J.M. Vallès proposa un debat responsable sobre els PERMISOS PENITENCIARIS i canvis normatius acompanyats dels recursos necessaris

El conseller de Justícia també proposa aplicar mesures de seguretat, com l'internament, per a interns reincidents en delictes sexuals un cop han complert la pena

query_builder   8 octubre 2004 19:53

event_note Nota de premsa

J.M. Vallès proposa un debat responsable sobre els PERMISOS PENITENCIARIS i canvis normatius acompanyats dels recursos necessaris

El conseller de Justícia també proposa aplicar mesures de seguretat, com l'internament, per a interns reincidents en delictes sexuals un cop han complert la pena

El conseller de Justícia, Josep M. Vallès, proposa un debat responsable i sense precipitacions sobre els permisos penitenciaris amb l’objectiu d’impulsar canvis normatius si s’escauen, però sempre acompanyats dels recursos humans i materials necessaris per a la tasca rehabilitadora dels interns i el seu tractament individualitzat.

Vallès proposa un debat responsable sobre els permisos penitenciaris i canvis normatius acompanyats dels recursos necessaris

El conseller de Justícia, Josep M. Vallès, ha proposat l’inici d’un debat “responsable i sense precipitacions” sobre els permisos penitenciaris a tots els operadors judicials, els legisladors i els polítics amb la finalitat, si s’escau,  d’impulsar canvis normatius però sempre acompanyats dels recursos humans i materials necessaris.

Vallès ha recordat avui que el Reglament Penitenciari no fa distincions entre delictes a l’hora de concedir permisos penitenciaris i ha afegit sobre la possibilitat d’introduir canvis que “és una qüestió a considerar amb atenció perquè, efectivament, pot haver-hi distincions entre uns delictes i uns altres”.

No obstant, ha subratllat que qualsevol canvi ha d’anar precedit entre totes les parts implicades, des de jutges a legisladors, d’un debat “sense precipitacions sobre si cal introduir algunes millores, perquè tot és millorable” ja que “els canvis normatius en calent no acostumen a donar bon resultat ja que, de vegades, empitjoren les coses”.

En la seva opinió, fora ara una “irresponsabilitat” pronunciar-se sobre si un intern condemnat per agressió sexual és recuperable per a la societat donat que “hi ha un debat entre els experts i no existeix una opinió unànim”.

Josep M. Vallès ha afirmat que l’activitat penitenciària “és una activitat complicada que es fa en condicions molt desfavorables i és desconeguda per a la majoria de l’opinió pública” i la seva finalitat és “la reinserció i resocialització dels interns, no el seu apartament definitiu de la societat”.

“El sistema de permisos s’ha de considerar com un pas en aquesta tasca de resocialització i són necessaris”, ha dit el conseller qui ha puntaulitzat que “no es donen a tothom que els demana”.

La concessió d’un permís, ha recordat, és un procés “molt taxat” en el que intervenen les juntes de tractament dels centres penitenciaris i que acaben en els jutges, procés que s’ha seguit en el cas de l’intern de Brians.

Josep M. Vallès ha incidit en què els filtres administratius pels quals les juntes de tractament de les presons informen favorable o desfavorablement als jutges sobre la concessió de permisos “estan resultant efectius” i, prova d’això, és que dels més de 3.500 permisos concedits l’any passat,  més d’ un 97% d’interns el van aprofitar correctament i van complir amb les seves obligacions.

El conseller ha indicat que una proposta a considerar en el cas del reincidents en delictes sexual són les mesures de seguretat previstes en el Codi Penal i que “no s’han posat en pràctica gaire sovint”. En aquest sentit, ha dit que aquestes mesures podrien implicar l’internament d’un intern reincident per a la seva reeducació i tractament especialitzat, un cop l’intern ha complert la seva condemna.

Situació complicada als centres penitenciaris

El conseller de Justícia ha incidit en la complicada situació del sistema penitenciari per la saturació de les presons i manca de recursos humans i materials i ha afegit que es tracta d’un problema que ha d’implicar a tota la societat.

Vallès ha destacat que un 25% del personal penitenciari es dedica en exclusiva al tractament d’interns, però ha afegit que encara seria necessari incrementar-lo, sobretot en la situació d’inflació penitenciària.

Malgrat tot, el conseller ha fet una defensa de la feina dels treballadors penitenciaris que, en la seva opinió, “actuen amb la màxima escrupolositat i professionalitat, encara que no treballen en les condicions òptimes perquè el sistema penitenciari funcioni, tal i com hauria de funcionar”.

Josep M. Vallès ha manifestat que, des del primer dia que va arribar al càrrec, ja va avisar d’aquesta complicada situació penitenciària agreujada “per una normativa penal que ha incrementat la població penitenciària, en ocasions sense massa justificació, i una certa imprevisió de l’administració (catalana) anterior per no crear equipaments necessaris per fer front a aquesta inflació”.

Ha recordat que el Govern ha aprovat un pla d’inversions penitenciàries per “recuperar el temps perdut” a l’hora que revisa el sistema de promoció, selecció i formació del personal penitenciari, però aquest problema, ha remarcat, no és pot solucionar a curt termini.

“No es pot demanar un sistema penitenciari eficient i escatimar-li la provisió dels mitjans personals i materials per a fer front a la seva responsabilitat”, ha assegurat el conseller.

Vallès ha dit que les presons “no són grans contenidors hermètics per posar la gent que no volem veure, si no que són una peça d’un Estat social i democràtic de dret  en el què hem de procurar que persones que han vulnerat les normes de convivència no reincideixin quan surtin al carrer”.

Albert Batlle

D’altra banda, el secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil,  Albert Batlle, també ha proposat avui una reflexió rigorosa i meditada sobre la concessió de permisos penitenciaris a interns.

Batlle creu que, davant casos com el de l’intern que gaudia d’un permís detingut com a presumpte autor de dues policies en pràctiques a L’Hospitalet, “és obligat fer aquesta reflexió” encara que “s’ha de fer amb rigor i amb responsabilitat”.

“Tenim un Codi Penal jove al nostre país, de 1995, i malgrat aquesta joventut, ha experimentat ni més ni menys que 15 modificacions, precedides d’un cert grau d’improvisació”.

El secretari de Serveis Penitenciaris  ha coincidit amb les manifestacions fetes per altres responsables de seguretat, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat, sobre la necessitat de fer aquest procés de reflexió i al que “estem obligats per aquesta responsabilitat que tenim, però demano que aquesta reflexió no es faci a cop de l’impuls inicial que tots sentim davant un crim tan detestable si no amb la responsabilitat que és exigible als legisladors i als polítics que hem d’executar aquesta legislació”.

En la seva opinió, “la reflexió que tenim davant nosaltres és si, davant determinats delictes són especialment impermeables als processos de reinserció. S’ha de dir que tampoc la doctrina es posa d’acord en relació amb aquest tema”.

No obstant, Batlle ha subratllat que “dins dels centres penitenciaris es fa un procés de seguiment individualitzat de conductes especialment perilloses i no hem de renunciar. El concepte d’intern irrecuperable és molt discutible i estem obligats a fer una reflexió sobre un tema sobre el qual, la doctrina, els psicòlegs, els juristes, els psiquiatres no s’han posat d’acord, però és un tema que hem de debatre i analitzar amb profunditat”.

En el cas de l’intern de Brians, Albert Batlle ha explicat que el reclús gaudia d’un permís de sortida que preveu la normativa penitenciària dins del seu procés de reinserció que hagués culminat l’abril de 2005, quan complia definitivament les seves penes.