Informe anual de l’empresa catalana 2003
La rendibilitat de l’empresa catalana es manté per sobre l’europea i l’espanyola, segons publica l’Informe anual de l’empresa catalana 2003 que elabora la Direcció general de Programació Econòmica de la Generalitat de Catalunya, amb dades de la Central de Balanços del Banc d’Espanya. Segons l’Informe, la rendibilitat dels actius de les empreses catalanes se situa prop del 10%, mig punt i dos punts per sobre de l’europea i l’espanyola, respectivament. Aquests bons nivells de rendibilitat s’expliquen per la moderació dels costos salarials i la disminució del cost del finançament aliè de les empreses catalanes. L’Informe, però alerta que perquè aquesta situació sigui sostenible a mitjà termini cal millorar la productivitat del treball i del capital de les empreses.
El diferencial positiu de la rendibilitat de les empreses catalanes s’aconsegueix gràcies a un marge d’explotació superior al de les seves competidores i la disminució dels costos financers. Aquesta amplitud de marges es basa en un cost laboral unitari (CLU) de les empreses catalanes sensiblement inferior al de la resta de països per la moderació dels costos salarials. El cost de finançament aliè de l’empresa catalana, se situa gairebé un punt per sota de les seves competidores europees. Aquest diferencial s’explicaria per l’existència d’un menor risc del deute de les empreses catalanes, gràcies a la major rendibilitat mantinguda durant els darrers sis anys i a un nivell d’endeutament més baix. L’estudi destaca que aquesta disminució del cost de finançament es fa en un context de consolidació de la Unió Monetària Europea on no hi ha diferències en els tipus d’interès. Aquesta diferència positiva d’un punt amb les seves homònimes europees en el cost del finançament aliè, i la disponibilitat de recursos que tenen per finançar-se, són dos factors a favor de la competitivitat de les empreses catalanes.
Augmenta la productivitat de les pimes i la inversió en R+D+i i formació
Una altra de les variables que analitza l’Informe és la productivitat laboral de les empreses en funció de la seva dimensió. Així, el creixement mitjà anual real de la productivitat laboral entre 1998 i 2002 augmenta un 1,3% a les petites i un 0,5% a les mitjanes, i minva un 0,8% a les de més dimensió. Dit d’una altra manera, l’increment de la productivitat del treball de les empreses catalanes és inversament proporcional a la seva dimensió: creix en les pimes i disminueix en les companyies més grans. Aquesta reducció de les grans està fent que s’ampliï l’escletxa negativa amb les seves competidores europees, i es redueixi el diferencial positiu amb les de la resta d’Espanya.
Pel que fa a la inversió en intangibles, l’any 2002 l’estudi ressalta una lleugera recuperació de les despeses en R+D+i amb un increment del 9,3% després de dos anys consecutius de descensos. No obstant, alerta que aquest creixement no ha estat suficient perquè la ràtio de despeses en R+D respecte VAB es recuperi i se situï en el 2,3% l’any 2002, quan el 1999 estava en el 4,1%.
Les despeses en formació de personal han augmentat un 0,18% el 1999 a un 0,22% el 2002, a un ritme superior al valor afegit. Tot i aquest increment, a l’Informe s’assegura que la ràtio continua sent escassa en relació amb el caràcter estratègic del capital humà com a factor productiu.
Un aspecte clau en la millora de la productivitat dels factors productius i de la rendibilitat és la inversió empresarial productiva, sobretot si augmenta la relació entre capital i treball. Des del 1993, la taxa de creixement de la intensitat de capital ( actiu immobilitzat per treballador), ha estat molt baixa i permanentment per sota de les empreses europees. Així, entre 1998-2002, l’increment acumulat ha estat del 2,6% a les empreses catalanes i del 9,9% a les europees. Segons l’Informe, aquest comportament té a veure amb el model de creixement que ha seguit l’economia catalana basat en un increment intensiu del factor treball i un alentiment de la inversió productiva. L’estudi matisa, però, que aquesta evolució de la intensitat de capital és diferent segons la dimensió de l’empresa. Així, la petita i mitjana empresa presenta un creixement molt important de l’immobilitzat d’explotació per treballador l’any 2001 i 2002 (al voltant del 15%), mentre que la gran empresa, amb taxes de variació més atenuades (10,7% i 5,6%), redueix la seva taxa d’inversió el 2002 perquè els hi resulta més difícil créixer a les empreses més intensificades.
El futur està en la inversió en productivitat, la innovació i el capital humà
L’Informe conclou destacant l’alt nivell d’internacionalització de l’empresa catalana amb dades com la intensitat exportadora, que experimenta un retrocés des del 1997 i que s’intensifica entre 2001 i 2003 fins a situar-se en el 25,3%. Això s’explica en part, segons l’estudi, per la davallada de la demanda exterior com a conseqüència de la situació poc favorable de les economies dels seus principals clients, així com una apreciació de l’euro. També podria ser resultat d’una pèrdua de la competitivitat de l’empresa catalana que es correspondria amb una pobra evolució de la productivitat dels factors productius.
Finalment, l’Informe alerta que si l’empresa catalana vol mantenir unes taxes de rendibilitat elevades i avançar en termes de competitivitat empresarial, cal apostar pels guanys de productivitat i per l’aprofundiment d’altres avantatges competitius addicionals al cost, com ara la innovació i el capital humà.
Podeu consultar l’Informe complet a:
www.gencat.net/economia/general/publicacions/index.htm
