1. La secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Elena Pérez, ha comparegut a la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica per informar sobre diferents àmbits de la política penitenciària
  2. Pérez ha destacat que no s’ha produït cap suïcidi després de posar en marxa el Pla de xoc de prevenció del suïcidi
  3. Les persones internes amb delictes de sang no tindran destinacions laborals en espais d’especial risc com ara la cuina i la fusteria

La secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Elena Pérez, ha comparegut aquest matí davant la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del Parlament, a petició de diferents grups polítics, per informar sobre la investigació interna oberta arran de les protestes en els centres penitenciaris que van bloquejar algunes presons, la situació de les contencions mecàniques i els suïcidis, i la Circular 2/20224 sobre l’accés de les persones internes al treball remunerat.

Reducció de les contencions mecàniques

Elena Pérez ha explicat que les contencions mecàniques aplicades en els centres penitenciaris catalans s’han reduït considerablement el darrer any. Així, les contencions practicades l’any 2024 (659) han baixat un 26 % respecte del 2023 (923) i, especialment, després de l’increment produït l’any 2022, quan es va arribar a 960 contencions.

La secretària també ha destacat una altra dada que ha evolucionat positivament: la ràtio d’aplicació de contencions mecàniques sobre la població penitenciària. Així, les contencions es van aplicar en un 2,94 % d’una població de 14.036 interns que van passar per les presons catalanes l’any 2024, mentre que aquesta ràtio va ser del 4,87 % de la població existent l’any 2023: 13.203 persones internes.

Pérez ha explicat que l’aplicació de mitjans coercitius és una mesura de prevenció, però que “cal abordar les conductes inadaptades des de les causes que les originen”. És per això que “és fonamental un enfocament integral que no sigui només reactiu —ha dit la secretària—, sinó que impliqui una acció preventiva per intervenir en les causes de la violència i poder reduir les conductes agressives”.

La secretària ha explicat també que “la clau per reduir les contencions mecàniques és la implementació d’estratègies preventives i altres alternatives entre les quals s’inclouen els espais de desescalada (entorns per tranquil·litzar-se), mitjans alternatius de contenció (mètodes menys invasius)i criteris d’exclusió (aplicació de la contenció mecànica com a últim recurs)”.

Arxiu de la investigació interna en relació amb el bloqueig d’algunes presons

Pérez ha informat que la informació reservada, que es va obrir per investigar les afectacions que es van produir a partir del dia 14 de març en alguns centres penitenciaris arran de la mort de la treballadora de Mas d’Enric Núria López a mans d’un intern del centre, la va arxivar en data 4 de juliol de 2024 l’anterior secretari sectorial.

L’arxiu conclou que a partir del 14 de març es van produir una sèrie de convocatòries a les xarxes socials i mitjans no oficials que demanaven “tancar els centres penitenciaris”, és a dir, impedir el seu accés a funcionaris i treballadors. La secretària també ha explicat que l’autoritat laboral competent va informar que “no tenia cap comunicació ni s’havia dictat cap ordre de serveis mínims, ni de cessament temporal, col·lectiu i concertat de la prestació de treball ni del dret de manifestació”.

L’expedient constata que es van succeir els bloquejos en l’accés a diferents presons i que el 15, 16 i 18 de març van ser els dies de més impacte amb barricades de foc en alguns accessos. Aquests fets van interrompre el normal funcionament del servei públic penitenciari donat que més d’un miler de funcionaris no van poder prestar els seus serveis.

Els centres més afectats van ser el centres penitenciaris Quatre Camins, Joves, Ponent, Lledoners, Puig de les Basses, Brians 1 i 2, Dones de Barcelona, Obert de Lleida i Mas d’Enric. En alguns casos es van adoptar mesures immediates com el tancament temporal de les cel·les per garantir la seguretat, fet que va afectar la rutina dels interns (serveis, tallers, comunicacions i sortides no urgents).

Esforç i implicació dels professionals

La secretària sectorial, que ha destacat “l’extraordinari esforç de les direccions dels centres, els equips directius i professionals diversos que van treballar en condicions molt difícils per garantir la seguretat i els drets bàsics de les persones internes i els professionals presents”. Pérez ha estat categòrica: “La resposta de l’Administració va ser la més adequada a les circumstàncies, prioritzant la seguretat i els drets de les persones internes i els professionals penitenciaris.

Les persones internes amb delictes de sang no tindran destinacions laborals en espais de risc

En relació amb l’accés de les persones internes al treball dins dels centres penitenciaris, la secretària ha informat que la Circular 2/2024, vigent des del 16 de setembre de 2024, regula el procediment d’accés, suspensió i extinció de la relació laboral especial penitenciària als centres de Catalunya. Segons Pérez, la Circular “introdueix canvis respecte de normatives anteriors, amb l’objectiu de millorar els requisits per accedir a llocs de treball considerats d'especial risc per a la seguretat dels centres”. La norma estableix uns requisits comuns per a tots els llocs de treball, diferenciant uns requisits específics addicionals per aquells llocs considerats d’especial risc per a la seguretat, com ara les cuines, les fusteries o altres espais que impliquin l’ús d’eines específiques.

Pérez ha explicat que per garantir la correcta aplicació de la norma es requereix un període d’adaptació del procediment a tots els centres i l’establiment de criteris clars i homogenis. La secretària també ha assenyalat que “estan estudiant alguns criteris d’interpretació i aplicació de la Circular, com la priorització i la preferència en l’assignació d’una nova destinació laboral per a aquells interns que hagin de ser reassignats en aplicació dels nous criteris” per evitar qualsevol perjudici a les persones afectades per aquests canvis.

Després d’aquest punt de la seva intervenció, Pérez ha anunciat que en els pròxims mesos es valorarà l’impacte de la Circular per adoptar les mesures necessàries, prioritzant la seguretat dels centres penitenciaris. La secretària ha recordat que “la Circular no limita l’accés al treball, sinó als llocs considerats d’especial risc per a la seguretat dels centres”. En aquest sentit, ha destacat que la norma “preserva el dret al treball de totes les persones internes i té com a objectiu incrementar l’oferta laboral, conjugant els perfils professionals i els criteris de seguretat dels diferents tallers i destinacions dins els centres penitenciaris”.

Després de la posada en marxa del Pla de xoc no s’han produït més suïcidis

Després que el mes d’octubre es produís la posada en marxa del Pla de xoc per prevenir suïcidis, no s’ha produït cap mort per suïcidi dins dels centres penitenciaris. Aquest Pla, desenvolupat conjuntament amb el Departament de Salut, inclou deu accions, entre les quals destaquen: la creació d’una taula permanent de prevenció de suïcidis a cada centre; la participació activa de les persones internes en la detecció de riscos entre companys; l’habilitació d’espais preventius; la intervenció intensiva en els departaments de règim tancat, i la restricció de l’accés a mitjans i estris de risc. L’any passat es van produir onze suïcidis a les presons catalanes.

Pérez, que s’ha mostrat molt prudent respecte del fet que no s’hagi produït cap suïcidi des de l’entrada en funcionament del Pla de xoc, ha recordat que la prevenció del suïcidi és una de les prioritats de la Secretaria i ha afirmat: Prioritzarem l’abordatge de la prevenció del suïcidi a la presó, ja que es tracta d’un fenomen de màxima complexitat, com ho és també en l’entorn comunitari”. La secretària ha afegit que “la major incidència a la institució penitenciària s’amplifica per les especials circumstàncies de privació de llibertat, la concentració de risc de les persones internes i les condicions ambientals de l’internament”. Finalment, ha recordat que les persones vulnerables abans del seu ingrés a presó es veuen exposades a un seguit de factors que poden incrementar el risc de suïcidi.

4  

Imatges

La secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Elena Pérez, en un moment de la seva intervenció, acompanyada pel director general d'Afers Penitenciaris, José M. Montero

La secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Elena Pérez, en un moment de la seva intervenció, acompanyada pel director general d'Afers Penitenciaris, José M. Montero 238969

Elena Pérez en un moment de la Compareixença

Elena Pérez en un moment de la Compareixença 238359

Elena Pérez en un altre moment de la seva intervenció a la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica

Elena Pérez en un altre moment de la seva intervenció a la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica 241467

Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica

Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica 292290