La Consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, i la presidenta de Creu Roja a Catalunya, Marta Corachan han presentat avui la guia Cuidem els que cuiden, un manual de fàcil comprensió, que serveix de complement a les explicacions dels professionals, per tal de formar i ensinistrar els familiars cuidadors en estratègies de cura, mobilitzacions, transferències, etc. La guia, que inclou també una àmplia informació sobre els serveis existents, es donarà a tots els familiars cuidadors que participin al programa “Viure en Família”.

El manual posa especial èmfasi en allò que suposa l’experiència de cuidar, sobre la necessitat d’aprendre a cuidar-se i en els aspectes bàsics de la vida diària relacionats amb una bona atenció a una persona amb dependències: l’alimentació, la mobilitat, la higiene, la prevenció de nafres, la incontinència, el son, etc. També incideix en la imatge personal de la persona amb dependència.

D’especial interès per a les famílies és la informació sobre les ajudes tècniques i les adaptacions de l’habitatge que incideixen molt directament en la qualitat de vida de la persona assistida però també en la del familiar cuidador.

El text de la guia ha estat elaborat pels professionals i tècnics de la Creu Roja, entitat col·laboradora del Programa “Viure en Família”, que ha cedit el material per a la seva publicació.

Reflexions i consells

En la primera part del llibre es recullen reflexions a partir de l’experiència que han compartit familiars, voluntariat i professionals de la Creu Roja des dels serveis d’atenció a les persones grans i dels grups de formació i suport. La nova situació de dependència comporta canvis en les relacions familiars, aïllament, solitud, incertesa pel futur i cansament.

En la segona part s’aborda la situació de l’esgotament físic i emocional de la persona cuidadora i s’ofereixen consells per detectar i solucionar aquest problema.

L’alimentació, la mobilitat (on s’inclouen fitxes gràfiques i consells de relaxació), la higiene, la prevenció de nafres, la incontinència, suposen la part bàsica de la guia. Posteriorment, s’analitzen els apartats més dedicats a la cura de la imatge, la son, l’aparició de les demències, l’afavoriment de les activitats de lleure, així com ajuts tècnics i adaptacions de l’habitatge, legislació, drets i informació sobre serveis socials i sanitaris.

La societat catalana i el repte de la dependència

La dependència és una forma de discapacitat permanent que es tradueix en limitacions físiques o psíquiques per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (menjar, vestir-se, rentar-se, desplaçar-se, etc.) i requereix de l’ajuda de tercers per tal que la persona mantingui la seva integració a la societat amb una adequada qualitat de vida.

Les causes de les dependències són múltiples, però fonamentalment l’envelliment, les discapacitats severes per accident i les malalties cròniques associades als estils de vida. Les dependències s’incrementen notablement, sobretot a partir dels 85 anys d’edat, tot i que es poden tenir a qualsevol edat.

Segons les dades de l’enquesta de salut de Catalunya 2001, l’1,78% de la població catalana que viu a la seva llar manifesten que tenen dificultats greus per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, com menjar, anar al lavabo, rentar-se o vestir-se sense l’ajuda d’un altre persona .

Si afegim les persones amb dificultats greus per realitzar les activitats quotidianes com obrir o tancar portes, aixetes, pestells, i/o estirar-se o ajupir-se per agafar objectes sense ajut.

Les dependències greus per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, s’incrementen amb l’edat. D’altra banda, la major esperança de vida de les dones fa que hi hagi més percentatge de dones amb dependències greus.

Com en d’altres països de la Unió Europea, el previsible envelliment de la població catalana durant els pròxims anys (s’estima que a l’any 2020 el 21% de la població tindrà més de 65 anys) farà que el nombre de persones amb dependències s’incrementi, en termes absoluts.

Al voltant del 80 % de l’atenció a les persones amb dependències es realitza a la pròpia llar, ja que la majoria de les persones amb alguna dependència volen seguir vivint a casa seva i en el seu entorn afectiu i social habitual. Per tant la cura és de les famílies, en la majoria dels casos en les dones, i un 1% de l’atenció és proveïda per veïns o coneguts. La resta es proveïda per serveis professionals. També les famílies volen responsabilitzar-se de la seva cura si reben un suport adequat.

Segons dades del llibre blanc de la gent gran amb dependència el 82% de les persones amb dependència volen viure a la seva llar i en el seu entorn familiar.

Programa Viure en Família

El programa Viure en Família te dues línies d’actuació: l’ajuda econòmica i l’actuació integrada de mesures dirigides tant a la persona depenent com a la seva família.

El programa es posa a disposició de les persones amb dependències que necessiten el suport i l’atenció d’una tercera persona, independentment de l’edat, els recursos necessaris per a possibilitar i facilitar la seva permanència en el seu entorn familiar i social habitual.

Així mateix posa a l’abast de les famílies/cuidadors i més especialment del cuidador principal, el recursos de suport per l’atenció dels seus familiars/cuidadors i atendre les seves necessitats d’ajut solidari, tant de tipus físic com psíquic.