L’actuació de desdoblament s’ha fet utilitzant parcialment el propi traçat anterior de la C-16 i parcialment mitjançant trams en variant. La longitud total del tram entre Balsareny i Puig-reig és de 8,1 quilòmetres, dels quals 1,2 corresponen al traçat en variant.

La via desdoblada s’ha construït amb dos carrils de tres metres i mig, vorals exteriors de dos metres i mig, un voral interior d’un metre i mig, i una mitjana de separació de dos metres. Aquestes característiques asseguren la màxima seguretat, funcionalitat i eficiència de la via.

El tram de la C-16 entre Balsareny i Puig-reig s’inicia a l’enllaç de Balsareny Sud. En aquest punt comença la variant de Balsareny, mitjançant un pas inferior i una rotonda. La nova carretera segueix el traçat de l’anterior variant, llevat d’un tram d’un quilòmetre aproximadament, on es rectifica el traçat sinuós de l’antiga carretera. La variant finalitza a l’enllaç de Balsareny Nord, del mateix tipus que el Balsareny Sud. L’enllaç nord permet mantenir tots els moviments d’entrada i sortida en sentit Manresa-Barcelona i connecta amb la carretera BP-4313, que va cap a Súria.

Un cop passada la variant de Balsareny, la nova carretera desdoblada s’adequa al màxim al traçat anterior, tot i que rectifica un total de 5 corbes en forma de “S”, incrementant així la seguretat i l’eficiència de la via.

Arribant a la variant de Navàs, se substitueix l’anterior enllaç per un de nou, en forma de diamant, que permet realitzar tots els moviments, tant direcció Barcelona com direcció Berga.

El desdoblament de la variant de Navàs se superposa al traçat anterior. Tanmateix es rectifica l’enllaç de Navàs Centre i es converteix en una rotonda. Aquest nou enllaç també permet la connexió amb la carretera BV-4235, que va cap a Serrateix. Al final de la variant de Navàs s’ha eixamplat un pas inferior que permet l’accés des de Berga cap a Navàs esdevenint així el semienllaç de Navàs Nord.

La traça de la C-16 continua cap a l’Ametlla de Merola sobreposada a l’anterior; però un cop passada aquesta població la nova carretera se separa de l’anterior acostant-se més al Llobregat. El nou traçat discorre en variant durant 1.200 metres. Així es corregeix l’anomenant “revolt de la Granota”. Aquest tram en variant finalitza a l’enllaç de l’Ametlla de Merola, que s’ha resolt mitjançant un pas inferior i una rotonda. Aquesta solució permet els moviments Berga-Navàs i Navàs-Berga. Així es completa el semienllaç a Navàs permetent tots els moviments. Cal destacar també que per salvar el curs de la Riera de Merola s’ha construït un viaducte de 72,5 metres de longitud.

Actuacions a la C-16

Per tal de completar el seu desdoblament i millorar la seva capacitat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat està impulsant diferents actuacions a la C-16:

1.- Sallent–Puig-reig: el dia 5 de març es posa en servei el tram comprès entre  Balsareny i Puig-reig. El primer tram entre Sallent i Balsareny es va posar en servei  a l’octubre de 2003.

2.- Puig-reig–Berga: actualment les obres ja estan adjudicades.

3.-Berga–Túnel del Cadí: actualment en fase de redacció de l’estudi previ.

La C-16 entre Sallent i el Berguedà sud

La C-16 permet una comunicació òptima de les comarques del Berguedà i el Bages ja que serveix de suport bàsic als moviments locals i a la circulació intercomarcal.

A nivell de Catalunya, la C-16 es considera un eix vertebrador mar–muntanya que comunica les comarques de l’interior amb la costa catalana, i en concret amb les comarques de l’entorn metropolità de Barcelona.

L’Eix del Llobregat també forma part de l’itinerari Barcelona–Tolosa de Llenguadoc-París i s’integra  a la Xarxa de Carreteres d’interès comunitari segons l’acord de Ginebra de 1985. Així mateix esdevé una de les principals vies a nivell europeu que permet la comunicació de les costes mediterrània i atlàntica. 

És per tot això que per al Govern de Catalunya aquesta via esdevé una infraestructura estratègica per al reequilibri territorial i socioeconòmic. 

El desdoblament de l’Eix del Llobregat optimitzarà la seva funcionalitat amb un augment de la seva capacitat i una millora del seu nivell de servei, seguint criteris de sostenibilitat mediambiental i integració en l’entorn.