“L’actuació dels òrgans de defensa de la competència de la Generalitat serà altament beneficiosa per als consumidors i la competitivitat de Catalunya”. D’aquesta manera, el conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs, qualifica la importància que té per a Catalunya l’entrada en funcionament del Tribunal Català de Defensa de la Competència. Homs aborda aquesta qüestió en un article al dossier especial que el darrer número de la revista Nota d’economia dedica a la política de defensa de la competència.
L’edició 74 de la revista que edita el Departament d’Economia coincideix amb la posada en marxa dels òrgans de defensa de la competència a Catalunya, amb el recent nomenament de Lluís Franco com a president del Tribunal català. Després que el Govern de la Generalitat aprovés la creació del Tribunal Català de Defensa de la Competència i la Direcció General de Defensa de la Competència, el passat mes d’agost, la publicació dedica les seves últimes pàgines a analitzar la competència com a principi rector del lliure mercat. Experts en la matèria, com l’actual president del Tribunal de Defensa de la Competència, Gonzalo Solana, o el director general de Defensa de la Competència de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Costas, entre d’altres, analitzen la seva història i la seva importància com a instrument de política econòmica, en un moment en què les privatitzacions i les liberalitzacions estan a l’ordre del dia.
Catalunya, la primera autonomia que crea els seus òrgans de competència
En el monogràfic també s’estudia el procés de transformació en què es troba el sistema europeu i espanyol de defensa de la competència. Segons explica el text, és precisament un d’aquests canvis el que ha obert la possibilitat de crear serveis autonòmics de la competència. Catalunya ha estat la primera comunitat de l’Estat en crear els seus propis organismes amb l’objectiu d’evitar conductes que impedeixin, falsegin o restringeixin la lliure competència al mercat català. Un fet que, en paraules de Francesc Homs,“és altament rellevant des de la doble perspectiva d’estimular una economia catalana més competitiva, a la vegada que preserva per a Catalunya un àmbit de sobirania que l’Estatut ens reconeix en matèria de política econòmica”.
El mateix conseller recorda en el seu article que va ser gràcies a un recurs d’inconstitucionalitat presentat per la Generalitat l’any 1989 que es van derogar els articles de la Llei que concedien competència exclusiva a l’Estat en aquesta matèria. El president del Tribunal de Defensa de la Competència, Gonzalo Solana, valora positivament la introducció de les comunitats autònomes en l’actual sistema estatal “perquè representa una oportunitat per millorar-lo”.
En aquest sentit, Lluís Cases comenta els diferents aspectes de la nova Llei 1/2002. En el seu article, analitza els precedents de l’actual legislació, el principi rector de la defensa de la competència, els procediments i, finalment, la coordinació entre les comunitats autònomes i l’Administració central. Una idea que complementa el director general de Defensa de la Competència de la Generalitat de Catalunya, Joan Carles Costas. En el seu article, l’autor defensa uns òrgans autonòmics que ajudin als òrgans estatals en un marc normatiu de cooperació. Per la seva banda, el director de l’Institut de l’Empresa Familiar, Fernando Casado, i el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Àngel Fraile, argumenten les seves posicions sobre el desplegament dels òrgans de defensa de la competència de les comunitats autònomes.
Finalment, i a banda de les aportacions al voltant dels canvis del panorama espanyol en matèria de defensa de la competència, el dossier també compta amb les aportacions d’altres experts que apunten quins són els canvis en l’escenari comunitari, les diferències amb el sistema nord-americà, i com poden afectar la legislació estatal i autonòmica.
