El Govern de la Generalitat, a proposta del Departament de Justícia, ha concedit avui el Premi Justícia de Catalunya a l’ex Síndic de Greuges, Anton Cañellas, per la seva trajectòria en defensa de les llibertats i de les institucions democràtiques que l’han convertit en un referent per a la societat.
Cañellas també ha estat mereixedor de la més alta distinció que la Generalitat atorga en l’àmbit jurídic per la seva incansable tasca cívica, política i jurídica en defensa dels drets de la ciutadania.
El Premi Justícia de Catalunya, instaurat el 2003, té la finalitat de fomentar i reconèixer les iniciatives, actuacions, estudis i propostes que suposin una millora considerable del dret català i de la justícia a Catalunya.
L’any passat van ser guardonats amb aquest premi el catedràtic de Dret Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer, l’ex-magistrat del TSJC Lluis Puig Ferriol i el Consell de Col•legis d’Advocats de Catalunya, que va commemorar els seus 25 anys d’existència.
BIOGRAFIA D’ANTON CAÑELLAS I BALCELLS
Nascut a Barcelona, l’any 1923.
Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. L’any 1947 va intervenir en la fundació de les Joventuts Democràtiques de Catalunya i, més tard, en la creació de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i del Centre d’Estudis Europeus. També va ser secretari i president de l’Associació de les Nacions Unides.
Va ser diputat al Congrés en dues ocasions, el 1977 en les Corts Constituents i el 1979. Va formar part de la Delegació de Parlamentaris de Catalunya encarregada de redactar l’Estatut d’Autonomia i l’any 1980 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya, el qual el va nomenar senador, fins l’any 1984.
Després d’aquesta activitat política, el 1985 va ser nomenat president del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant els onze anys al capdavant de la Sindicatura (febrer 1993–juny 2004), va impulsar la projecció internacional de la institució i va potenciar el paper dels anomenats “ombudsman” regionals.
Va ser president de l’Institut Europeu de l’Ombudsman (2000-2002) i vice-president de la Federació Iberoamericana de l’Ombudsman (FIO) durant els anys 1999-2001.
Els contactes internacionals el van portar a organitzar a Barcelona la primera trobada d’ombudsman regionals de la Unió Europea el 1997 i la primera taula rodona d’ombudsnman regionals d’Europa al juliol del 2004 juntament amb el Consell d’Europa.
Amb el Defensor del Poble i el Col•legi d’Advocats de Madrid va posar en marxa un programa de cooperació a la zona dels Balcans.
També durant el seu mandat es va designar la figura de l’adjunt per a la defensa dels drets dels infants i es van començar a fer els desplaçaments fora de la seu i anar atendre els ciutadans a diferents localitats catalanes.