Catalunya, només superada per Suècia, i en el mateix grup que Finlàndia, Dinamarca o Àustria és un dels països líders a la Unió Europea en la relació d’oferta de serveis via Internet per part de les administracions i l’ús que en fan els seus ciutadans.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’Enquesta sobre l’adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’Administració local 2003 (http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/observatori/estadistiques.htm), realitzada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i el Consorci LOCALRET.
Dels 946 ajuntaments del nostre país, n’han contestat l’enquesta 457, que representen el 82,9 % de la població.
Per situar quin és el nivell d’oferta de serveis en línia que té Catalunya s’ha seguit la metodologia del Web Based Survey de la Comissió Europea que pondera el nivell de distribució electrònica de vint serveis bàsics definits per la pròpia CE i que en el cas del Principat es reparteixen entre l’administració estatal, la Generalitat i els ajuntaments.
Els nivells d’interactivitat dels serveis de l’administració amb el ciutadà a través d’Internet han estat fixats per la CE al programa eEurope 2005 de la manera següent:
• Nivell 1: informació en línia dels serveis públics. • Nivell 2: interacció en una direcció, descàrrega de formularis. • Nivell 3: interacció en dues direccions, processament de formularis. • Nivell 4: transacció completa del tràmit: pagament (si cal), presa de decisions, etc.
La situació de Catalunya dins d’aquesta comparativa està per sobre de la mitjana europea atès que hi ha serveis que dóna la Generalitat que tenen nivell 4, com per exemple la prestació econòmica per infant a càrrec per a les famílies amb mainada menor de 3 anys o la concessió d’ajuts i beques, entre altres.
L’indicador sintètic, que relaciona el nivell de sofisticació que hi ha a Catalunya per als vint serveis bàsics del Web Based Survey amb l’ús que en fan els ciutadans descarregant formularis a nivell 2 a partir de les dades d’EUROSTAT i de la pròpia enquesta pel que fa a la dada de Catalunya, és del 78 %, per sobre de la mitjana europea que frega el 70%.
En aquest sentit cal dir, però, que si dels vint serveis s’extreuen només els dos que ofereix l’administració local com són l’empadronament i el permís d’obres, els índexs sintètics es situen en el 41% i el 37%, respectivament, per sota doncs de països com Àustria, Finlàndia, Dinamarca o Holanda, entre altres.
Creix la interacció entre els ciutadans i les administracions catalanes.
La interacció en què el ciutadà descarrega formularis i també els retorna complimentats a l’administració (nivell 3) ha augmentat més del doble entre 2002 i 2003. Dels vint serveis bàsics definits per la CE, els serveis en línia que més ajuntaments catalans tenen de nivell 2 són llicències d’obres i pagament d’impostos i taxes.
De nivell 4, cal destacar els serveis de “pagament d’impostos i taxes” i “participació ciutadana”, tot i que aquest darrer no s’inclou a la llista dels vint serveis bàsics i que hi ha molt pocs ajuntaments que els ofereixin a través d’Internet.
Hi ha pocs ajuntaments que disposin de serveis de nivells 3 i 4, un 14,4% i un 8,2%, respectivament. Aquests ajuntaments són pràcticament sempre els de municipis de més de 50.000 habitants.
Per aquesta raó, és convenient analitzar quin percentatge de població pot accedir a aquests serveis i no tant quin percentatge d’ajuntaments els ofereix. Per exemple, es pot observar que un percentatge molt elevat de ciutadans, concretament un 48%, pot pagar algun impost al seu ajuntament a través del web, el 40% de la població pot tramitar en línia l’empadronament i el 29% la llicència d’obres. Tots tres tràmits en els nivells 3 i 4.
Les TIC als ajuntaments
Pràcticament tots els ajuntaments tenen connexió a Internet (95,5%), percentatge que ha experimentat un increment de sis punts respecte de 2002.
Entre les dades més destacades un 51,8% dels ajuntaments del país tenen accés a Internet amb banda ampla i un 56,3% web propi.
És important veure l’evolució que ha experimentat la tipologia del web als ajuntaments entre 2002 i 2003 ja que tendeixen a desaparèixer els webs estàtics i solament informatius a favor dels webs interactius amb serveis. Així els webs dinàmics, actualitzats un mínim d’un cop per setmana ja arriba al 42,5% del total i la interacció amb els ciutadans es triplica i l’any passat el percentatge ja arribava al 27,8%.
L’accés a la xarxa d’alta velocitat està implantat a pràcticament tots els ajuntaments de més de 5.000 habitants, concretament un 85%, percentatge que arriba al 95% en ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants i el 100% en les de més de 50.000.
El creixement de la banda ampla als municipis petits ha estat espectacular entre el 2002 i el 2003, i ja tenen banda ampla el 33% dels de menys de 1.000 habitants i el 65% dels de 1.000 a 5.000 habitants. En el conjunt d’ajuntaments el nombre d’ordinadors per cada 100 treballadors ha augmentat de 48 a 75 entre 2001 i 2003. Pel que fa al nivell de connexió a Internet d’aquests ordinadors, es pot afirmar que el 84% estan connectats a la xarxa.
e-Participació
Gairebé tres quartes parts dels ajuntaments permeten e-Participació mitjançant fòrums i bústies electròniques, i també a dia d’avui és un estàndard que es disposi de bústia de queixes/suggeriments amb el compromís de resposta electrònica- normalment en un termini màxim de 10 dies, i amb telèfon de contacte per a aclariments. Un 10% dels ajuntaments permetin interactuar amb els seus càrrecs electes.
Entrebancs i avantatges
L’informe també recull les opinions dels ajuntaments sobre les principals barreres que impedeixen un desenvolupament encara més gran en la seva digitalització. En aquest sentit les dos respostes més repetides es refereixen a la manca de recursos econòmics i a la manca de solucions públiques comunes.
Amb tot, els municipis també destaquen que el procés que estan experimentant els ajuda a simplificar les rutines de treball molt i millorar els temps de resposta al ciutadà.
