adoptar.

L’ICAA serà també un òrgan de comunicació directe amb els governs i organismes d’autoritat màxima en adopcions de cada un dels països amb els quals hi ha programes d’adopció. Les informacions i relacions amb aquests països no han de passar exclusivament pel Ministeri d’Afers Socials, ja que les competències en matèria d’adopció depenen de la Generalitat.

S’elaborarà un projecte d’escola per a pares acollidors, per fomentar l’acolliment a Catalunya.

L’ICAA endegarà projectes de cooperació internacional per fomentar la millora de les condicions de vida dels infants, d’acord amb els governs dels països amb els que hi ha relació per programes  d’adopció.

En el marc d’aquestes propostes, es fomentarà l’ajuda a les famílies biològiques per evitar que els abandonaments de nens siguin deguts exclusivament a manca de mitjans econòmics, tot impedint la venda i tràfic de nadons per part de mares soles sense mitjans en alguns països.

Es promourà l’acolliment familiar, en família extensa o aliena, tant d’urgència com ordinari, amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari. Es fomentaran els acolliments de menors amb discapacitats, menors amb trastorns de desenvolupament i de conducta.

Es limitarà la temporalitat en el procés de recuperació de les situacions personals i socials de les famílies d’origen dels menors, i s’establirà un termini per presentar reclamacions de la família d’origen dels menors a nivell administratiu i judicial, per agilitar els processos d’ adopció.

Es modificarà el tractament fiscal en el tram català de l’IRPF de l’ajut econòmic que es percep per dur a terme un acolliment familiar simple per tal de que no sigui contemplat com a rendiment de treball.

ATENCIÓ A LA GENT GRAN

Pensions

El Departament de Benestar i Família es fixa l’objectiu de garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions.

S’establirà un ajut econòmic anual tendint en 8 anys a assolir el 100% del Salari Mínim Interprofessional a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes.

Es regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament únic anual.

Serveis a la gent gran

L’Increment de la població gran i de l’esperança de vida determinen un augment del nombre de persones amb dependència (en termes absoluts) per als propers anys. Actualment hi ha un milió de persones de més de 65 anys, de les quals una cinquena part tenen alguna mancança pel que fa a la seva autonomia i un 13% tenen algun tipus de dependència. D’altra banda, es calcula que el 70-75% d’aquestes persones dependents són ateses pel sistema familiar de suport.

Es crearà una Agencia de suport a les persones amb dependència i a les seves famílies per donar resposta a les seves necessitats sòciosanitàries, que tingui en compte les necessitats presents i futures, conjuntament amb el Departament de Sanitat.

S’impulsarà un nou model d’atenció a la gent gran que permeti reequilibrar el territori prioritzant en la planificació les zones amb més mancances.

S’anirà cap a la universalització del Servei d’Atenció Domiciliària.

S’apostarà pel creixement de serveis d’atenció domiciliària, de manera que s’arribi com a mínim a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més, amb un mínim de 5 hores setmanals, per facilitar ajuda a les activitats domèstiques en la llar i ajut personal en les activitats de la vida diària, o de teleassistència, amb l’objectiu que les persones grans puguin viure en el seu entorn sòcioafectiu habitual. També s’atendrà la demanda de famílies en situació de risc social i s’incrementaran les actuals cobertures d’atenció a les persones discapacitades i malalts crònics.

Serveis residencials a la gent gran

S’incrementarà l’oferta de serveis residencials i diürns tot avançant en la qualitat i professionalització del sector.

Es promourà l’evolució de les residències fins a constituir-se com a plataformes de serveis residencials i diürns. Aquests equipaments s’adaptaran a la singularitat geogràfica i sociològica de cada territori .

Es fomentarà l’equilibri territorial perquè hi hagi una equitat en l’accés als serveis de les persones amb necessitats, especialment per a les àrees més deficitàries.

Es cooperarà amb les administracions locals per la construcció de residències públiques, però també amb la iniciativa privada –especialment la iniciativa social- per construir equipaments en les àrees més deficitàries.

Es garantirà el dret efectiu dels ciutadans a accedir a una plaça residencial pública amb una demora màxima, en funció del nivell de dependència, de tres mesos.

En el període 2003-06 es crearan 6.800 noves places finançades públicament per arribar al 2% de cobertura pública que planteja el IV Pla d’Acció Social.

Centres de dia

Es promourà la coordinació i complementarietat dels centres de dia amb altres recursos.

Protecció gent gran

El Departament abordarà al llarg del 2004 la implementació d’un protocol de detecció de situacions i casos de maltractament, alhora que impulsarà i formarà als professionals de l’atenció primària en l’establiment de circuits d’intervenció per protegir efectivament les persones grans més vulnerables.

Envelliment actiu

Es promourà la corresponsabilitat del Consell de la Gent Gran de Catalunya com a òrgan consultiu de participació de les persones grans en totes les qüestions que siguin del seu interès, en la programació i dinamització dels casals de gent gran.

Es potenciarà l’Oficina per a la Defensa i Promoció dels Drets de la Gent Gran.

PERSONES AMB DISCAPACITAT

S’aproparan al territori els punts d’informació i assessorament per a la supressió de barreres arquitectòniques i d’ajudes tècniques i de la comunicació de la xarxa SIRIUS.  Els centres d’autonomia personal seran els referents d’informació i assessorament de les persones amb discapacitat, potenciant els existents i incrementar–los  per cobrir tot el territori. A més, es desenvoluparà un portal d’autonomia personal per arribar a totes les persones discapacitades que no poden desplaçar-se.

Es vetllarà pel compliment de la LISMI (llei estatal d’integració dels minusvàlids) a totes les administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis, en especial referència al treball (que hi hagi 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i l’empresa ordinària) i l’habitatge.

S’establirà un punt d’informació i orientació a les persones amb discapacitat i les seves famílies, sota una lògica de xarxa d’informació, que abasti tot el territori sota la lògica d’una  informació homogènia, actualitzada, integral, de qualitat i accessible.

Es crearà un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les seves famílies.

Es desenvoluparan els serveis d’atenció precoç per a infants de 0-6 anys per tal de donar compliment a la Llei de suport a les famílies.

S’establirà una línia d’acció o pla d’habitatge, conjuntament amb els ajuntaments i les entitats del sector,  pel que fa a l’habitatge com element de suport clau a la vida independent i que es complementi amb les actuacions del suport especialitzat a l’autonomia en la pròpia llar.

Es desenvoluparà la normativa referent a l’acolliment residencial, derogant l’obligació actual dels pares a contribuir al finançament dels serveis (actual decret de preus públics i règim de contraprestacions als serveis públics).

Es dissenyarà i implementarà, conjuntament amb el sector, un model d’atenció diürna, flexible que doni atenció a les persones discapacitades  i que abasti des de els serveis més assistencials i d’ajustament personal i social als serveis de caire ocupacional i de preparació pel món del treball, fins a l’establiment de centres de recursos per a la vida independent.

Es desenvoluparà, conjuntament amb el Departament de Sanitat, el model d’atenció a les persones discapacitades amb trastorns de conducta o malaltia mental i  el model d’atenció a les persones amb grans discapacitats per trastorns neurodegeneratius i dany cerebral.

Es potenciaran les actuacions integrals a sectors de persones discapacitades, com ara les persones amb trastorns auditius.

Es garantiran les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats, metro i autobús, etc.) El Govern  impulsarà el compliment del Codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i edificis públics; els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà ajuts per facilitar-ne el compliment abans del 2006 .

Es garantirà la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...)

Es completarà la xarxa territorial de residències garantint l’equilibri territorial per a les persones que pateixen una malaltia mental severa.

POBRESA i EXCLUSIÓ SOCIAL

S’aprovarà i posarà en marxa un Pla d’Inclusió Social de Catalunya durant el 2004, que inclourà el programa Pobresa Zero.

Es nomenaran els membres i es convocarà la Comissió Rectora del Pla d’Acció per a la Inclusió Social de Catalunya i es crearà un Observatori de la Inclusió Social per tal d’impulsar l’execució d’un Pla d’Inclusió que, participat per tots els Ajuntaments, Consells Comarcals, Entitats d’Acció Social, món científic i resta d’agents socials de Catalunya, dissenyi les accions per aconseguir fer realitat el programa Pobresa Zero al nostre país posant-lo al capdavant de les polítiques socials d’Europa.

S’enllestirà dins d’aquest any el model d’intervenció social en persones d’alt risc social d’exclusió, que permetrà avançar en la redefinició de la Renda Mínima d’Inserció tendint a què esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les propostes d’implantació progressiva existents.

S’augmentaran les pensions més baixes per acostar-les all Salari Mínim Interprofessional.

Es garantirà la inserció sociolaboral dels col·lectius susceptibles a ser exclosos per mitjà d’un Pla d’atenció (salut mental, habitatge, prestacions i inserció laboral): malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, etc. amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el Tercer Sector.

HABITATGE SOCIAL I PROMOCIÓ DE L’ACCESSIBILITAT

Es desenvoluparà el projecte Borsa d’Habitatge Social mitjançant la modalitat de lloguer, que aporti avantatges i garanties a arrendadors i arrendataris, amb l’objectiu d’atendre les necessitats d’habitatge de les persones amb alt risc d’exclusió social.

Es preveurà un Pla d’Actuació d’urgència interdepartamental per evitar les conseqüències negatives de la fi de la moratòria de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) tant per no haver-se acollit a l’actualització de la renda de lloguer a canvi de deixar l’habitatge al cap de 8 anys (2003), com també per les repercussions negatives de les actualitzacions en les persones amb pensions mínimes o de viduïtat, majoritàriament gent gran. Es promouran entre les administracions locals tasques de prevenció, seguiment i assessorament als afectats.

Es fomentarà l’habitatge de lloguer, mitjançant mesures adreçades a una millora en el tractament fiscal i en la concessió d’ajuts, a la rehabilitació dels barris amb problemàtica social i al seu parc d’habitatge construït i, a la dotació econòmica de partides d’ajut per a la instal·lació d’ascensors, mesures d’accessibilitat i adaptació d’habitatges.

S’oferiran ajuts a la compra o lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics, en el marc del "Programa d’ajuts personalitzats a l’allotjament", millorant-lo amb l’objecte de possibilitar la permanència continuada d’aquestes  persones i famílies al seu habitatge o al seu primer accés, d’acord amb el Pla Català de l’Habitatge 2002-2007.

Es garantirà que el 4 % mínim, segons mandat del Parlament de Catalunya, dels habitatges de promoció pública, destinats a compra o a lloguer, sigui adaptats per a persones amb discapacitats i, per tant,  reservats per a aquest col·lectiu.

Es promourà un augment quantitatiu i qualitatiu dels habitatges tutelats públics, i la seva distribució territorial / urbanística en relació a la ubicació dels casals de gent gran, els centres cívics i d’assistència sanitària.

Es promourà la implicació de les administracions locals en l’assumpció de les responsabilitats en matèria d’atenció a les persones sense sostre, mitjançant l’establiment de mecanismes d’avaluació i assessorament.

Es donarà continuïtat al Programa d’ajuts per a reallotjaments per a aquelles unitats familiars en  situacions de pobresa i exclusió.

Mitjançant el "Programa d’ajuts al lloguer per a determinats col·lectius", adreçat a les unitats arrendatàries amb ingressos iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, s’establirà una línia d’actuació d’ajuts al pagament del lloguer augmentant-ne la dotació i ampliant el ventall de col·lectius  (majors de 65 anys, famílies nombroses, casos de violència domèstica, majors amb discapacitats, monoparentals, ...) a qui s’adreça.

S’impulsarà ajuts per garantir les eines de comunicació alternatives  i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braile, signes visuals, transport adaptat, etc.) necessàries per a les persones amb discapacitat, gent gran i mobilitat reduïda.

FOMENT DE L’ASSOCIACIONISME I DEL VOLUNTARIAT

Es revisarà la naturalesa jurídica de l’INCAVOL i se’n valoraran els objectius, la missió i els serveis externalitzats.

El suport i la participació social que representen les associacions no es pot fer com a suport estrictament del voluntariat individual. Les polítiques de suport al voluntariat es convertiran en polítiques de suport a l’associacionisme, amb els criteris de la justícia i l’equitat en el tracte a les entitats. Amb el compromís que en les accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat, la consolidació de la figura del voluntari/a no assalariat no ha de suposar la substitució d’un/a professional dels serveis socials.

Es tirarà endavant el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (fruit del Segon Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat) conjuntament amb el Consell Assessor de l’INCAVOL (es va crear una comissió per acord de govern, que no s’ha convocat mai)

POBLE GITANO

Es tancarà i es debatrà amb les entitats de la comunitat gitana l’Estudi sobre el Poble gitano a Catalunya, com a base per a la redacció del Pla Integral del Poble gitano a Catalunya, segons la resolució 1045/VI del Parlament.

S’impulsarà l’elaboració del Pla integral del Poble gitano a Catalunya que donarà compliment a la resolució 1045/VI del Parlament de Catalunya de novembre de 2001, que es preveia per als anys 2002-2006.

UN NOU ENFOCAMENT EN LA GESTIÓ TERRITORIAL

El Departament farà una aposta clara pel treball amb els ens locals, que començarà per una millora del finançament. Es definirà abans un nou estil de cooperació, de col·laboració amable i respectuosa amb l’administració local, sobretot perquè la principal xarxa de serveis socials d’atenció primària, el primer esglaó del ciutadà a la xarxa pública de serveis socials, estan al territori, cofinançats pels ajuntaments i consells comarcals.

Traspassos de serveis

En els propers mesos es crearà un mapa territorial dels equipaments i serveis, tant de present com de futur, a partir del qual s’acordarà el marc general dels traspassos, les especificitats de cada zona, els mecanismes necessaris de cooperació financera, la garanties del personal, la Q de qualitat, etc. però sobretot un nou estil de cooperació amb els Ajuntaments.

En la nova xarxa pública de Serveis Socials el govern garantirà la qualitat. Dissenyarà, amb els Ajuntaments i Consells comarcals la Q de qualitat, un sistema català, europeu per avaluar el nostre sistema públic de Serveis Socials.

El Departament de Benestar i Família aposta per una redistribució de competències i responsabilitats fomentada en el principi de subsidiarietat, que prima l’actuació de les instàncies més properes sempre que compleixin els requisits de l’eficiència. Això implica una desconcentració en els serveis territorials, una descentralització cap a les corporacions locals i la coordinació operativa de les accions.

Cooperació interadministrativa amb les corporacions locals

Les Oficines de Benestar i Família durant aquest any passaran a dependre dels serveis territorials. En aquest sentit, pròximament s’iniciarà un pla pilot de desconcentració. Els serveis que presten les Oficines de Benestar s’aniran integrant progressivament en un termini de 4-6 al món local. Mentrestant es parlarà amb l’administració local, el personal d’aquestes oficines i de la conselleria per estudiar a fons les funcions que fan.

La gestió dels equipament cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals),  en un període màxim de 6 anys es traspassarà al món local. Aquest traspàs es produirà amb diàleg i consens.

Es revisarà la col·laboració financera amb els consells comarcals del programa específic d’atenció a la violència de gènere.