L’Institut Català de la Dona dóna suport als actes que han organitzat diverses associacions amb motiu de la commemoració, el proper dilluns 24 de maig, del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament.

Amb motiu d’aquesta commemoració, a les 19 hores hi haurà una concentració de dones a la Plaça de Sant Jaume, vestides de negre. Aquesta concentració serà un acte de solidaritat amb les dones que viuen en conflictes armats i contra la guerra, fent especial esment amb les dones de Palestina, Israel, Afganistan, Colòmbia, etc. 

A les 20 hores tindrà lloc a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors (Hospital, 64), una xerrada - debat amb Hala Abuateya, metgessa palestina, sobre "Les pràctiques de les dones per la pau", i Dones x Dones ha emès també un manifest on demana que s’acabi la violència contra les dones arreu del món i s’estableixin ponts de diàleg entre els pobles.

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament ACSUR Las Segovas organitza el curs de formació "La incorporació de la perspectiva de gènere en el treball de les ONGs", que té lloc entre els dies 24 i 27 de maig al Pati Manning (Montalegre, 7).

El curs serà inaugurat el dilluns 24 de maig, a les 18.15 hores, per Mercè Fernández, adjunta a Presidència de l’Institut Català de la Dona.

Aquest curs té com a objectius bàsics promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en el treball diari, en la mateixa estructura de les organitzacions no governamentals i en els projectes de desenvolupament en què treballin, així com sensibilitzar envers la importància de la contribució de les dones al desenvolupament, i la necessitat que siguin considerades com a agents actius en condicions d’igualtat amb els homes, en els diferents processos de desenvolupament.

El curs va dirigit al tècnics/ques responsables de projectes a les ONGs, al voluntariat que treballi a les ONGs com a suport als projectes de desenvolupament i a les persones interessades en la cooperació per al desenvolupament i les relacions de gènere.

Dia internacional

Dia internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament es va començar a celebrar l’any 1982, quan centenars de milers de dones es van organitzar contra les armes nuclears i la cursa d’armament.

Amb motiu de la celebració d’aquest Dia Internacional tindran lloc actes arreu del món, en països tant diversos com Sri Lanka, Holanda, Congo, Austràlia o Israel.

Situació al món

Tot i que en el dret internacional humanitari està establerta la protecció de les dones, tant com a civils com a combatents capturades o ferides, la realitat queda lluny dels convenis de Ginebra de 1949 i els seus dos protocols addicionals de 1977.

Més de 170 països formen part de la Convenció per a l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra les Dones i el seu Protocol Opcional, i el 1998 es va adoptar l’Estatut de la Cort Penal Internacional, que li dóna poder per jutjar crims com la violació, l’esclavitud sexual, la prostitució forçosa i l’embaràs forçós.

Durant els conflictes armats l’atac als drets humans de les dones (assassinat, violació, esclavitud sexual i embaràs forçat) s’utilitza com a arma de guerra. Un altre dels efectes és el desplaçament de la població.

Segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), hi ha aproximadament 50 milions de persones desplaçades a tot el món, bé siguin refugiades que han buscat la seva seguretat en un altre país o bé desplaçades dins del seu mateix estat. Un 75-89% són dones i infants, fet que significa prop de 40 milions de persones.

La majoria de les persones abandonen la seva llar a causa de la guerra i el percentatge de víctimes civils en conflictes bèlics ha pujat en les últimes dècades del 5% a més del 90%. Un 80% de les baixes per armes de foc són dones i infants, superant de lluny el nombre de baixes militars.

En els conflictes armats les dones estan sotmeses a abusos sexuals generalitzats. A Bòsnia i a Ruanda la violència es va convertir en arma de guerra. Més de 200.00 dones musulmanes van ser violades a Bòsnia en només un any, el 1993, i en el genocidi de 1994 a Ruanda, entre 250.000 i 500.000 dones van ser violades, en un ús sistemàtic de la violació com a arma de guerra. 10 anys més tard, el 70% d’aquestes dones tenen el SIDA i no tenen accés a medicaments. A més, les seves comunitats les discriminen i estan estigmatitzades, i en moltes ocasions no tenen mitjans per subsistir ni per alimentar les seves famílies.

Altres exemples de la situació de les dones en països en conflicte es troben a Irak, Colòmbia, Afganistan.

Segons la Lliga de Dones Iraquianes, entre l’abril i l’agost de 2003, més de 400 dones van ser segrestades, violades, i en ocasions, venudes.

A Colombia, entre juliol de 2001 i juny de 2002, 445 dones van perdre la vida a causa de la violència sòcio-política, de les quals 415 van morir fora de combat, és a dir, al carrer, a casa seva o a la feina.

Després del final del règim talibà, el novembre de 2001, les dones afganeses continuen patint violència, moltes vegades amb el suport actiu o la complicitat passiva d’agents estatals, grups armats, famílies i comunitats.

Barcelona, 20 de maig de 2004