- El saldo migratori amb l’estranger va ser positiu a 3 de cada 4 municipis
- Les defuncions van superar els naixements a totes les comarques menys al Gironès
La població resident a Catalunya va augmentar en 110.268 habitants durant l’any 2023, segons els resultats definitius de les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La migració amb l’estranger va ser el principal component del creixement de la població el 2023 (126.804 persones). En canvi, el creixement natural va ser de ‑13.445 persones (54.217 naixements menys 67.662 defuncions) i el saldo migratori amb la resta d’Espanya de ‑5.171 persones.
En termes relatius, l’any 2023 la població va créixer un 13,9 per cada mil habitants, com a resultat d’un creixement migratori del 15,3‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del ‑1,7‰. És el segon creixement més intens dels darrers 15 anys, després del registrat el 2022 (140.140 habitants).
La població resident a Catalunya era de 8.012.231 persones a 1 de gener de 2024, si bé l’Idescat va anunciar que Catalunya havia assolit els 8.067.454 habitants a 1 de juliol de 2024 del 2024, amb una dada provisional avançada. Les estimacions que avui es difonen donen a conèixer els components del creixement de la població de l’any 2023 (naixements, defuncions i moviments migratoris) de Catalunya, províncies, àmbits del Pla territorial, comarques i municipis.
L’any 2023 la població va créixer a 620 municipis, va disminuir a 301 i es va mantenir a 26
Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement relatiu van ser Mont-roig del Camp (36,1‰), Calafell (35,0‰) i Cunit (32,5‰), i els de menor creixement van ser Martorell (‑5,6‰), l’Escala (‑4,3‰) i Ripoll (‑4,2‰).
El saldo migratori amb l’estranger ha estat positiu en 723 municipis, negatiu en 144 i nul en 80 municipis. Dels municipis amb 10.000 habitants o més, els que registren majors saldos migratoris amb l’estranger són Barcelona (45.402), l’Hospitalet de Llobregat (8.318) i Tarragona (3.169), mentre que els tenen menors saldos migratoris amb l’estranger són l’Escala (‑76), Sant Quirze del Vallès (‑3) i Lliçà d’Amunt (22).
El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu a 527 municipis, negatiu a 390 i nul a 30 municipis. Els municipis de 10.000 habitants o més amb majors saldos migratoris interns són Sabadell (955), Vilanova i la Geltrú (689) i Terrassa (535), mentre que els de menors saldos migratoris interns són Barcelona (‑11.553), l’Hospitalet de Llobregat (‑2.682) i Badalona (‑697).
El nombre de defuncions de Catalunya ha estat superior al de naixements per sisè any consecutiu, seguint la tendència iniciada el 2018. El creixement natural (naixements menys defuncions) ha estat positiu en 185 municipis, negatiu en 674 i nul en 88 municipis. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement natural han estat Sant Cugat del Vallès (164), Salt (135) i Vic (106) i els de menor creixement han estat Barcelona (‑4.085), Sabadell (‑229) i Reus (‑215).
El Solsonès, el Baix Penedès i el Gironès van ser les comarques amb majors creixements relatius
L’any 2023 la població va augmentar en 38 comarques i a Aran, i va disminuir a 4 comarques. Cal tenir en compte que els resultats del Solsonès i la Segarra estan afectats pel canvi d’adscripció comarcal dels municipis de Torà i Biosca, de la mateixa manera que els d’Osona estan afectats per la creació del Lluçanès. El Solsonès (104,8‰), el Baix Penedès (22,6‰) i el Gironès (19,4‰) van ser les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, la Segarra (‑56,3‰), Osona (‑21,5‰), la Terra Alta (‑2,4‰) i el Pallars Jussà (‑1,9‰) van perdre població. Si no es tenen en compte els canvis territorials de 2023, la Segarra i Osona tindrien creixements de signe positiu i el Solsonès no estaria entre les comarques amb més creixement.
El saldo migratori amb l’estranger va ser positiu a totes les comarques i a Aran. El Barcelonès és la comarca que va presentar el saldo més gran (59.791 persones), seguida del Vallès Occidental (10.574), el Baix Llobregat (9.323) i el Tarragonès (4.843). Les comarques amb menor saldo migratori amb l’estranger van ser l’Alta Ribagorça (36), el Lluçanès (41) i el Pallars Sobirà (88).
El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) va ser positiu a 29 comarques, encapçalades pel Maresme (1.819), el Vallès Oriental (1.421) i el Baix Penedès (1.203). Entre les comarques que van registrar un saldo migratori interior negatiu va destacar el Barcelonès (‑15.780) pel volum de sortides netes cap a la resta de Catalunya i la resta d’Espanya.
El creixement natural (naixements menys defuncions) només va ser positiu a una comarca, el Gironès (222). En canvi, el creixement natural va ser negatiu a 41 comarques i a Aran, i els valors més alts els van presentar el Barcelonès (‑4.288), el Maresme (‑1.326) i el Baix Llobregat (‑1.274).
Estructura per edats
El percentatge de població de 0 a 15 anys continua disminuint com a conseqüència de la baixa natalitat i ha passat del 15,2% el 2023 al 14,9% el 2024. El Gironès (17,4%), el Pla de l’Estany (17,0%) i la Segarra (16,5%) són les comarques amb major percentatge de població jove. En canvi, el Priorat (11,8%), el Pallars Sobirà (12,3%) i el Pallars Jussà (12,4%) són les comarques on el percentatge és menor.
El pes de la població de 16 a 64 anys ha augmentat del 65,4% al 65,6% com a conseqüència de la migració. Aran (70,3%), la Cerdanya (67,5%) i l’Alta Ribagorça (66,7%) són els territoris amb major percentatge de població adulta. En canvi, la Terra Alta (58,7%), les Garrigues (60,6%) i el Ripollès (61,0%) són les comarques on el percentatge és menor.
El pes de la població de 65 anys o més ha augmentat del 19,4% al 19,5% com a conseqüència de l’envelliment, que presenta diferències importants en el territori. En 8 comarques, almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta (28,8%), el Priorat (26,4%), el Ripollès (25,9%), les Garrigues i la Ribera d’Ebre (25,8%), el Pallars Jussà (25,7%), el Berguedà (25,2%) i el Lluçanès (25,1%). En canvi, les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més són el Gironès (16,2%), Aran (16,8%) i la Segarra (17,6%).
La població centenària a 1 de gener de 2024 era de 2.698 persones, de les quals 414 eren homes i 2.284 dones. Per edats, hi havia 1.114 persones amb 100 anys, 686 amb 101 anys, 403 amb 102 anys, 233 amb 103 anys, 117 amb 104 anys i 145 amb 105 anys o més. Barcelona és el municipi amb major nombre de centenaris (881), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (66) i Sabadell (62).
Podeu consultar la infografia d'aquesta estadística a EP2024 Infografia
