Barcelona, 18 de juny de 2003

La monoparentalitat ha esdevingut, tant a Catalunya com a altres països de la Unió Europea, un tipus de convivència familiar cada vegada més visible estadísticament però també quotidianament. Les llars monoparentals són encara minoria (un 7,44% en el cas de mares soles i un 1,95% per als pares sols); no obstant això,

· entre els anys 1991 i 1996 les llars monoparentals augmenten en un 24,68%. Només les formades per una única persona tenen un increment superior (un 38,2%).

· en l’augment de llars monoparentals hi ha una gran diferència per sexe, ja que mentre que les llars encapçalades per dones augmenten en un 19%, les encapçalades per homes ho fan en més d’un 50%.

Dues modalitats de monoparentalitat

Les dades disponibles demostren que hi ha dues modalitats de monoparentalitat ben distintes, que representen dues maneres d’enfocar la vida familiar.

· D’una banda, un model de monoparentalitat més tradicional caracteritzat per mares vídues d’edats avançades, amb poc nivell de formació i amb fills/es adults/es, de més de 26 anys.

· D’altra banda, una monoparentalitat més moderna resultat de les diverses formes de ruptura matrimonial (separació judicial, separació de fet i divorci). Es tracta de persones amb nivells de formació mitjans-alts, entre els 25 i els 64 anys i amb fills/es és menor als 26 anys.

Dins de la monoparentalitat moderna s’inscriuen, a més, dos fenòmens:

· Les separacions de fet, que tenen una significativa presència a Catalunya i probablement aniran en augment atesos els increments observats entre el 1991 i 1996.

· La cohabitació, un fenomen ja extensament present a altres països de la Unió Europea. En realitat, no únicament la ruptura del matrimoni condueix a la separació de fet, sinó que també pot generar-se a partir de la ruptura de la relació entre una parella cohabitant.

L’existència d’aquests diversos perfils obliga a preveure sistemes de protecció diferenciats per a les famílies monoparentals, ja que ambdós col·lectius no tenen les mateixes necessitats o demandes.

Les dones encapçalen majoritàriament nuclis monoparentals

El 1996 eren molt més nombroses les dones que encapçalaven nuclis monoparentals que els homes (un 78,58% front a un 21,42%).

L’augment dels homes com a responsables en solitari dels seus fills/es no fa canviar la tendència dels darrers temps en el sentit que siguin les dones les que encapçalen majoritàriament nuclis monoparentals a Catalunya. No obstant això, és cert que els homes cada vegada semblen estar més disposats a assumir la responsabilitat de la cura dels seus/ves fills/es.

La viduïtat és encara la causa majoritària de la monoparentalitat

La viduïtat és l’estat civil amb major presència entre els pares i les mares sols.

· Però la viduïtat ha perdut pes relatiu en passar d’un 60,26% en el 1991 a l’esmentat 49,42% al 1996.

· Al contrari, els casats/des (o separats/des de fet) han vist augmentar el seu pes relatiu evolucionant del 12,95% al 18,6%, no debades ha sigut l’estat civil que major creixement percentual ha experimentat, un 79,65%.

Respecte als pares sols per al 1996 l’estat civil més freqüent és la viduïtat seguit pel matrimoni, la separació (judicial), la solteria i el divorci. Quant a les dones, la majoria són també vídues, seguides per les separades judicials, les casades (o separades de fet), les divorciades i les solteres. Pautes molt semblants a les de l’any 1991 però amb una important divergència: el significatiu augment dels estats civils procedents de les ruptures matrimonials (separació judicial, divorci i també separació de fet) que vénen a reforçar la idea d’una transformació de les pautes de convivència de la població catalana i que suposem en l’actualitat serà molt més patent.

Augmenten els nuclis monoparentals extracomunitaris

Els nuclis monoparentals comunitaris són els més importants numèricament, representant gairebé la totalitat. No obstant això,

· Hi ha hagut un important increment dels pares i mares sols no comunitaris entre el 1991 i el 1996 (prop d’un 172%).

· L’estat civil més freqüent dels nuclis monoparentals comunitaris és la viduïtat mentre que els dels extracomunitaris resulta ser el de casat/da (és a dir, presumpte separat/da de fet).

Les famílies monoparentals tenen un nivell formatiu baix

La majoria de pares i mares sols/es tenen estudis primaris, representant un 36% del total. A continuació hi ha els qui manifesten no tenir estudis, amb un 24,24%. En aquest sentit, és molt probable que els pares i mares sols/es, atesa la seva baixa qualificació, tinguin molt més complicat inserir-se en el mercat de treball.

Amb indiferència del sexe, s’observa que més de la meitat dels nuclis monoparentals es troben encapçalats per una persona inactiva. Es tracta d’un valor especialment alt que, en bona mesura, es nodreix de l’alt nombre de pares i mares sols/es que són jubilats/des o que es classifiquen sota la denominació “feines de la llar”.