La consellera dEnsenyament, Carme-Laura Gil, presidirà demà el lliurament dels Premis Baldiri i Reixac a escoles i professors que tenen per objectiu estimular i reconèixer lescola catalana. Enguany sha guardonat a catorze escoles i instituts i a dues professores. Els premis Baldiri i Reixac, dotats en total amb 100.600 euros i considerats els més importants en làmbit escolar, compleixen els vint-i-cinc anys. A lacte, que es farà demà dijous, 12 de juny, a les 19,30 hores al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, es farà el lliurament dels catorze premis concedits a escoles i instituts de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i Andorra, i un premi a les professores Pilar Pous i Montserrat de Rocafiguera, del Col·legi Escorial de Vic, pel seu treball Anem a Excavar, que introdueix elements innovadors en lús del català a través de larqueologia.En aquesta vint-i-cinquena convocatòria han estat guardonades les següents escoles i instituts: de Catalunya, el CEIP Mare de Déu del Patrocini de Cardona (Bages), CEIP La Parellada de Santa Oliva (Baix Penedès), CEIP Enric Grau Fontserè de Flix (Ribera dEbre), CEIP Martí Poch de lEspluga de Francolí (Conca de Barberà), CEIP Carme Auguet de Girona (Gironès), IES Josep Vallverdú de Les Borges Blanques (Les Garrigues), Escola del Carme de Sabadell (Vallès Occidental), IES Celestí Bellera de Granollers (Vallès Oriental), CEIP Antoni Doltra de Pineda de Mar (Maresme) i CEIP Salvador Vilarrasa de Besalú (Garrotxa); del País Valencià, el CEIP Víctor Oroval de Carcaixent (Ribera Alta); de les Illes Balears, IES Marc Ferrer de Formentera; de la Catalunya Nord, Bressola de Vernet de Perpinyà (Rosselló); i dAndorra, Col·legi Sant Ermengol de Les Escaldes. En aquests vint-i-cinc anys, els Premis Baldiri i Reixac han distingit 296 escoles (238 de Catalunya, 30 del País Valencià, 19 de les Illes Balears, 6 de la Catalunya Nord, 1 de lAlguer, 1 dAndorra i 1 de la Franja de Ponent).Aquests premis estan patrocinats per la Fundació Jaume I i dotats popularment amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la fundació transmet cada any a persones interessades en la cultura catalana. Làmbit dactuació dels Premis són els Països Catalans i lorganització compta amb lassessorament de la Delegació dEnsenyament Català dÒmnium Cultural.Els premis es convoquen en tres modalitats: premis per a escoles, premis per a mestres i professors i premis per a alumnes. Es concedeixen catorze premis a escoles, de 3.300 euros cadascun; un premi per a treballs de mestres i professors, de 6.000 euros per a lautor del treball premiat i 3.000 euros de subvenció per a ledició, i 74 premis de 600 euros per a treballs dalumnes, i enguany també satorga un premi extraordinari de 1.000 euros a un treball sobre Jacint Verdaguer.Els premis en la modalitat dalumnes seran lliurats diumenge que ve, dia 15, amb una festa que organitza el Casal dEspluga de Francolí i a la qual assistiran aproximadament 700 nois i noies.Tres modalitats de premisPremis a les escoles. Hom premia la qualitat global, en llengua i continguts, de les escoles i els instituts quant a la catalanitat: lloc que ocupen la llengua i la cultura catalanes en el conjunt de les seves activitats, ús del català com a llengua de relació entre els alumnes, activitats culturals darrelament al país i aplicació coherent del Projecte Lingüístic del Centre.Premi a mestres i professors. És atorgat a un treball inèdit de temàtica pedagògica que, editat com a eina didàctica, contribueix a lensenyament en català a qualsevol nivell i matèria.Premis als alumnes. A treballs escolars fets, preferentment en equip, per a alumnes de qualsevol nivell educatiu no universitari.Baldiri i Reixac, pioner de la pedagogia catalanaEls Premis Baldiri i Reixac duen el nom dun il·lustre pedagog gironí del segle XVIII que fa ara 254 anys va publicar a Girona les instruccions per a lensenyança de minyons. Una obra pensada per ajudar els mestres, sobretot els dels pobles rurals -al cap i a la fi, lautor era rector duna parròquia de pagès a Sant Martí dOllers, a lactual comarca del Pla de lEstany- i, també, per a la instrucció de tota la joventut. Reixac volia que tots, nois i noies, tant els fills dels nobles com els pagesos, els que viuen a la ciutat i els que viuen al camp, tinguessin accés a la instrucció.Barcelona, 11 de juny de 2003