El Govern ha concedit el 36è Premi Internacional Catalunya a l’escriptor libanès Amin Maalouf, per l’extraordinari valor literari de la seva obra, amarada d’un sentit ètic profund, que posa en relleu la diversitat cultural d’identitats, llengües i països. La seva obra, que inclou des de l’assaig a la ficció, construeix un espai que comprèn des dels drets individuals i col·lectius fins a una idea de la identitat arrelada en la diversitat més radical i humana.

Amin Maalouf és reconegut per la seva contribució a la recuperació del diàleg entre cultures i per la seva reflexió crítica sobre el paper d’Europa Al món com a defensora dels drets humans. La seva obra, amb el Mediterrani com a teló de fons, és una exaltació de la diversitat i una profunda reflexió sobre la condició humana. La seva escriptura constitueix un pont entre les civilitzacions i un intent de restablir els ponts d’un diàleg trencat.

El Premi Internacional Catalunya, concedit cada any des del 1989, reconeix persones o institucions que han fet aportacions significatives en el camp cultural, científic o humà. Aquest any, s’han presentat 74 candidatures al guardó que està dotat en 80.000 euros. El lliurament del premi tindrà lloc el 2 de desembrealPalau de la Generalitat. Durant aquesta cerimònia, presidida pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i amb la presència de representants del món cultural i institucional, s’entregarà al guardonat el símbol del premi que és l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies.

Premi Internacional Catalunya 2024: Amin Maalouf

Amin Maalouf (Beirut, Líban 1949) va estudiar Economia Política i Sociologia a la Universitat de Saint-Joseph de Beirut. Després de treballar com a periodista i ser director del diari An-Nahar, va exiliar-se a França durant la guerra civil libanesa. A França, Maalouf va continuar la seva carrera periodística, va ser redactor en cap de la revista Jeune Afrique i va cobrir diversos esdeveniments internacionals importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l’Iran, fent reportatges a més de 60 països. A partir de 1985, es va dedicar exclusivament a l’escriptura i va aconseguir una projecció internacional com a escriptor i pensador.

Els seus llibres, traduïts a més de quaranta idiomes entre ells el català i el castellà, han estat àmpliament reconeguts. Va obtenir el Premi Goncourt el 1993 per Le Rocher de Tanios (La roca de Tànios); el 2005, el Premi Terenci Moix per Òrigines (Orígens); i el 2010, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 2010 per la seva tasca en el foment del diàleg entre Orient i Occident. L’any 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili I entre els anys 2007 i 2008, va presidir un grup de la Comissió Europea de reflexió sobre el multinlingüisme. El 2023 va ser escollit secretari vitalici de l’Acadèmia Francesa.

Un guardó internacional

El Premi Internacional Catalunya té tres objectius: reconèixer i promoure els creadors; oferir exemples de gran qualitat i exigència a la ciutadania; i posicionar Catalunya en l'escena dels grans guardons internacionals. Aquest guardó ha distingit al llarg dels anys figures destacades com ara el sociòleg Claude Lévi-Strauss, el polític Jimmy Carter, l’enginyer Vinton G. Cerf, l’escriptori Doris Lessing o l’economista Joseph E. Stiglitz, entre altres.

El jurat del Premi Internacional Catalunya està format per una selecció d'experts de diverses disciplines que avalen la rellevància i el prestigi d'aquest guardó. La presidència del jurat és a càrrec de Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya; i Mary Ann Newman, lingüista i presidenta delegada. Els membres del jurat són Núria Basi, empresària; Lana Bastašić, escriptora; Juan Manuel Bonet, crític d'art; Agustí Colomines, historiador; Maria C. Freire, biofísica; Joan J. Guinovart, bioquímic; Barbara Hendricks, soprano; Therese Jamaa, directiva tecnològica; Andreu Mas-Colell, economista; Edgar Morin, filòsof; Bel Olid, escriptora i traductora; Carme Pigem, arquitecta; Josep Ramoneda, escriptor i filòsof; i Richard Sennett, sociòleg.