{"name":"2024/12/11/11/05/4fe1fde6-c2c0-402a-bcd5-736567292261.jpg","author":"Drets Socials","type":"0","location":"0","weight":385695}

Les dones joves catalanes participen més que els homes joves en totes les activitats de reivindicació i protesta política, amb l’excepció del contacte amb càrrecs polítics i el debat a les xarxes, on la participació dels dos grups és similar. Així, les dones d’entre 16 i 29 anys son gairebé 10 punts percentuals més proclius a votar (68,2% per 59,1%) i a participar individualment en actes de protesta com ara signar per causes o portar missatges reivindicatius (45% per 36,4%). Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Participació i implicació política de la joventut catalana”, presentat aquest matí al Palau Robert per la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens Carbonell. "L'estudi ens permet conèixer la realitat, les opinions, els anhels i les necessitats de les persones joves per dissenyar polítiques i replantejar els mecanismes de representació i de participació en l’esfera pública”, ha destacat Llorens.

L’informe ha estat coordinat per Carol Galais (UAB) per encàrrec de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), i s’ha fet a partir de les dades de l’Enquesta sobre generacions i participació (EGP) de 2023. L’EGP és una enquesta realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) amb la col·laboració de la pròpia ACJ.

Segons es desprèn de les dades, les dones joves també son més propenses a participar en actes de protesta col·lectius com són les manifestacions o els actes reivindicatius (42,6% per 30,4%) i fer consum polític (66,1% per 53,1%). Aquestes diferències no existien entre la joventut de 2017 i tampoc es donen entre les persones majors de 29 anys del 2023.

Relacionat amb aquest tema, l’informe també conclou que les dones joves estan més interessades i mobilitzades que els homes joves en la causa feminista (el 52,9% d’elles ha participat en aquestes mobilitzacions per un 21% d’ells). Així mateix, en les mobilitzacions pel clima trobem que les dones joves les segueixen amb més interès i participació (27,5% per un 16,6%).

{"name":"2024/12/11/11/05/287d7b32-da80-414b-81dd-22a698472c37.jpg","author":"Drets Socials","type":"0","location":"0","weight":372169}

Les dades posen de manifest un interès moderat per les principals mobilitzacions socials dels últims anys entre la població jove. Només un 35% de les persones joves de 16 a 29 anys declara haver-se interessat bastant o molt per les mobilitzacions del procés independentista, mentre que entre els majors de 45 anys aquest percentatge se situa en el 50%. Les mobilitzacions feministes (47%) i pel clima (47%) o l’habitatge (51%) han generat força més interès entre les persones joves.

Els resultats mostren una caiguda de les taxes de participació juvenils en activitats col·lectives de reivindicació política com les activitats il·legals de protesta (2,2% de la joventut el 2023 per 8,3% el 2017 i 12,6% el 2011) o la participació en manifestacions i concentracions o actes amb contingut polític i reivindicatiu (del 51,2% el 2011 al 35,9% el 2023).

Aquesta dinàmica coincideix, a més, amb el fet que la participació en activitats de caràcter més individuals i institucional consolida la caiguda observada el 2017 respecte el 2011. Això ocorre en activitats com l’ús d’insignes, xapes o samarretes amb missatges polítics (23,4% el 2011 i 16,2% el 2023); el contacte amb càrrecs polítics (18% el 2011 i 5,2% el 2023); o el vot (80,1% el 2011 per 63,5% el 2023). Només en la firma a favor de causes es denota un cert repunt respecte el 2017, malgrat no arribar als nivells de 2011 (32,8% el 2023 per un 44,4% el 2011, si ve el 2017 era d’un 22,1%).

Per edats, la majoria de les persones joves d’entre 16 i 29 anys continua sent crítica amb el sistema, però l’informe fet públic avui indica que entre els menors de 20 anys hi ha una major propensió a creure que la gent té molta o bastant influència en el govern (16% entre aquest grup d’edat, per 9,8% per la població major de 29 anys), o que els partits sovint responen a les demandes de la ciutadania (13,1% entre les persones de 16 a 19 anys per5,4% entre els majors de 29 anys). Els menors de 20 anys també estan una mica més satisfets amb el funcionament de la democràcia que la resta de grups joves o els adults: fins un 44,4% es considera molt o bastant satisfet; aquesta proporció és del 31,4%, el 27,2% i 29,9% entre la població de 20 a 24 anys, de 25 a 29 anys i major de 29 anys.

{"name":"2024/12/11/11/06/d51e8a65-d215-449a-b4da-831c82fbfe39.jpg","author":"Drets Socials","type":"0","location":"0","weight":404696}

L’informe ha analitzat també les fonts d’informació de la població jove. Tant entre els homes com entre les dones joves, les xarxes són la principal font d’informació política: més d’un 23,3% de la joventut s’informa a través d’aquests canals diàriament, mentre que només un 16,2% dels joves s’informa diàriament a través dels mitjans tradicionals (diaris, televisió o radio).Aquesta dinàmica també s’ha començat a donar entre les persones de més edat, tot i que de forma més matisada: un 22,7% s’informa diàriament per les xarxes i un 29% pels mitjans tradicionals.

Des d’un punt de vista d’adscripció ideològica, l’informe detecta que la població jove està immers en un canvi de dinàmica en la posició ideològica d’homes i dones. Així, entre les persones majors de 29 anys els homes i les dones se situen, de mitjana, en una posició similar en l’eix que va de 0 (extrema esquerra) a 10 (extrema dreta). Els homes se situen, de fet, lleugerament més a l’esquerra (4,05) que les dones (4,19). En canvi, entre les persones joves, les dones (4,03) se situen gairebé mig punt més a l’esquerra que els homes joves (4,52).

A més a més, si es mira entre els diferents grups d’edat juvenil, veiem que com més jove és la persona més palesa es fa aquesta diferència ideològica. Els homes menors de 20 anys se situen gairebé un punt més a la dreta que les dones menors de 20 anys (4,8 i 3,9, respectivament). Entre les persones joves a la vintena les diferències es moderen a menys de mig punt (4,4 i 4,0 entre homes i dones de 20 a 24 anys i 4,5 i 4,1 entre homes i dones de 25 a 29 anys, respectivament).

Habitatge, seguretat i precarietat, on més interès hi ha

Si bé l’informe detecta que ha caigut l’interès mitjà per la política entre la joventut, alguns temes com l’accés a l’habitatge, la seguretat ciutadana i la precarietat laboral generen un nivell d’interès superior al 8.

Així, l’interès mitjà per la política entre les personesjoves se situa lleugerament per sobre del 5 (5,4) en una escala de 0 (gens d’interès) al 10 (molt d’interès). Això implica un grau d’interès per la política gairebé un punt inferior al de 2017 (6,2) i lleugerament per sota el de 2011 (5,7). També suposa un interès per la política inferior al de la resta de grups d’edat el 2023 (5,9 de mitjana per als majors de 29 anys).

Si s’observa l’interès per diferents temes, només l’accés a l’habitatge, la seguretat ciutadana i la precarietat laboral generen un interès mitjà superior a 8 entre la joventut (8,1, 8,2 i 8,4, respectivament) i a nivells semblants a la població adulta (8,2, 8,5 i 8,2, respectivament).

De fet, l’informe conclou que els joves són escèptics pel que fa a la intervenció governamental en general però, això sí, demanden clarament una intervenció en el mercat del habitatge. En aquest sentit, les persones més joves —juntament amb els majors de 75 anys— són el grup poblacional que més d’acord es mostra amb la idea de que el govern no ha d’intervenir en economia. Només un 35,3% dels menors de 30 anys està en desacord amb aquesta afirmació, mentre que el 43,4% de la població major de 29 anys hi està en contra. No obstant això, quan es pregunta específicament per la intervenció del govern en el mercat de l’habitatge a través de la regulació per llei del preu del lloguer, un 80,5% dels menors de 30 anys s’hi mostra d’acord o molt d’acord, per un 76,5% dels adults. El suport a aquesta mesura és especialment alt entre els qui tenen entre 25 i 29 anys (85,7%).

Repunta la taxa d’associacionisme social

L’enquesta també assenyala que al mateix temps que repunta lleugerament la taxa d’associacionisme en organitzacions de caràcter social i lúdic, segueix caient la taxa de participació de joves en associacions com els partits polítics, sindicats o organitzacions estudiantils (del 12,5% el 2011 al 3,4% de joves el 2023).

El mateix passa referit a organitzacions reivindicatives de caràcter no tant partidista com les ONGs o organitzacions d’ajuda als desafavorits (de l’11,8% al 5,5%). Fins i tot la participació de la joventut en grups ecologistes o de defensa del territori i dels animals cau el 2023 respecte 2011 (del 6,5% a 4,5%). Aquesta caiguda es dona també entre la població adulta, tot i que entre les persones majors de 29 anys la taxa d’associacionisme en organitzacions polítiques és superior: el 8,8% forma part d’un partit o sindicat i el 18% d’una ONG o organització d’ajuda als desfavorits; només en els grups ecologistes o de defensa del territori i els animals trobem una taxa d’associacionisme similar als joves (5,3%).

Per contra, el 2023 hi va haver cert repunt de la participació en associacions de caràcter cultural o d’oci (del 7,9% al 11,9%), els clubs esportius (de 19,8% a 25,5%) o les associacions d’educació en el lleure (del 4,9% al 8,6%), si bé la taxa de participació juvenil en aquest tipus d’organitzacions se seguia situant per sota la de 2011. L’únic tipus de organització que manté els ratis de associacionisme juvenil de 2011 són les de caràcter religiós.

Finalment, a partir de les dades de l’EGP s’ha pogut establir una classificació de quatre grups de joves residents a Catalunya de 16 a 29 anys en funció de les seves actituds i comportaments polítics. Així, es distingeixen:

·Mobilitzats/des (un 28,4% de les persones de 16 a 29 anys), que es caracteritzen per una participació política i social molt alta, un interès per la informació sobre política també molt alta i per una confiança baixa en les institucions.

·Institucionals (25,7%), que tenen una participació mitja, un interès per la informació sobre política alt i una confiança en les institucions molt alta.

·Informats/des (29,4%), són joves que participen poc i tenen poca orientació i confiança en les institucions, però un interès i un nivell d’informació alts.

·Desafectes (16,5%), joves que puntuen molt baix en les tres dimensions analitzades (participació, interès i informació en la política i orientació i confiança en les institucions).

En conjunt, doncs, el 54,1% de la població jove de 16 a 29 anys participa en major o menor intensitat en la vida política o els afers públics, ja sigui a través d’entitats i associacions com per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Fitxa tècnica

L’Enquesta sobre generacions i participació (EGP) dona continuïtat a l’Enquesta de participació i política (EPP) iniciada per l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ) el 2005 i repetida el 2011 i 2017.

L’EGP de 2023 consisteix en un sondeig a 6.520 persones residents a Catalunya de 16 anys i més. El treball de camp es va dur a terme entre el 2 de maig i el 29 de juliol de 2023 a través de mitjans en línia (el 72,1%), en paper (un 27,7%) i amb assistència telefònica (0,3%).

Com en cada edició de l’enquesta, l’Observatori Català de la Joventut de l’ACJ ha encarregat un informe per analitzar els principals resultats de l’enquesta des del punt de vista de la joventut, per tal de conèixer les diferències entre joves i no joves i dins del propi col·lectiu jove. L’informe de l’EGP 2023 ha estat coordinat per Carol Galais (UAB), està publicat dins la col·lecció Estudis de la Direcció General de Joventut i es pot consultar on-line.

Els objectius de l’informe són conèixer quina és la relació de les persones joves amb l’esfera pública i els hàbits de participació que els diferencien de la població adulta, així com detectar les desigualtats i la diversitat en la participació juvenil i obtenir orientacions per al disseny de polítiques que fomentin la participació d’aquestes persones. En aquest sentit, l’informe és un instrument que servirà en el disseny de les polítiques de foment de la participació i l’associacionisme recollides tant en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya com en la Llei de polítiques de joventut.

Jornades al Palau Robert

L’informe “Participació i implicació política de la joventut catalana” ha estat presentat aquest matí en una jornada al Palau Robert davant d’un públic format per experts en joventut, personal tècnic de joventut de les administracions al càrrec de les àrees de joventut i responsables polítics. Les dades s’han presentat a través de la taula rodona “Com és la joventut catalana d’avui en termes polítics i participatius? Resultats principals de l’Enquesta sobre generacions i participació”, amb la participació de les politòlogues Carol Galais i Berta Barbet i el politòleg Roger Soler-i-Martí, co-autors de l’informe.

Aquest matí també hi ha programat una altre debat al voltant de “Quines polítiques i accions calen per millorar la participació de les noves generacions?”, en la qual hi intervindran la integrant dels Casals de Joves de Catalunya, Ria Dueñas; la membre del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo; el membre de l’associació Juventud Africana Negra, Mamady Kaba, i el doctorand en Dret Internacional del Clima, Dídac Amat.

Per demà, l’Observatori Català de la Joventut també ha programat la ponència “Els perfils polítics i participatius de la joventut catalana”, a càrrec de l’investigador Pau Alarcón; i la taula rodona ”La dretanització de la joventut: mite o realitat?”, on debatran els politòlegs Maria Freixanet i Aleix Martí.