Philippe Busquin, comissionat europeu de Recerca, ha afirmat aquest matí que caldran 600.000 investigadors a Europa d’aquí al 2010, si es compleixen els objectius d’arribar al 3% de despesa en recerca respecte al PIB. Segon Busquin, per aconseguir-ho cal que els Estats europeus dediquin els seus esforços a col·laborar entre ells i no a competir. El dirigent europeu ha participat aquest matí en la “Jornada sobre l’Àrea de Recerca i l’Espai d’Educació Superior. Construint l’Europa del Coneixement des de Catalunya”, organitzada pel DURSI, que s’ha fet a l’Auditori del Palau de la Generalitat. La conferència de Busquin ha portat per títol “La convergència dels espais europeus de recerca i d’ensenyament superior”.
A continuació el conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, ha fet una ponència que titulada “Construint l’Europa del coneixement des de Catalunya: els projectes de la Generalitat”. El conseller ha explicat els eixos de la política del DURSI i les seves propostes per homologar el sistema universitari i de recerca català als objectius europeus. Mas-Colell ha demanat que es transmetin missatges positius al jovent en matèria de recerca, perquè el futur està obert i en un moment expansiu.
Finalment, Antoni Oliva, director de la CIRIT, ha llegit les conclusions de la Jornada, que han estat aquestes.
1- Cal que esdevinguem excel·lents en dos camps indissociables: l’educació i la formació, d’una banda i la recerca, innovació i explotació dels resultats, d’una altra.
2- Cal invertir més en recerca. La despesa conjunta en ensenyament superior i recerca a Europa és del 3% del PIB, mentre que als Estats Units és del 5%.
3- Cal coordinar millor la política europea amb les dels Estats membres i construir un autèntic Espai Europeu, seguint ens acords de Lisboa 2000 i Bolonya 1999.
4- La reunió d’avui a Berlín és de gran importància per rellançar l’Espai Europeu de Recerca i d’Ensenyament Superior.
5- La necessitat d’unir els dos espais i els mecanismes per fer-ho ha dut la Comissió Europea a crear un grup d’experts per reflexionar-hi. Hi participen Emilio Fontela, Josep Maria Vilalta i Carles Solà.
6- Les universitats juguen un paper clau perquè se situen en la cruïlla de l’educació, la recerca i la innovació.
7- Tal com ha dit la Comissió, un terç dels europeus treballen en sectors d’alta intensitat en coneixement. Les universitats, doncs, contribueixen a reforçar la competitivitat de l’economia europea mitjançant la formació dels professionals necessaris.
8- Les universitats juguen també un paper central en la recerca: utilitzen, més o menys, un terç dels investigadors europeus (55% en el cas d’Espanya). Són també responsables del 80% de la recerca fonamental. En aquest sentit, el projecte anunciat per Philippe Busquin de reforçar la recerca fonamental en el VII Programa Marc mitjançant la possible creació d’un Consell Europeu de Recerca és molt important.
9- Per assolir la despesa del 3% del PIB en recerca, fixat a Barcelona, caldran centenars de milers de nous investigadors d’aquí al 2010. La formació d’aquests nous investigadors és una tasca que correspon a les universitats mitjançant un bons programes de doctorat.
10- Per jugar tots aquests papers, les universitats europees s’han d’adaptar i ser mundialment competitives. Això significa augmentar la transferència de tecnologia i la creació d’spin-offs i demana canvis en alguns temes, com el finançament, l’estructura i el funcionament.
11- La diversitat de les universitats europees un reflex de la diversitat de cultures. És una riquesa i un avantatge. Bolonya no vol canviar aquesta diversitat fèrtil per una uniformitat estèril.
12- És indispensable de fer arribar el coneixement de la ciència als ciutadans. És la societat qui ha d’impulsar la ciència.
13- S’ha de reforçar la dimensió regional dels dos espais europeus i la cooperació interregional. Es prou sabut que les universitats juguen un paper fonamental en el desenvolupament regional i local.
