El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha donat l’impuls definitiu a l’Observatori de la Mobilitat, un instrument bàsic per al govern a l’hora d’establir les directrius de les polítiques de mobilitat. A partir d’ara, totes les dades estadístiques i estudis seran recopilats per l’Observatori. Aquest organisme processarà la informació i elaborarà indicadors, a partir dels quals es dissenyaran les polítiques de mobilitat.

El Govern també presenta avui www.mobilitat.net, el nou portal de la mobilitat de Catalunya. Un espai temàtic a la Xarxa que cobreix totes les necessitats d’informació relacionades amb la mobilitat a Catalunya.

L’Observatori: termòmetre de la mobilitat, eina de govern

L’Observatori Català de la Mobilitat és un instrument d’anàlisi, seguiment i avaluació creat a partir de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, aprovada pel Parlament de Catalunya. El seu objectiu és recollir la informació més rellevant en matèria de transport de persones i mercaderies, per tal d’analitzar-la i contribuir a la planificació i l’avaluació pública de la mobilitat. L’Observatori estableix indicadors  i ha de servir coma eina per al govern a l’hora de desenvolupar les directrius nacionals de mobilitat. L’Observatori també s’integrarà al Consell Català de la Mobilitat, que el govern crearà properament.

L’Observatori té el seu propi web. Les dades, estudis i estadístiques que recull l’observatori poden consultar-se des d’avui a: www.gencat.net/ptop

Qui hi participa

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques s’encarrega de la direcció i coordinació de l’Observatori, així com dels equips de treball que s’hi puguin crear. Hi participen també els diferents organismes que gestionen o disposen d’informació d’interès en l’àmbit de la mobilitat: l’Institut d’Estadística de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Departament d’Interior, el Departament de Treball i Indústria, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i el Ministeri de Foment.

Objectius

§         Recollir i difondre el màxim d’informació, especialment de caire estadístic, relacionada amb la mobilitat. L’Observatori neix amb una clara voluntat d’integració de la informació existent en l’àmbit de la mobilitat. Recopilarà les dades estadístiques i, en general, la informació d’interès amb la finalitat d’analitzar-la i col·laborar en el disseny de les polítiques de mobilitat. Al seu torn, els ciutadans interessats (consultors, professors, investigadors, professionals) en l’àmbit de la mobilitat a Catalunya disposaran d’informació valuosa i fàcilment accessible per a la seva feina.

§         Ser l’eina de seguiment i avaluació de les polítiques de mobilitat. L’Observatori determinarà els diversos factors i tendències que configuren la mobilitat realment existent a Catalunya. Sobre aquesta base es podrà establir i ponderar la distància entre la realitat i els escenaris considerats desitjables. En aquest sentit, l’Observatori seguirà les orientacions previstes a la Llei de mobilitat, que dibuixa un model de mobilitat desitjable sobre sis eixos: qualitat de vida, competitivitat econòmica, sostenibilitat, seguretat, saludabilitat i integració social.

La tècnica d’avaluació consisteix en una bateria d’indicadors. L’anàlisi dels indicadors permetrà mesurar el nivell d’encert de les polítiques de mobilitat.

§         Obrir un fòrum de debat sobre el model de mobilitat. La publicitat de la informació i la facilitat d’accedir a les dades permetrà que empreses consultores, universitats, instituts d’investigació, etc. puguin obtenir noves correlacions, nous indicadors i noves teories. L’Observatori vol ser l’espai de referència per a la reflexió en matèria de mobilitat al nostre país.

Els 6 eixos de la mobilitat desitjable i exemples d’indicadors

Sostenibilitat: l’indicador de la mobilitat obligada entre 1981 i 2001 (Enquesta de Mobilitat Obligada, de periodicitat quinquennal) mostra un increment significatiu del pes dels viatges intermunicipals.

1981

1986

1991

1996

2001

Nombre de persones que es desplacen a Catalunya

Total

3.086.344

3.204.390

3.599.584

3.442.732

3.994.529

% variació

 

3,8%

12,3%

-4,4%

16,0%

Viatges intramunicipals

2.448.193

2.488.045

2.538.972

2.204.263

2.440.190

% viatges intramunicipals

79,3%

77,6%

70,5%

64,0%

61,1%

Viatges intermunicipals

638.151

716.345

1.060.612

1.238.469

1.554.339

% viatges intermunicipals

20,7%

22,4%

29,5%

36,0%

38,9%

Així doncs, es pot concloure que cal un nou model territorial i de mobilitat que tendeixi a la disminució dels desplaçaments intermunicipals.

§         Seguretat: l’indicador de l’accidentalitat en carretera. L’índex de mortalitat en els sinistres presenta una reducció d’un punt entre el 2003 i el 2002 i de gairebé dos punts (1,84) respecte la mitjana dels darrers sis anys.

Índex d’accidentalitat

1998

1999

2000

2001

2002

2003

Accidents amb víctimes/100.000 hab.

390

381

374

361

330

308

Accidents/100.000 vehicles

643

607

586

558

509

489

Accidents/km xarxa de carreteres

2,0

2,0

1,9

1,9

1,8

1,7

Índex de mortalitat (morts/100.000 hab.)

12,2

12,2

12,4

11,2

10,9

9,9

Cal accelerar les polítiques de millora de la xarxa viària (reducció dels TCA -trams de concentració d’accidents-), d’exigència en el compliment de la normativa per part dels usuaris i en l’educació viària.

Competitivitat: l’indicador del repartiment del transport de mercaderies entre modes.

1999

2000

2001

2002

2003

Transport de mercaderies

233.182.360

262.365.581

289.848.034

370.009.579

383.118.592

Tones/habitant

37,56

41,90

45,56

56,87

57,15

Tones/PIB (1.000 EUR)

2,33

2,34

2,35

2,72

3,01

Índex 1999=100

100

113

124

159

164

Creixement del transport de mercaderies

--

12,5%

10,5%

27,7%

3,5%

% transport de mercaderies carretera

72,8%

74,2%

76,5%

80,5%

80,4%

% transport de mercaderies ferrocarrils

3,2%

3,0%

2,4%

2,0%

2,1%

% transport de mercaderies ports

24,0%

22,8%

21,0%

17,5%

17,4%

% transport de mercaderies aeroports

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

Mitjançant el nou Pla General de Carreteres i el futur Pla Director d’Infrastructures Ferroviàries, es corregirà aquest balanç per equilibrar-lo, tot potenciant el mode ferroviari, els ports i el tràfic aeri.

Qualitat de vida: un indicador vàlid, entre molts d’altres, és l’oferta de transport urbà de superfície. Del 1991 al 2001 gairebé es duplica, tant pel que fa a la cobertura que donen les línies com per la seva dotació de material mòbil.

 

 1991

 1996

 2001

km línia / 10.000 habitants

5,96

5,87

7,10

Autobús / 10.000 habitants

2,09

3,30

3,66

Els pressupostos de la Generalitat per al 2005 preveuen augmentar la inversió en les xarxes d’autobusos urbans i d’altres serveis de transport públic.

Saludabilitat: aquí s’empra l’indicador de l’ús personal dels diversos mitjans de transport. S’aprecia una davallada dels desplaçaments a peu, un pobre ús de la bicicleta i també un fort augment del transport motoritzat privat en relació amb el transport públic.

Catalunya

1981

1986

1991

1996

2001

 

 

 

Persones que es desplacen

3.086.344

3.204.390

3.599.584

3.442.732

3.994.529

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A peu

1.622.670

1.611.215

1.441.927

1.159.935

1.250.578

 

 

 

Bicicleta

0

0

0

20.439

21.852

 

 

 

Transport públic

779.562

715.771

872.088

773.604

920.431

 

 

 

Transport privat

684.112

877.404

1.285.569

1.488.754

1.801.172

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

% a peu

52,6%

50,3%

40,1%

33,7%

31,3%

 

 

 

% bicicleta

0,0%

0,0%

0,0%

0,6%

0,5%

 

 

 

% transport públic

25,3%

22,3%

24,2%

22,5%

23,0%

 

 

 

% transport privat

22,2%

27,4%

35,7%

43,2%

45,1%

 

 

 

A través dels estudis de mobilitat generada cal planificar itineraris a peu, en bicicleta i incrementar l’oferta de transport públic per fer-lo més competitiu.

Integració: s’utilitza com a indicador l’adaptació dels sistemes de transport a les persones amb mobilitat reduïda (PMR). Per exemple:

1994

1996

1998

2000

2001

2002

2004

% d’estacions adaptades a PMR

Metro

17,0

17,0

19,0

19,0

34,7 (*)

FGC

62,0

58,0

60,9

67,1

68,1(*)

 (*) Octubre

Les dades mostren que l’accessibilitat física als mitjans de transport públic s’incrementa; però que cal mantenir l’actual política d’adaptació per remoure tots els obstacles de cara al 2006, tal i com marca la llei.

www.mobilitat.net: l’eina per a la mobilitat del segle XXI

Aquest nou web, ofert per la Generalitat, aprofundeix en la seva vocació de servei públic i en la voluntat de ser un gran portal des del qual els ciutadans puguin accedir fàcilment a tota la informació per viatjar i moure’s per Catalunya.

Un dels aspectes més importants és que es tracta dels pocs webs del món que donen una visió de conjunt de la mobilitat: tant en transport públic com privat, tant de caire turístic o de lleure, així com per motius de feina. A més, ofereix una clara orientació cap a una mobilitat més sostenible.

Les adreces des de les que es pot accedir al web són:

www.gencat.net/mobilitat

www.mobilitat.net

Continguts més destacats

·        Informació ’on line’ sobre transport públic

A més de la informació sobre rutes en transport per Catalunya, s’hi incorpora una marquesina d’informació activa on es poden trobar les notícies d’última hora sobre el transport a la Regió Metropolitana de Barcelona. En aquest apartat hi apareixen tant informacions sobre alteracions puntuals del servei, com novetats fruit d’algun esdeveniment especial o l’obertura d’un nou servei.

·        Mobilitat sostenible

D’acord amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha posat a l’abast de l’internauta un nou espai on es poden trobar dades, consells i altres informacions relacionades amb la mobilitat sostenible. S’hi poden trobar idees per fer un ús més racional del cotxe, per estalviar energia, per conèixer les diferents possibilitats de moure’ns amb mitjans poc contaminants.

El web incorpora molta informació relativa a la mobilitat amb bicicleta, com les rutes turístiques del Palau Robert o enllaços a les informacions que, en aquest sentit, han preparat alguns ajuntaments de Catalunya.

·        Nova Guia de carrers de Catalunya

Una altra novetat destacable és l’obertura al públic, en fase de proves, de la nova Guia de carrers de Catalunya. Per primera vegada,  es podran consultar sobre un mapa electrònic els carrers de totes les poblacions de Catalunya i veure’ls sobre mapa o sobre fotografia aèria. Aquest servei, ofert per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, s’anirà ampliant amb la possibilitat de visualitzar damunt del mapa els serveis públics d’interès i de calcular rutes a peu.

·        Millora del càlcul de rutes per carretera

A aquest sistema que permet calcular rutes en cotxe per tot Europa, s’hi ha afegit la possibilitat d’incorporar-hi en temps real la informació sobre incidències, tant de trànsit com d’obres a la carretera.

·        Més i millor informació sobre trànsit

De manera constant, tant des del Servei Català de Trànsit com des de la Direcció General de Carreteres, s’anirà millorant la informació ’on line’ relativa a trànsit i estat de les carreteres. Actualment ja es poden consultar informacions en temps real sobre l’evolució del trànsit i veure en directe l’estat de les carreteres a través de les webcams situades als punts estratègics de la xarxa.

El web de mobilitat té consolidades unes 150.000 visites al mes de mitjana i segons dades de Google, està enllaçada des de prop de 100 webs externs de tota mena.

El web de mobilitat  és gestionat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb la participació dels departaments de Presidència (Palau Robert), Interior (Servei Català de Trànsit), Medi Ambient i Habitatge, a més de l’Institut Cartogràfic i l’Autoritat del Transport Metropolità.