1. L’estudi sabadellenc guanya el concurs per a la redacció i direcció d’obres de rehabilitació de l'immoble de l'antiga Foneria Reial de Canons, situat al front marítim de la Rambla de Barcelona
  2. Amb un pressupost de 10 milions d’euros, la reforma interior de La Foneria s’allargarà durant els propers dos anys
  3. El Departament de Cultura preveu l’obertura del Centre d’Art Digital de Catalunya a mitjans de l’any 2027


Render de la Foneria
Imatge virtual del pati de la Foneria
{"name":"2024/12/10/09/47/15254f03-7f7d-49c6-b1bb-cb70f29c0e8f.jpg","author":"Departament de Cultura ","type":"0","location":"0","weight":608079}

H ARQUITECTES ha guanyat el concurs per a l’adequació i rehabilitació de l'immoble de l'antiga Foneria Reial de Canons, ubicat al front marítim de la Rambla de Barcelona. Després de més de 20 anys en desús, l’edifici es recupera per a la ciutadania i acollirà el nou equipament cultural dedicat a l’art digital. La Foneria, Centre d’Art Digital de Catalunya, serà l’espai de referència nacional dedicat a la creació, exposició i difusió d’obres artístiques que utilitzen la tecnologia en els seus processos creatius.​

El pressupost global de la reforma de l’equipament és de 13 milions d’euros i contempla la reforma de la façana i les obres de reforma interior, amb un pressupost de 10 milions d’euros. La rehabilitació de la façana es va començar al mes de gener i es completarà a finals d’any. Durant el 2025 s’iniciarà la reforma interior i es preveu que el centre s’obri al públic el 2027.

La proposta de rehabilitació de l’edifici de la Foneria realitzada per H ARQUITECTES destaca, des del punt de vista patrimonial, pel manteniment del valor arquitectònic de l’immoble, el reconeixement i la recuperació dels elements originals de cada etapa constructiva alhora que potencia els futurs usos de l’edifici. Així, el projecte de l’estudi sabadellenc recupera el gran vestíbul de la Foneria, un espai diàfan de 8 metres d’alçada, que era l’original del Banc de Barcelona. Aquest gran espai acollirà els espais expositius de La Foneria amb la necessària polivalència museogràfica que requereix l’art digital.

A nivell funcional el projecte respon a la concepció inicial de La Foneria de disposar de dos dimensions que es relacionen de manera dinàmica: les plantes inferiors estaran dedicades a l’exhibició i la difusió aprofitant la ubicació estratègica i l’obertura a la ciutadania, i les plantes superiors a la creació. Aquestes dues dimensions s’interrelacionaran de manera dinàmica: allò que es crea i s’experimenta en les plantes superiors es testa i s’exhibeix als espais oberts al públic. Aquest flux dinàmic ha de donar vida i generar un desenvolupament orgànic al Centre d’Art Digital.

El Centre d’Art Digital de Catalunya

La Foneria forma part de l’estratègia del Departament de Cultura mitjançant el seu Pla de Cultura Digital 2026. Aquest equipament respon a un triple objectiu: la disposició d’espais dedicats a la creació digital; l’exhibició per a la democratització de l’art digital i la posada en marxa d’un centre de referència internacional per a l’impacte del talent català al món.

La Foneria focalitzarà la seva activitat en tota la cadena creativa desenvolupada amb eines com la programació, les realitats virtuals, la intel·ligència artificial, la projecció de grans dimensions, la immersivitat, la interacció i altres tecnologies punteres aplicades a la creació artística. Els i les creatives digitals són el pilar sobre el que gravitarà el projecte de Centre d’Art Digital de Catalunya: des de la formació, l’experimentació i el prototipatge fins a l’exhibició.

A Barcelona i Catalunya existeix avui dia un ric i pioner ecosistema de cultura digital configurat per una xarxa de centres formatius amb estudis sobre la matèria, centres de recerca tecnològica per a la creació digital, programes d’incubació, empreses, centres de recerca audiovisual i digital i centres d’exhibició. La Foneria aspira a integrar-se en aquesta xarxa i col·laborar en la dinamització i consolidació d’aquest ecosistema emergent.

A nivell geogràfic, el nou Centre d'Art Digital s'integrarà en un passeig que concentra una oferta cultural i patrimonial important i un teixit social i associatiu ric. Des del naixement del projecte, un dels seus eixos gravitatoris han estat la seva esfera social i el seu impacte en l’entorn immediat. El projecte de La Foneria treballarà de manera específica la relació, l’intercanvi i l’enriquiment mutu amb l’entorn social, cultural i educatiu dels barris del Raval i del Gòtic de Barcelona.

L’antiga Foneria de Canons

L’edifici de la Foneria de Canons està ubicat al carrer de La Rambla 2 de Barcelona. Construït a finals del s. XVII, va ser reformat l’any 1858 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres. L’any 1537 l'Emperador Carles va ordenar al Consell de Cent l'establiment d'una foneria real de canons a la Rambla. Després de la derrota de 1714, Felip V va prohibir la fabricació local d'artilleria i la Foneria va començar a produir campanes, entre d’altres. L'any 1844, el banquer i polític Manuel Girona va convertir l'edifici en la seu del Banc de Barcelona i l’any 1858 el va reformar amb estil neoclàssic. El Banc de Barcelona va fer fallida el 1920 i l'edifici va tancar les portes fins que, el 1934, es va fer servir com a seu de la Comandància General del Cos de Sometents. Després de la Guerra Civil, l'edifici va passar a dependre del Govern Militar i hi va instal·lar una farmàcia militar i oficines. L'any 2003 el Ministeri de Defensa, fins aleshores titular de l'edifici, el va vendre a la Generalitat de Catalunya.

Aquest immoble, propietat de la Generalitat de Catalunya, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) segons el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona.

De planta rectangular, avui dia l’edifici de la Foneria té una superfície de 3.380 metres construïts dividits en 5 plantes: planta baixa, planta entresol i 3 altures.

H ARQUITECTES

És un estudi d’arquitectura fundat l’any 2000 per David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó. Combinen la seva activitat professional amb la docència, a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAV i ETSAB). Han exercit també al Swiss Federal Institute of Technology Zurich, i a la Harvard University Graduate School of Design. Han estat convidats a la Porto Academy, Architectural Association School of architecture, University of Texas a Austin, Pontifical Catholic University a Xile, École d’Architecture Paris-Villemin, i a la Umeå School of Architecture, entre d’altres institucions.

Han rebut diversos guardons com ara el Premi FAD d’Arquitectura 2024 i han estat premiats en diverses edicions de la Bienal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme. També han estat nominats als ‘EU Mies Van der Rohe Award 2024 i 2019.

Entre els seus últims projectes arquitectònics destaquen els Habitatges socials 1737 (Gavà), la Casa 1736 (Barcelona), l’ampliació del Museu d’Art Contemporani MACBA (Barcelona), i el projecte per al Teatre Arnau (Barcelona).

5  

Imatges

Imatge virtual de l'interior de la Foneria (1)

Imatge virtual de l'interior de la Foneria (1) 1408404

Imatge virtual de l'interior de la Foneria (2)

Imatge virtual de l'interior de la Foneria (2) 559247

Imatge virtual del pati de la Foneria (1)

Imatge virtual del pati de la Foneria (1) 608079

Imatge virtual del pati de la Foneria (2)

Imatge virtual del pati de la Foneria (2) 973534

Imatge virtual de l'interior de la Foneria (2)

Imatge virtual de l'interior de la Foneria (2) 224619