En primer lloc, es pot definir el dret de superfície com el dret sobre una finca aliena, que atribueix temporalment la propietat de les construccions o de les plantacions que hi estiguin incloses. La seva finalitat es convertir parts integrants de la finca aliena en objectes de dret independents.En relació als aprofitament agraris i forestals, la llei permet donar una solució a figures jurídiques controvertides com la ’rabassa morta’, entesa com aquell contracte en virtut del qual el propietari del sòl cedeix el seu ús per plantar vinyes pel temps que visquin els primers ceps plantats, a canvi d’una renta o pensió anual a càrrec del cessionari, en fruits o en diner, regulant-ne la transmissió o alienació, ja sigui a títol onerós o gratuït.Pel que fa a la servitud podem dir que és el dret que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d’una altra, que és la dominant, i pot consistir en l’atorgament a la finca dominant d’un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats de la persona titular de la finca servent.Pel que fa a l’ultima figura, els drets d’adquisició voluntària de béns, aquests poden ser:- Dret d’opció, que atorga al seu titular la facultat d’adquisició, onerosa o gratuïta, dins el termini establert.- Dret de tempteig, que atorga al seu titular la facultat d’adquisició preferent, en les alienacions oneroses en les quals el titular del dret pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent.Aquesta regulació, juntament amb d’altres anteriors, podran formar part del futur Codi Civil de Catalunya.