Ala matinada del dissabte al diumenge, a les dues seran les tres. Tot i la reserva que de vegades provoca el canvi d’horari en els mitjans de comunicació, segons una enquesta realitzada per l’Institut Català d’Energia, el 67% dels catalans creuen que el canvi d’horari és positiu.

El proper diumenge 28 de març a les dues de la matinada caldrà avançar una hora els rellotges. El motiu principal pel qual es realitza aquest canvi horari és fer coincidir algunes de les nostres activitats socials i econòmiques amb hores de llum natural produint així una reducció de la despesa en llum artificial.

Una enquesta d’opinió realitzada durant l’any 2003 per l’Institut Català d’Energia del Departament d’Indústria i Treball, mostra que el 67% dels enquestats creuen que el canvi d’horari té aspectes positius, en especial, l’augment d’hores de llum. Aquesta dada augmenta lleugerament respecte a l’enquesta realitzada a l’any 2000.

L’estalvi energètic a Catalunya produït pel canvi horari l’any 2004 s’estima que pot assolir els 220 milions kWh. La valoració d’aquest estalvi des del punt de vista econòmic és de 16 milions d’euros. Aquest estalvi equivaldria a:

• L’energia consumida per tots el aparells de televisió de les llars catalanes durant un any

• El consum d’una filera de bombetes de 60 W entre Barcelona i Mataró enceses les 24 hores del dia durant un any

• L’energia consumida per un tren que traslladés a tota la població des de Barcelona fins a Madrid

Actualment 72 països de tot el mon apliquen l’horari d’estiu. La Unió Europea, mitjançant la novena directiva (2002) referent a aquest tema, sincronitza el canvi horari entre tots els estats membres per tal d’evitar els inconvenients que provoquen les diferències horàries, particularment en el sector transport, turisme i comunicacions i evitar així al màxim els obstacles de lliure circulació de persones, béns i serveis.

La primera referència al canvi horari per estalviar energia apareix durant la visita que Benjamin Franklin va fer a França al 1784, on va suggerir la idea del canvi d’horari per tal d’estalviar espelmes durant la nit. Tot i així, no és fins la Primera Guerra Mundial que els països aliats estableixen el denominat “horari de guerra” per aconseguir estalvis en els recursos escassos recursos energètics. A partir de la crisi del petroli de 1973, les principals nacions industrialitzades van adoptar aquesta mesura con una bona manera d’estalviar energia.

Barcelona, 23 de març de 2004