El Departament de Medi Ambient i la Fundació Gas Natural han presentat avui l’estudi “Degradació de sòls i desertificació”, que identifica els escenaris de degradació dels sòls a Espanya i proposa línies estratègiques d’actuació per a Catalunya. La presentació de l’estudi, elaborat pel professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Álvaro Feliu, s’ha fet avui a Tarragona en el marc del seminari de gestió ambiental “Degradació de sòls i desertificació: problemes i possibles solucions”.
L’estudi analitza, d’una banda, les formes de degradació del sòl que poden causar desertificació: erosió, pèrdua de matèria orgànica, salinització i compactació. I, d’altra banda, proposa l’aplicació de mesures preventives i correctives per evitar la degradació dels sòls en les zones més afectades de l’àmbit agrícola i forestal de Catalunya.
Pel que fa als sòls agrícoles, l’estudi recomana adaptar la gestió de l’ús d’aquest tipus de sòl a les condicions de cada zona de cultiu, amb l’aplicació de tècniques d’agricultura de conservació (conreu mínim, no llaurar); l’ús de pràctiques agroambientals, com mantenir les estructures tradicionals de conservació del sòl o augmentar-ne el contingut de matèria orgànica; i la integració de la conservació del sòl i la biodiversitat en la planificació territorial.
En el cas de les superfícies de sòl forestal, l’estudi recomana continuar desenvolupant mesures de prevenció d’incendis, realitzar actuacions ràpides en les zones cremades i mantenir la pràctica de donar prioritat a la repoblació i revegetació de sòls forestals degradats sobre la forestació de terres agrícoles.
A Catalunya, les zones agrícoles més afectades per l’erosió són les que concentren la major part dels conreus llenyosos, entre els quals destaquen la vinya (Penedès, Anoia, Priorat), l’olivera (Noguera, Urgell, Garrigues) i la fruita seca (Noguera, Segarra, Garrigues, Ribera d’Ebre). Els incendis forestals recurrents a les serralades litoral i prelitoral, des de l’Alt Empordà fins a l’Alt Camp, sense les actuacions necessàries també poden arribar a materialitzar riscos elevats d’erosió.
L’autor de l’estudi considera que les dades publicades recentment que mostren que les comarques de Tarragona tenen un grau d’afectació pràcticament del 100% del territori no s’han d’interpretar com una degradació generalitzada del sòl sinó com un risc real degut a la suma negativa dels quatre factors analitzats: erosió, incendis forestals recurrents, sobreexplotació d’aqüífers i aridesa.
El seminari celebrat avui a Tarragona, coincidint amb el Dia Mundial contra la Desertificació i la Sequera, ha comptat amb la presència del director general de Planificació Ambiental, Jordi Sala, i d’experts nacionals i internacionals, que han exposat les principals causes i efectes de la degradació dels sòls a Espanya. Els experts han presentat també les solucions que es proposen a l’actualitat i les experiències que s’estan duent a terme en matèria de prevenció i correcció de sòls als països de l’Europa mediterrània.
Tant el seminari com l’estudi són fruit del conveni de col·laboració signat el mes de desembre passat entre el Departament de Medi Ambient i la Fundació Gas Natural amb l’objectiu de promoure activitats d’educació i la sensibilització ambiental de la societat.
