El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla Brussel·les, l’estratègia que ha de guiar la Generalitat per rellançar la relació de Catalunya amb les institucions europees, reforçant-hi la seva presència i capacitat d’influència. Estructurat en cinc blocs, inclou prioritats i actuacions de l’Executiu en el marc comunitari i n’encomana ellideratge al Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, que garantirà la coordinació, preservarà la coherència i maximitzarà l’impacte de l’acció de tots els departaments de la Generalitat envers la Unió Europea.

El Pla concreta, entre altres aspectes, com guanyar presència i influència en els espais de decisió del Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions. També, els àmbits estratègics en què el Govern vol incidir, com l’habitatge, la política agrària comuna, el pròxim marc financer i la plena oficialitat del català a les institucions europees. A més, preveu fer partícip del projecte europeu tota la societat catalana, especialment el món local i l’acadèmic, les entitats i la joventut.

Fer sentir la veu de Catalunya a Europa

En l’Acord de Govern que aprova el Pla Brussel·les, s’exposa que la societat catalana ha manifestat al llarg dels anys una “vocació europeista inqüestionable” i que el Govern s’ha d’alinear amb aquesta tradició catalana de col·laboració activa en l’àmbit europeu.

Alhora, s’assenyala que els pròxims anys seran “determinants” per definir les prioritats de la Unió Europea, a què destina els recursos i quin paper ha de jugar al món. Un món en què, s’alerta, els valors democràtics es veuen “amenaçats” per populismes i extremismes i caldrà que la UE es doti “d’autonomia estratègica”.

Davant d’aquests reptes, el Govern afirma que vol “fer sentir la veu” de la societat catalana en els processos de presa de decisions d’Europa i liderar iniciatives en àmbits com la transició energètica, la innovació tecnològica i la protecció dels drets socials.

Bloc 1. Incidència en les polítiques que impulsa la Unió Europea

En el primer bloc del Pla, el Govern concreta els àmbits temàtics en què vol incidir:

·el marc financer pluriennal 2028-2034

·la plena oficialitat del català a les institucions europees

·l’habitatge

·la política agrària comuna

·la modernització de l’administració pública

·la cooperació al desenvolupament

·la definició del nou Pacte pel Mediterrani

També fixa crear un grup de treball mixt per augmentar l’impacte en les polítiques europees de l’acció del Govern en matèria de reindustrialització i competitivitat.

Pel que fa als espais de decisió, es fixen actuacions per augmentar la presència i influència en el Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Comitè de les Regions, el Parlament Europeu, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i l’Administració General de l’Estat —en concret, a la Conferència d’Afers Relacionats amb la Unió Europea, la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea i la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

Algunes d’aquestes actuacions són:

·Augmentar la presència de la Generalitat en les formacions del Consell de la Unió Europea.

·Reforçar la interlocució amb les direccions generals de la Comissió Europea.

·Nomenar el president de la Generalitat com a membre titular del Comitè de les Regions i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior com a membre suplent per al període 2025-2029.

Alhora, es volen potenciar les relacions amb les oficines de les institucions europees a Barcelona i elaborar amb elles plans de treball anuals; també, amb les xarxes de cooperació europees dels Quatre Motors per a Europa, l’Euroregió Pirineus Mediterrània, la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes i la Comunitat de Treball dels Pirineus; amb les entitats especialitzades vinculades al Departament d’Unió Europea i Acció Exterior; amb el món acadèmic català; i amb els ens locals.

Bloc 2. Afers institucionals i jurídics

El Pla també marca la necessitat de fer seguiment de les negociacions d’adhesió de nous estats membres i de possibles reformes dels tractats constitutius de la Unió Europea, i de millorar els instruments per aplicar el dret de la Unió Europea a Catalunya.

Bloc 3. Finançament de la Unió Europea

L’estratègia contempla impulsar actuacions d’incidència perquè el nou marc financer pluriennal respongui als interessos de Catalunya. Alhora, preveu maximitzar l’aprofitament dels fons europeus per part de les entitats públiques i privades de Catalunya.

Bloc 4. Participació i sensibilització de la societat catalana

El quart bloc inclou promoure la participació en el projecte europeu del conjunt d’actors de la societat catalana, públics i privats. L’objectiu és recollir-ne els interessos, inquietuds i aspiracions, i facilitar que facin aportacions en els processos de definició dels posicionaments de la Generalitat envers aspectes europeus claus.

De fet, es vol consolidar el Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea com a espai idoni per articular la col·laboració amb les entitats de la societat civil, el sector privat, sindicats, el tercer sector i el món local.

També es preveuen campanyes de sensibilització i debats públics i es posa el focus en la joventut amb actuacions a escoles i instituts. Una d’aquestes campanyes és la inclusió de continguts sobre la Unió Europea en el currículum educatiu.

Bloc 5. Governança i capacitats

El darrer bloc del Pla reforça la direcció estratègica del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, com a coordinador de l’acció de tot el Govern envers la Unió Europea i com a nexe entre els departaments i les institucions comunitàries, amb l’acompanyament de la Delegació del Govern davant la Unió Europea.

També impulsa processos de capacitació perquè totes les delegacions del Govern a l’exterior contribueixin a la tasca de seguiment i incidència en afers de la Unió Europea, en els termes d’aquest Pla Brussel·les.