 El disseny i l’execució han estat elaborats conjuntament pel Ministeri de Medi Ambient i pel Departament de Medi Ambient, i els costos s’han carregat als pressupostos del ministeri

La Directora General de Conservació de la Natura del Ministeri de Medi Ambient (DGCONA), Inés González, i el Director General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient, Pere Maluquer, han presentat aquest matí el Tercer Inventari Nacional Forestal a Catalunya (INF3), realitzat per DGCONA amb la col·laboració del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de Catalunya (CREAF).

Durant l’acte, els  autors  de  l’inventari, José A. Villanueva Aranguren per part del Servicio de Inventario Forestal, i Juanjo Ibáñez i Carles Gràcia per part del CREAF, han explicat les metodologies de treball emprades, a més dels paràmetres estudiats i les dades resultants.

El Tercer Inventari Forestal Nacional (IFN3) es consolida com un inventari forestal continu, de periodicitat aproximadament decennal. Aquest és el tercer inventari forestal a nivell estatal, però el primer en què s’han contrastat les mateixes parcel·les i els mateixos arbres que en l’anterior inventari (l’IFN2, que a Catalunya es va elaborar entre el 1988-89), i que permet seguir l’evolució del bosc, fins i tot arbre a arbre.

El disseny i l’execució han estat elaborats conjuntament pel Ministeri de Medi Ambient i pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i els costos s’han carregat als pressupostos del ministeri. L’IFN3 a Catalunya ha comptat amb un pressupost aproximat de 6 milions d’euros i ha utilitzat 12.000 parcel·les de camp per processar les dades. També ha participat de forma significativa el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), afegint a les mesures normals d’un inventari forestal les considerades especialitat seva, és a dir, les relacionades amb l’ecologia i la biologia dels sistemes arbrats.

Com a novetat, l’IFN3 incorpora, a Catalunya, part de l’experiència en el mostreig de variables ecològiques com a resposta a l’interès despertat per la importància de les funcions ecològiques i ambientals dels boscos. Això requereix adaptar els inventaris nacionals, amb la incorporació d’informació quantitativa dels aspectes ecològics essencials en el funcionament dels ecosistemes forestals mitjançant més de 150 indicadors. L’IFN3 aporta les comparacions arbre a arbre, que permeten informar del creixement dels arbres supervivents, les incorporacions de nous i les desaparicions degudes a tales o a d’altres causes. Aquestes comparacions han estat possibles gràcies al nou mostreig de les parcel·les de l’IFN2. Les xifres obtingudes ofereixen dades molt positives en relació a l’evolució dels boscos a Catalunya.

També com a novetat, l’IFN3 ha incorporat en el mostreig de camp algunes variables relacionades amb la diversitat dels forests. Ha recopilat la informació suficient per obtenir mapes de models de combustible i d’inflamabilitat, per valorar la biomassa de les diferents fraccions arbrades, determinar la concentració de nutrients i la vida mitjana de les fulles dels arbres, i conèixer la quantitat de carboni emmagatzemat al forest. Totes aquestes dades s’aportaran als estaments internacionals competents en la matèria en virtut dels acords adoptats en el protocol de Kyoto. A Catalunya disposem del mapa de cobertes del sòl, com a mapa temàtic digital d’alta resolució. Aquesta eina ens permet obtenir informació del territori per a estudiar, planificar i gestionar amb una escala de treball específica per a Catalunya. La informació es troba disponible a internet: www.creaf.uab.es/mcsc/.

Properament està previst contrastar i validar les dades del Tercer Inventari Forestal Nacional. En un primer avançament, les dades obtingudes dins del període de valoració, procés on ens trobem en aquest moment, es poden resumir en els següents punts:

 Les existències per a fusta s’aproximen als 118 milions de metres cúbics, que correspondrien a uns mil milions d’arbres de més de 10 centímetres de diàmetre, i a uns 1.600 milions de peus amb menys de 10 centímetres de diàmetre.

 Si tenim en compte que Catalunya té una població de 6.261.999 habitants, a cadascun d’ells li corresponen 2.600 metres quadrats de muntanya arbrada, 19 metres cúbics de fusta, 165 arbres grans i 262 de petits, sense comptar amb els cultius arboris dels parcs urbans ni dels jardins privats.

 Si comparem els resultats d’aquest inventari amb els de l’anterior (IFN2), apreciem que l’espai ocupat per la muntanya arbrada s’ha expandit notablement. Són dades que cal puntualitzar, considerant que entre tots dos inventaris s’ha millorat sensiblement la cartografia, cosa que ha permès detectar alguns boscos oblidats, i que s’han inclòs en l’acepció d’arbres espècies vegetals que abans eren considerades arbusts, segons recomanacions dels fòrums internacionals. D’aquesta manera, l’augment real de la superfície arbrada ha estat aproximadament del 9 per cent.

 Hi ha hagut un increment de la superfície arbrada del pi blanc (Pinus halepensis), del grup dels roures i de les alzines. També important ha estat el creixement del pi pinyoner (Pinus pinea), més lleuger el de l’alzina surera (Quercus suber), pi roig (Pinus sylvestris), pinassa (Pinus nigra) i pi negre (Pinus uncinata); i ha disminuit el castanyer (Castanea sativa) i el pinastre (Pinus pinaster).

Barcelona, 6 de novembre de 2002