- La Fundació Rocamora acollirà una exposició sobre la vida de la mecenes, en col·laboració amb el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona
L’Any Llorach, amb què es vol commemorar el 150è aniversari del naixement d’Isabel Llorach, personalitat de la burgesia catalana molt influent entre els cercles culturals barcelonins del primer terç del segle XX, ha celebrat el seu acte central. L’Any Llorach vol reivindicar la seva tasca de mecenatge i compromís amb la cultura en una societat en què el paper de les dones era totalment minoritzat.
L’acte, celebrat a l’Ateneu Barcelonès, ha comptat amb la participació del director general de Promoció Cultural i Biblioteques, Xavier Fina. S’hi ha celebrat una taula rodona formada pel periodista Rafa Burgos; l’escriptor i descendent de Llorach, Xavier Baladia; el president de la Fundació Rocamora, Eduard Rocamora; la doctora en Història de l’Art i professora de la UAB, Laia Soler, i la comissària de l’any, Núria Llorach.
Entre els esdeveniments destacats de la commemoració, l’any vinent la Fundació Rocamora acollirà una exposició sobre la vida de la mecenes, en col·laboració amb el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, Isabel Llorach també formarà part de l’exposició que organitzarà el Palau de la Música Catalana sota el títol "Mecenatge, motor de cultura". La inauguració serà el dimarts 11 de febrer de 2025 i s’acabarà el 30 de juny de 2025. També el Palau de la Música Catalana dedicarà un dels seus concerts de temporada a la mecenes. Serà el dilluns 3 de març amb la soprano Marta Matheu acompanyada pel pianista Andreu Gallén amb De las “Tonadillas” a la cançó de “revista”
La programació d’actes es pot seguir a la pàgina web oficial de l’any.
Entre els actes destacats de l’any Llorach que ja s’han portat a terme, hi ha conferències amb els Amics dels Museus o amb col·laboració amb Cementiris de Barcelona per part de l’historiador Rafa Burgos.
Isabel Llorach (1874-1954)
Pionera pel seu temps, Isabel Llorach va ser una figura clau per la vida cultural i social barcelonina. Llorach pertanyia a la classe benestant i va rebre una educació privilegiada que li va permetre viatjar a l’estranger i gaudir d’una llibertat inusual per a les dones de l’època.
Va ser precursora d'un nou rol femení, incidint de manera activa a situar la ciutat de Barcelona com una capital cultural. Aquesta nova manera de viure començava a ser possible per a les dones de la burgesia adinerada i culta europea; tot i que a Catalunya no es desplegaria fins a la dècada dels seixanta.
Llorach va acostar cercles benestants a intel·lectuals i artistes més propers a les noves tendències amb una eficient tasca com a promotora i mecenes cultural. Va ser al capdavant de gran nombre d’iniciatives i projectes especialment en el món de les arts escèniques i la música, com els Amics dels Museus o el Conferentia Club, entre d’altres.
