El 60% de les grans empreses de Catalunya utilitza el català com a llengua principal de treball

Segons un estudi de l'Institut de Sociolingüística fet públic en un col·loqui al Quebec

query_builder   19 juny 2003 17:44

event_note Nota de premsa

El 60% de les grans empreses de Catalunya utilitza el català com a llengua principal de treball

Segons un estudi de l'Institut de Sociolingüística fet públic en un col·loqui al Quebec

El 60% dels directius de les grans empreses instal·lades a Catalunya que facturen més de 12 milions d’euros anuals declara que el català n’és la llengua principal de treball. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi presentat al Quebec en el marc del segon Col·loqui sobre Pràctiques Lingüístiques en les Empreses amb Vocació Internacional, organitzat conjuntament pels governs català i quebequès.

 Segons l’esmentat estudi, elaborat per l’Institut de Sociolingüística de Catalunya, el 76,1% de les grans empreses té el català com un dels seus criteris de selecció de personal, i que el 64,5% dels seus directius creu que utilitzar el català comporta avantatges. L’estudi també revela que el 32,7% dels directius d’aquestes empreses considera que l’ús del català ha augmentat els darrers anys, i més del 9% creu que ha augmentat molt.

 A més de l’estudi de Catalunya, durant el Col·loqui, celebrat aquests dies al Quebec, s’han presentat estudis i experiències del Quebec, França i el País Basc sobre com les empreses d’aquests països afronten els reptes de la internacionalització des del punt de vista lingüístic. En aquest sentit, el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Jordi Roigé, ha defensat el model lingüístic català, basat en la cohesió i la concertació social, assenyalant que “perquè la política lingüística sigui clarament efectiva no n’hi ha prou amb lleis, cal seguir treballant per promoure el prestigi del català. Per això és molt important, ara, assegurar una forta presència de la llengua a les empreses, a la cultura i al lleure juvenil”. Roigé també ha destacat la necessitat d’un nou Estatut, que reculli el deure de tots els ciutadans de Catalunya de conèixer el català, i de què la llengua catalana sigui reconeguda a la Unió Europea.

La delegació catalana en el Col·loqui -formada per Rosa Colomer, directora del TERMCAT; Elvira Riera, cap de servei de Normalització Lingüística, i Ernest Querol, director de l’Institut de Sociolingüística de Catalunya- ha presentat   l’experiència catalana en matèria de terminologia, les recents campanyes per al foment de l’ús del català entre la nova immigració i l’atenció al públic, com Tu ets mestre o En català, tu hi guanyes, així com diversos estudis sociolingüístics.

 A més de la representació institucional, en el Col·loqui també ha intervingut Carme González, responsable de relacions institucionals de Gas Natural, que ha presentat el model de la seva empresa com a exemple que la seva internacionalització no ha afectat l’ús del català en la comunicació externa i amb el client. “Tenim una estratègia global, i unes accions locals que ens permeten usar la llengua del client. El 90% de la relació amb els nostres clients és en català, i només el 10% ens ha demanat de fer-ho en castellà”, ha informat la representant de Gas Natural.

Una de les conclusions del Col·loqui ha estat que “els estats ja no són els qui imposen les regles del joc en matèria lingüística. Hi ha coses, com la dinàmica del mercat i de les empreses multinacionals, que queden fora del control de les administracions”. La delegació francesa ha constatat que “l’anglès avança com a llengua de comunicació d’intercanvi entre empreses internacionals, però que el francès es manté com a llengua de cultura”.

Barcelona, 19 de juny de 2003