La Consellera Anna Simó anuncia l'estudi de viabilitat d'una renda bàsica universal a Catalunya

query_builder   19 setembre 2004 19:00

event_note Nota de premsa

La Consellera Anna Simó anuncia l'estudi de viabilitat d'una renda bàsica universal a Catalunya

Des del Govern de la Generalitat, s’aposta per l’adopció de mesures de govern per a una nació socialment avançada, una de les quals, en l’apartat de pobresa i exclusió social, és la de redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania
La Consellera Anna Simó va anunciar que el Govern de la Generalitat estudiarà la viabilitat de la implantació progressiva d’una renda bàsica universal, per tal d’assegurar que les oportunitats arribin a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial. La Consellera va fer aquestes declaracions en el decurs del seminari "Dret a una existència digna i el dret a la Renda Bàsica: Democràcia Igualitària" dins del Diàleg sobre "Drets Humans, necessitats emergents i nous compromisos" que ha tingut lloc el proppassat, diumenge 19 de setembre, en el Fòrum 2004 de Barcelona.

La Renda Mínima d’Inserció (RMI) es va implantar a Catalunya fa 14 anys, segons va recordar la Consellera; es tracte d’un programa interdepartamental de prestacions fixades per la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció, que es configuren com un conjunt d’instruments encaminats a la inserció social i, sempre que sigui possible, a la inserció laboral, mitjançant unes contraprestacions que les persones beneficiàries es comprometen a dur a terme a canvi de rebre les diferents actuacions i prestacions que estableix aquesta Llei, mirant sempre d’evitar que entrin en el circuit de l’assistencialisme.

La Consellera va dir que, al llarg d’aquest catorze anys d’ implantació de la RMI a Catalunya, es constata que s’estan produint canvis estructurals importants que modifiquen substancialment els antics elements sobre els quals se sustentava la integració social, que es van reproduint i que acaben esdevenint endèmics:

Hi ha un fort creixement de nuclis familiars amb menor capacitat de protecció (especialment llars unipersonals i monoparentals). Un factor demogràfic d’envelliment de la població. Un gran impacte de situacions de risc envers les dones, que pateixen de manera més punyent aquests canvis socials. Un mercat de treball precari i excessivament flexible que exclou a determinats sectors socials.  Sistemes de protecció social amb baix nivell d’intensitat en la seva acció protectora. Un fort creixement de la població immigrant, amb moltes persones en situació irregular. Un mercat d’habitatge amb preus inassequibles per a molta població i amb dificultats creixents per mantenir un habitatge. Un increment dels problemes de salut mental.

Aquests fenòmens provoquen un increment notable de la demanda social a tots els serveis públics, tant els d’atenció primària com els d’altres prestacions com la RMI i suposen un element de fort tensionament d’uns serveis ara per ara insuficients, no universals, amb un dret d’accés condicionat a la disponibilitat pressupostària i a la demostració de no disposar de mitjans per viure.

Segons dades del Departament, la distribució sociològica de les unitats familiars acollides a la RMI a Catalunya és la següent:

37,84% persones soles 5,85% persones amb altres parents 33,77% famílies monoparentals 4,88% parelles sense fills 17,64% parelles amb fills

La Consellera va remarcar que l’exclusió i la inclusió ja no són fronteres fàcilment identificables i entre les dues hi ha una àmplia zona de vulnerabilitat, un espai de risc en què es troben milers de persones i famílies més fràgils. Això provoca un increment de la demanda de RMI amb molta diversitat i segmentació de la població acollida i afegeix una major complexitat en la intervenció i una gran mobilitat en l’entrada i la sortida de la RMI. Malgrat això, Simó va afirmar que la inserció laboral ha operat com a factor d’integració i que no han crescut les dinàmiques perverses de dependència de la RMI; així mateix, la RMI ha estat un instrument eficient de lluita contra l’exclusió en els nivells fonamentals de protecció social, d’inserció sociolaboral i de capacitat d’adaptació als canvis.

Ara bé, el Departament de Benestar i Família, tenint en compte l’esmentada heterogeneïtat de població acollida a la RMI i dels canvis estructurals que hi ha hagut en els darrers anys, considera necessari readaptar i reorientar els recursos i les estratègies per assegurar que les oportunitats arribin a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial. Un aspecte essencial en les polítiques públiques adreçades a garantir la cohesió social hauria d’assegurar uns ingressos mínims, que avui suposa la RMI. Així, el Departament treballarà en l’adopció de mesures de govern per a una nació socialment avançada, una de les quals, en l’apartat de pobresa i exclusió social, és el de redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania, tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva.

"Des del Govern, va dir la Consellera Simó, hi ha la voluntat ferma de reflexionar conjuntament sobre la viabilitat i l’impacte d’una renda bàsica universal a Catalunya, com s’està fent en el marc del Pla contra l’exclusió social que esta preparant el Govern sota l’impuls del Departament de Benestar i Família".

Sobre el model, Simó va dir que cal valorar les distintes opcions i possibilitats i les conseqüències de la seva aplicació, però amb la convicció que la lluita contra l’exclusió ha de tenir un caràcter integral i no únicament econòmic; que és necessari redefinir el model de la renda mínima adaptant-lo als nous escenaris i paràmetres de l’exclusió, i que els serveis socials i les polítiques d’habitatge i d’inserció laboral tenen un paper insubstituïble en tot aquest procés i com a eix bàsic de qualsevol actuació en aquest camp.