Domènec Campillo i Valero ha estat escollit tercer guanyador del Premi Pàtera d’Honor d’Arqueologia Catalana, instituït conjuntament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i altres quinze institucions i entitats amb l’objectiu de reconèixer l’afany d’aquelles institucions, equips de treball, projectes o persones que han dedicat un gran esforç a la investigació, conservació i/o difusió del patrimoni arqueològic dins l’àmbit de l’arqueologia a Catalunya o desenvolupada per persones, entitats o projectes catalans.
Campillo ha estat guardonat en reconeixement a la seva contribució pionera en el camp de la paleoantropologia i la paleopatologia, tant a nivell estatal com internacional, així com per la seva condició de mestre per a posteriors investigadors en aquests camps.
L’acte de lliurament del premi se celebrarà avui, a les set de la tarda, al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc, Barcelona), amb la presència del director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Sans Travé, i del director del museu, Miquel Molist.
Apunt biogràfic
Domènec Campillo va néixer a Barcelona l’any 1927. Llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialitzat en Neurologia, Neurocirurgia i Psiquiatria, va orientar progressivament la seva recerca científica vers els estudis d’antropologia i paleopatologia. És, des del 1966, investigador-col·laborador del laboratori de paleoantropologia i paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Ha publicat, entre d’altres, els llibres: Paleopatología del cráneo en Cataluña, Valencia y Baleares; La enfermedad en la prehistoria. Introducción a la paleopatología; Paleontología. Los primeros vestigios de la enfermedad (vol. I II) i Introducción a la paleopatología.
Les institucions i entitats convocants, totes elles relacionades amb l’estudi, preservació i difusió del patrimoni arqueològic català, són les següents: Associació d’Arqueòlegs de Catalunya, CSIC, Diputació de Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat (del qual depèn el Museu d’Arqueologia de Catalunya), Institut d’Estudis Catalans, Institut d’Estudis Ilerdencs, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, i les universitats Autònoma de Barcelona, de Barcelona, de Girona, de Lleida, Oberta de Catalunya, Pompeu Fabra, i Rovira i Virgili.
El premi, de convocatòria anual, es pot atorgar a treballs de recerca, documentació, difusió i musealització o a intervencions integrals en el patrimoni arqueològic. El jurat, presidit pel director del MAC i integrat per un representant de cadascuna de les institucions de la comissió, avalua les candidatures presentades al llarg del primer semestre de l’any.
L’emblema del guardó, i del qual pren el nom, és la pàtera o fiale del llop procedent del poblat ibèric del Castellet de Banyoles a Tivissa (Ribera d’Ebre). Aquesta peça de plata, d’excel·lent manufactura, es caracteritza per tenir un cap de llop en relleu a la part central. Forma part del conegut “tresor de Tivissa”, compost per peces de caràcter ritual i oferent.
Barcelona, 18 de desembre del 2003
