- El conseller ha posat en valor la feina feta pel sector i que avala l’estudi de l’ICATMAR, on es conclou que totes les espècies pesqueres objecte del Pla de gestió de pesca europeu es trobarien dintre dels límits biològics de seguretat
- Ordeig ha adreçat una carta on reitera la necessitat de pactar una moratòria pel 2025 i mantenir els dies de pesca de 2024
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha manifestat al comissari de Pesca de la Comissió Europea, Costas Kadis, que la nova política de restriccions pesqueres suposarà la desaparició de tota la flota catalana i, en conseqüència, de tota la cadena de valor del peix que va des del pescador fins a les peixateries.
El conseller ha demanat al comissari, a través d’una carta, que escolti el sector pesquer, les administracions pesqueres del Mediterrani i la comunitat científica que reclama una revisió de les metodologies d’avaluació dels estocs del Multi Anual Plan (MAP). “I això ha de passar obligatòriament per una moratòria del MAP per a l’any 2025 i paral·lelament a una avaluació socioeconòmica del sector”, ha exposat.
“Aquestes mesures garantirien que no s’adoptin mesures irreversibles que suposessin la desaparició de les comunitats pesqueres del Mediterrani, i assegurarien alhora el treball de les tripulacions i personal de confraries i l’accés dels ciutadans de les poblacions costaneres mediterrànies a una proteïna blava local, d’alt valor gastronòmic i necessària per a una dieta saludable”, ha reiterat.
La Comissió Europea vol reduir la mortalitat per pesca en un 66% i comporta una reducció per al 2025 de les jornades de pesca en un 79% respecte de l’any 2024. Estableix complementàriament una reducció del 30% de les captures de gamba, amb un màxim de 551 tones per a Espanya. La proposta –escriu el conseller– “suposaria una activitat pesquera per a la flota d’arrossegament d’entre 20-28 dies, en funció del segment d’eslora, per a l’any 2025 i estableix de facto una limitació de l’activitat empresarial i laboral a un mes per any, que al nostre entendre no és compatible amb el manteniment de l’activitat pesquera”.
Una decisió sense base científica
El conseller ha posat en valor la feina feta pel sector i que avala l’estudi de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), on es conclou que totes les espècies pesqueres objecte del Pla de gestió de pesca europeu es trobarien dintre dels límits biològics de seguretat i per a moltes d’elles ja s’haurien assolit els objectius de sostenibilitat. Sobre aquesta base, el passat agost el Govern ja va reclamar a la Comissió Europea la revisió de la política de restriccions pesqueres pel que fa a la fixació de possibilitats de pesca per al 2025.
El sector català ha fet un gran esforç (reducció de dies de pesca, tancament de caladors, parades temporals de l’activitat) a fi d’assolir els objectius de recuperació de les poblacions de peixos. Les captures de la flota d’arrossegament amb port base a Catalunya es van reduir fins a les 6.192 tones el 2023 (7.854 tones el 2019, un -21,1%), la flota va baixar de 224 unitats el 2019 (202 unitats el 2024, un -10%) i els dies de pesca actius de tota la flota d’arrossegament van disminuir, ja que de 41.640 dies el 2018 es va arribar a només 31.713 dies el 2023 (un -23,8%).
Amb França i Itàlia
A més, la setmana passada el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va explicar durant una visita a Catalunya que França, Itàlia i Espanya van arribar a un acord el passat 18 de novembre a Brussel·les per reclamar conjuntament a la Comissió Europea una moratòria del Pla pluriennal de gestió de la pesca demersal del Mediterrani Occidental (West Med MAP). Una demanda que coincideix amb l’avaluació de les poblacions pesqueres de l’ICATMAR.
3
Imatges
