Número 78 de la revista Nota d’Economia
► A Catalunya, el percentatge d’aquest tipus d’exportacions sobre el total de vendes a la UE ha passat del 31,6% al 32,7% entre el 1995 i el 2002. Als països de l’est, la xifra ha passat del 13,4% al 29,8%
► Els països de l’ampliació han orientat el seu patró de productivitat cap a activitats intensives en coneixement i productes d’alta qualitat
► L’economia catalana ha de buscar avantatges competitius més complexos basats en la innovació i la creativitat, si vol superar amb èxit l’ampliació de la UE
L’economia catalana ha d’afanyar-se a ser més competitiva buscant avantatges competitius més complexos i sofisticats per als seus productes que s’allunyin dels costos laborals baixos i del treball precari si vol superar amb èxit l’ampliació de la Unió Europea cap als països de l’est. Els deu països que s’han incorporat recentment a la UE han dut a terme, en pocs anys, un gran procés d’especialització en les seves exportacions. Així, si l’any 1995 les exportacions tecnològiques d’aquests estats eren un 13’4% del total de les seves vendes a l’exterior, el 2002 el percentatge era ja del 29’8%, davant del 31’6% de Catalunya el 1995 i del 32’7% el 2002. Així, tenint en compte el ràpid increment en l’especialització tecnològica de les exportacions de la majoria d’aquests deu països, Catalunya ha d’invertir de forma més intensiva en recerca, creativitat i innovació, així com en aplicar els nous coneixements a l’activitat econòmica.
Aquestes són les principals conclusions de l’article de Josep Lladós, professor d’economia i empresa de la UOC, i Tatiana Fernández, assessora d’assumptes europeus del Patronat Català Pro Europa, i publicat a la revista Nota d’Economia del Departament d’Economia i Finances. L’article conclou que “si el nivell de productivitat de la indústria catalana no avança ràpidament en els propers anys, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia i, en menor mesura, Polònia, amenacen d’esdevenir uns rivals seriosos en l’atracció de futures inversions i uns competidors potents als principals mercats europeus”.
Els autors estudien de quina manera la indústria catalana pot resultar afectada per la incorporació a la UE dels nous estats membres. El text observa els patrons de comerç i de competitivitat de vuit dels deu països que s’han incorporat a l’Europa comunitària. No s’han analitzat ni Xipre ni Malta, però sí que s’han tingut en compte Bulgària i Romania, candidats a ingressar-hi el 2007. Lladós i Fernández posen en dubte la concepció d’aquests països com a economies poc modernitzades, de baixa qualitat i dedicades especialment a produccions de mà d’obra intensiva. Segons l’estudi, les multinacionals han tingut un paper fonamental en la transformació dels teixits industrials d’aquests països.
Els països de l’est també exporten tecnologia
Amb algunes diferències considerables entre ells, els nous estats membres han canviat ràpidament el patró d’especialització de les seves exportacions. D’un model que tenia com a principal atractiu inversor els baixos costos laborals i les activitats més intensives en mà d’obra, s’ha passat a unes activitats més sofisticades tecnològicament. Si es pren com a referència el període 1995–2002, la producció industrial i les exportacions d’aquests països es centren en activitats que requereixen factors de producció més complexos, tant en capital humà com en l’ús de noves tecnologies. Estònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia han augmentat considerablement la seva especialització en material i equipament electrònic en detriment d’indústries més tradicionals com la metal·lúrgia o el tèxtil i la confecció.
Una evolució similar es constata en les exportacions segons la qualificació dels treballadors. Si el 1995 les exportacions manufactureres catalanes mostraven més especialització que no pas les dels països de l’est en indústries caracteritzades per l’ús de mà d’obra qualificada, en el transcurs de set anys, les economies de l’est han superat aquesta diferència. Així, el pes de les exportacions de béns amb mà d’obra qualificada dels països de l’est representava el 2002 un 12,4%, mentre que a Catalunya significava un 12,1%.
Productes competitius i de qualitat
És cert que ens els darrers temps la competitivitat de les indústries tecnològiques catalanes ha augmentat considerablement, sobretot gràcies, a banda de sectors com el químic i l’alimentació i begudes, a l’evolució del sector de material i equipament elèctric i electrònic, que concentra un 16% de les exportacions catalanes. No obstant això, els autors posen de manifest que és justament en aquest mateix sector en què els països de l’est han registrat un major augment de la seva competitivitat. La situació és més preocupant en el camp del material de transport, que representa un 24% del total de les exportacions de Catalunya i retrocedeix en termes competitius, mentre que als països entrants millora sensiblement.
L’estudi també analitza en quin segment de qualitat estan situades les exportacions tant de Catalunya com dels països incorporats de nou a la UE. En aquest sentit, mentre que en el període 1995-2000 el comerç de baixa qualitat ha augmentat dos punts a Catalunya, als països de l’est ha disminuït 13 punts. Estònia i Hongria són els estats que presenten una evolució més favorable en aquest camp. No obstant aquesta ràpida evolució, els nous estats membres registren encara una menor especialització de les seves exportacions en productes de qualitat.
Ara bé, els autors deixen palesa una certa debilitat de les exportacions catalanes de qualitat, ja que aquest grup el componen productes que són molt valorats als mercats estrangers però que requereixen mà d’obra poc qualificada i que es diferencien gràcies a la important inversió en marketing i imatge (indústries d’alimentació i begudes, i del tèxtil i confecció). A més, es detecta una especialització creixent en alguns dels segments menys punters de les indústries tecnològiques, especialment en el cas dels productes farmacèutics i el material de transport. Probablement, el menor esforç inversor de Catalunya en R+I+D podria explicar aquest fenomen. Sí que és cert, però, que algunes activitats incloses al grup d’indústries tecnològiques han mostrat una millora en el seu diferencial de qualitat, especialment les vinculades al sector de les TIC.
Les multinacionals i l’esforç local en R+I+D
Les empreses multinacionals han tingut un paper cabdal en la transformació dels teixits productius dels països de l’est i en el canvi de patró del comerç exterior, de la mateixa manera en què va succeir a Catalunya a mitjans dels anys vuitanta. Inicialment s’hi van instal·lar buscant introduir-se en els mercats interiors. Més tard, el principal atractiu de la inversió estrangera a l’est ha estat la disponibilitat de mà d’obra qualificada i la proximitat geogràfica a la zona euro, cosa que ha afavorit especialment les exportacions en els sectors de l’automoció, els equipaments elèctrics i electrònics, i els instruments científics.
El sistema d’innovació local d’aquests països s’ha desenvolupat molt favorablement en els darrers anys i això els ha permès atreure inversió estrangera de qualitat. L’esforç en innovació local afavoreix tant la capacitat d’atracció de nous coneixements, com també una assimilació més ràpida de la tecnologia que prové de l’exterior. Un indicador d’aquest esforç és el percentatge d’inversió privada en R+I+D, que a Catalunya es situa lleugerament per sota de països com Eslovènia o la República Txeca.
Barcelona, 6 de maig del 2004
