El conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs, ha dit avui al Parlament que el Govern català ha estat l’únic que ha defensat les competències de Catalunya en matèria de caixes durant el tràmit parlamentari que ha seguit a Madrid la Llei del Mercat de Valors. En la resposta a una pregunta al Consell Executiu, Homs ha explicat que no s’oposa a la transparència de les caixes, sinó al fet que es vulnerin les competències de les comunitats autònomes. La intenció del Partit Popular era introduir unes comissions en el si dels consells d’administració de les entitats financeres, però “Catalunya té competències en els òrgans de govern de les caixes i per això haurà de ser la legislació autonòmica qui estableixi la composició i funció d’aquestes comissions”, ha comentat.

En aquest sentit, ha anunciat que el reglament que ha de desenvolupar la Llei de caixes catalana inclourà ja els mecanismes aprovats pel Congrés per tal de garantir la transparència d’aquestes entitats financeres. Homs s’ha mostrat convençut que les noves peticions que es fan a les caixes no els suposaran cap entrebanc, ja que “proporcionar tota la informació ha estat una tradició pròpia del govern institucional d’aquestes entitats”.

Homs ha destacat la importància de les caixes en la societat catalana. “Les caixes tenen una funció econòmica, financera i social que és cabdal a Catalunya. A més, gaudeixen d’una gran acceptació per part de la societat catalana ja que no són de ningú en particular, si no que són patrimoni de tots” ha assenyalat. Així, el conseller d’Economia ha afirmat que està d’acord amb les exigències de transparència a les caixes ja que són institucions amb una clara responsabilitat social. No obstant això, ha dit que les caixes catalanes sempre han estat transparents i han proporcionat la informació que els ha demanat l’Administració.

En la sessió de control al Consell Executiu, el conseller Homs ha respost altres preguntes sobre actualitat econòmica.

Prudència per l’endeutament de les famílies

Davant el creixent nivell d’endeutament de les famílies espanyoles, xifrat pel Banc d’Espanya en 448.282 milions d’euros, el conseller Homs ha dit que“és bo i lògic que les famílies aprofitin la rebaixa dels tipus d’interès per adquirir habitatges i béns patrimonials”. No obstant això, Homs ha afegit que cada família ha de ser conscient de quins són els seus límits i que ha d’actuar amb responsabilitat a l’hora d’endeutar-se. Homs és conscient que “no només les empreses poden aprofitar la conjuntura econòmica per fer inversions, sinó que també ho han de poder fer les rendes familiars”. Homs, però, ha demanat prudència, ja que aquesta pujada de l’endeutament reactiva el consum i això pot pressionar a l’alça l’IPC.

A Catalunya, tendència a reduir l’IPC

Demanat per l’evolució de la inflació a Catalunya, Homs ha afirmat que “a Catalunya, hi ha una tendència clara a contenir l’IPC, com demostren les darreres dades del mes de maig, que situen l’índex al 3,1% i confirmen que baixa per cinquena vegada consecutiva”. El conseller, que ha reconegut que la inflació és un fenomen complex i amb múltiples causes, atribueix aquesta tendència a la baixa a la interiorització de l’efecte euro i a la progressiva reducció del preu del petroli. No obstant, també ha destacat l’esforç dels agents econòmics i socials per contenir els preus. “Cal no abaixar la guàrdia i continuar amb aquesta contenció, perquè la nostra societat pugui aprofitar millor el creixement i, així, continuar essent competitiva en el context internacional”. El conseller, també ha destacat que l’economia catalana continua creixent per sobre de la mitjana europea i molt per sobre d’algunes de les economies de l’Europa dels quinze, la qual cosa també explica que la inflació sigui més alta.

Homs ha dit que el Govern segueix de molt a prop l’evolució de l’IPC català i que treballa per contenir-lo. Per això, ha recordat que durant els mesos de febrer, març i abril passats va convocar un grup d’experts del món acadèmic, sindical i empresarial per analitzar l’evolució de l’IPC, identificar-ne les causes i plantejar possibles solucions.

8.772 societats durant els primers quatre mesos de l’any

En el seu discurs, el conseller també ha destacat el bon ritme de creixement de l’economia catalana. Així ho reflecteixen les 8.772 noves societats mercantils creades durant els quatre primers mesos del 2003, que significa un increment del 5,7% respecte al mateix període de l’any anterior. O, dit d’una altra manera, cada mes es van crear 2.000 noves empreses, un bon símptoma del dinamisme de l’economia a Catalunya, que segueix la tendència de l’any 2002 quan es van registrar 22.003 noves societats.

3.697 milions d’euros per invertir en infraestructures

Durant la seva compareixença, el conseller Homs també ha explicat que aquest 2003 el Govern català ha consolidat la tendència d’incrementar, any rera any, els recursos destinats a la millora de les infraestructures. Així, per a aquest 2003, els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya preveuen una inversió de 3.697 M€, xifra que representa un increment d’un 26,3% respecte a l’any anterior.

A banda de les grans obres d’infraestructura com la Línia 9, el Canal Segarra-Garrigues, o l’ampliació de Fira de Barcelona, el conseller també ha citat altres projectes destinats a cobrir necessitats de caràcter més social. Així, ha recordat la finalització de més de 450 actuacions de millora, ampliació i creació de nous centres educatius, que comportaran un cost de més de 230 M€.

En aquest sentit, Homs també ha avançat que “aquest esforç inversor de la Generalitat, que s’ha convertit en una de les prioritats del Govern, s’incrementarà sensiblement durant el període 2004-2010”.

Fons de Cohesió per finançar projectes medioambientals

Finalment, el conseller ha fet un repàs dels projectes que actualment gestiona la Generalitat i que estan finançats pels Fons de Cohesió europeus. Tots aquests s’emmarquen dins l’àmbit del medi ambient, ja que, com ha recordat el conseller, “malgrat que no hi estem d’acord i hem lluitat per trobar una solució , el Govern central ha decidit unilateralment que tots els recursos en l’àmbit del transport es destinaran a projectes de l’Administració central”. D’aquesta manera, només queden en mans de la Generalitat programes sectorials de caràcter medioambiental com els relacionats amb el Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU), o el Programa de residus municipals de Catalunya.